Passions de POUM (II)

La setmana passada comentava alguns aspectes del POUM, i ara continuaré. Tot i que quan surti escrit l’article no es sabrà encara si el POUM està retirat o no, o el que és el mateix, l’oposició haurà (o no) avortat la participació a tots aquells que haguessin volgut al•legar al POUM, crec que segueix essent útil explicar aspectes del mateix.

En aquest cas, farem un gir des del melic de la ciutat al qual ens mirem constantment cap al riu, i ens trobem el barri del Rec oblidat per tothom fins ... ara. Sí que hi ha hagut alguna iniciativa de valoració del barri del Rec com a patrimoni, però no ha estat fins ara que s’ha mostrat per un barri al qual ningú hi vol viure ni passar. Les característiques del barri, amb carrers estrets i sovint sense ordre, ha marcat el seu desenvolupament fins que l’obertura del carrer del Rec el va poder esponjar, facilitant sortides i entrades a les indústries del mateix. L’actual activitat industrial ocupa una superfície que ocupa 130.000 metres quadrats, amb 32 empreses, dels 300.000 metres quadrats que ocupa el barri; així, ara existeixen 170.000 metres quadrats de sòl que estan sense activitat, naus industrials buides amb vidres de les finestres trencats i que mica en mica semblen grans fantasmes de totxo imponents. En definitiva, 170.000 metres quadrats de ciutat que amb l’actual pla del 1985 no tenen perspectiva i que el nou POUM els vol integrar a la ciutat, transformant-los en una nova zona amb habitatges, comerços, serveis i equipaments, amb carrers que permetin una mobilitat més segura i confortable (bàsicament que hi puguin passar persones), i conservant aquells edificis que es creuen de valor notable per la ciutat. Ara que el riu s’està obrint a la ciutat, millorant el seu aspecte i possibilitant que el seu espai sigui d’ús ciutadà no podem seguir mantenint l’esquena al riu, i el POUM planteja una actuació que obre el barri, i per tant la ciutat, al riu.

Aquí m’ha sorprès, gratament, un altre fet. Els mateixos que en el seu dia volien enderrocar la Cotonera, que utilitzaren el Parlament de Catalunya per impedir que es conservés, i tot per interessos particulars, ara s’abanderin d’estimar la ciutat i què volen conservar el Rec i tot el seu patrimoni arquitectònic. Tot sigui per estar en contra del govern municipal, que en veritat tampoc és així ja que el pla de protecció del patrimoni arquitectònic protegeix alguns dels edificis i el POUM amplia aquesta protecció a d’altres (l’aportació d’ERC al POUM), però ja es bo que s’adonin del tema, val més tard que mai, encara que alguns antecedents viscuts a la ciutat no donen credibilitat als nous “protectors”.

Que suposaria la retirada del POUM pel Rec? Primer, el nombre d’edificis protegits baixaria, per tant sempre seran susceptibles d’ésser enderrocats, tot i que és de suposar que la sensibilitat pel Rec no desapareixerà en dos dies. Segon aspecte, no hi hauria perspectiva de canvi de la situació actual del barri, per tant tindríem un riu recuperat i un barri degradat com a façana del mateix, això sí, amb perspectiva de degradar-se més, i llavors sí que assistiríem a un rèquiem del barri que duraria com a mínim fins d’aquí a uns 3-5 anys sí és que el nou POUM és retirat finalment. Si segueix el procés d’al•legacions, és el moment que tothom, tant els conservacionistes com els més especuladors presentin les seves al•legacions indicant aquells aspectes que no hi estiguin d’acord, i el ple, previ informe tècnic, votarà una per una totes les al•legacions presentades siguin 10, 300, 800 o 5.200.