Al llarg de la història les vestimentes han estat un símbol i emblema de cada època, mostrant com les persones vivien i portaven el seu dia a dia, a través dels detalls decoratiu de les prendes, les formes, els colors, els accessoris. I tot fet a mà, a través de laborioses jornades a l’entorn de rudimentaris instruments, però tenint com a principal protagonista de tot plegat l’agulla, que amb la destresa de les mans sàvies, generalment femenines, eren capaces de convertir els cabdells de fils en espectaculars vestits de gala o genials tovallons decorats amb motius d’alguna estació de l’any, ambdós objectes assimilables a obres d’art, tant pel temps de labor com per la bellesa de les figures. Amb tot, el pas del temps, i sobretot amb la revolució industrial, el món de la filatura ha evolucionat, encara que mantenint l’agulla com a element central, tot i que ja no són mans sinó màquines aquelles que transformen les grans bobines de fils en els pantalons, samarretes o jerseis que es llueixen pel carrer.
Tot i aquesta evolució, el saber fer de les mans sàvies amb els fils i les agulles no s’ha perdut, ja que la supervivència diària ho requereix per cosir un botó o arranjar una vora, i s’ha transmès de mares a filles, o a nétes, que amb la pràctica i perseverança han continuat aquest treball; però anant més enllà, hi hagut persones que han volgut ensenyar l’art i valors del cosir, un treball que requereix esforç, paciència, i molta constància. A través d’hores i hores, tot envoltades de converses de les seves alumnes on s’explicaven les vides, des del primer xicot fins els exàmens de la selectivitat passant pel naixement d’un fill i els quefers de la gent gran, les expertes cosidores fan de mestres en l’art de fer ballar les agulles, ja sigui fent punt de creu com puntes de coixí o ganxet,.... Vides dedicades a transmetre aquests coneixements que tot i semblar invisibles, són imprescindibles en la nostra vida quotidiana.
A finals d’aquest mes, un d’aquests espais on petites i grans han dedicat hores a acabar el seu drapet i altres labors, el cosidor de la Rosa, tancarà les seves portes. Un espai pel qual més de 500 alumnes s’han assegut a les seves cadires, en una sala petita decorada amb grans quadres de puzles i cartells avisadors a navegants “Aquí es ve a aprendre”, i al rebedor dos grans quadres amb les fotografies d’aquestes alumnes el dia que començaven, i que anualment acollia l’exposició de drapets i altres obres d’art fetes per les alumnes. La mestre, la Rosa Mª Martorell, ha sabut teixir, des de la senzillesa i humilitat, un gran cabdell d’amistats al llarg de tota aquesta vida entre fils i agulles. I ara, en el moment que ha decidit obrir una nova etapa, les seves nenes, Les Nenes de la Rosa, han organitzat un acte de reconeixement i agraïment a la seva persona per la tasca feta, sense que esdevingui un adéu per sempre, sinó donar les gràcies per tot l’esforç donat. Aquest acte de reconeixement té com a esdeveniment l’exposició que acollirà la Sala d’Exposicions de Caixa Penedès des del dia 24 d’abril al 10 de maig, on les seves petites i grans alumnes exposaran les seves obres: drapets, jocs de taula en punt de creu, tovalloles brodades, pitets fets de puntes de coixí, quadres,... milers d’hores treballades i gaudides en la seva elaboració, gràcies a la traça que les alumnes han après en les seves estones al Cosidor, i que fora d’ell han seguit practicant com afició personal.
Si bé no com a alumne, però havent-ho viscut d’aprop, una afectuosa felicitació per la Rosa, qui sense buscar cap mèrit, ha aconseguit cosir un drapet d’amistats, ensenyaments i bons moments que cap tisores podrà tallar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada