Fa dues setmanes parlava que el POUM dóna plenes garanties als propietaris ja que aquests no perden drets, a la vegada que la transformació del sòl actualment industrial en residencial no és obligatori.
Amb tot, el POUM va ser retirat en un ple extraordinari amb un debat...bé, en veritat no va haver-hi debat (el dia anterior, en el punt del ple ordinari on s’aprovava allargar el període d’al•legacions, se’n va parlar més), amb discursos poc consistents en alguns casos, inclús faltant a la veritat. I així la possibilitat que la ciutadania pugui opinar sobre el POUM, queixar-se, suggerir o aprovar, va ser avortada pels polítics; certament, en un món on s’intenta que la ciutadania participi en les decisions polítiques, on les xarxes socials volen augmentar aquest pes participatiu, on s’impulsen consultes populars (estigui o no d’acord),... aquí s’impedeix el procés de participació, s’obstaculitza i els polítics es posen al davant per impedir-lo. De nou, un cas únic, no pas positivament, a Catalunya on un POUM sense cap vot en contra en la seva tramitació és retirat en ple període d’al•legacions.
Però com hagués funcionat el període d’al•legacions? Un cop finalitzat el període d’al•legacions els tècnics redactors haguessin realitzat un informe tècnic per tal de valorar totes i cadascuna de les al•legacions i donar una resposta. Tot això es portaria al ple que votaria una per una les al•legacions, sigui la quantitat d’al•legacions que sigui, i per tant aquí els partits polítics havien de fer la feina de decidir quines es tiren endavant i quines no, per tant el moment on es farien els canvis al POUM, i l’oposició té majoria per tant el podria canviar d’una manera substancial. Aquell seria el moment del debat polític, però la jugada política ha pesat més que escoltar la ciutadania, així que no s’hi ha arribat.
Crec que no s’ha explicat prou bé el POUM, tot i que ja havia passat un període d’informació pública (jo mateix en vaig parlar en un article el 2008 animant a participar-hi), tot i l’exposició muntada a la sala de l’Escorxador amb tècnics per resoldre dubtes, els documents accessibles des de la xarxa internet des del primer dia, i articles i entrevistes a membres del govern municipal. L’esforç d’explicació ha estat important però potser insuficient per un pla que té tantes coses a dir sobre el futur de la nostre ciutat.
Amb aquest article tanco aquest conjunt d’explicacions sobre el POUM d’Igualada. He intentat explicar els punts clau d’aquest pla que projectava una ciutat pel segle XXI, preparada pel conjunt de serveis i infraestructures que han d’arribar a la Conca en el futur, un pla que no obligava sinó que permetia canvis, que donava sortida a zones industrials actualment sense activitat, que dotava la ciutat dels equipaments necessaris per garantir la cohesió social (educació, sanitat, cultura), que no expropiava res sinó que s’autofinançava (els costos d’urbanització i dels serveis l’assumeixen els promotors, que segueixen tenint beneficis tot i això), que garantia els drets dels propietaris, que ampliava el nombre d’edificis protegits com a patrimoni arquitectònic, que no obliga a construir pisos si no són necessaris, i que s’ha treballat amb la màxima transparència.
Crec que ha estat una oportunitat històrica perduda igual que en el seu temps va ser veure el tren gran passar de llarg. Ara que el tren gran, el futur Eix Transversal Ferroviari, ja té una traça al nostre territori, tornem enrere, concretament al 1986, a un passat gris i sense expectatives de canvis.
Per últim, i com a nota, al blog on es publiquen els articles (http://jocdecartes.blogspot.com) el nom dels articles és Passions de POUM, amb la mateixa numeració.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POUM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POUM. Mostrar tots els missatges
divendres, 2 d’abril del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
Passions de POUM (II)
La setmana passada comentava alguns aspectes del POUM, i ara continuaré. Tot i que quan surti escrit l’article no es sabrà encara si el POUM està retirat o no, o el que és el mateix, l’oposició haurà (o no) avortat la participació a tots aquells que haguessin volgut al•legar al POUM, crec que segueix essent útil explicar aspectes del mateix.
En aquest cas, farem un gir des del melic de la ciutat al qual ens mirem constantment cap al riu, i ens trobem el barri del Rec oblidat per tothom fins ... ara. Sí que hi ha hagut alguna iniciativa de valoració del barri del Rec com a patrimoni, però no ha estat fins ara que s’ha mostrat per un barri al qual ningú hi vol viure ni passar. Les característiques del barri, amb carrers estrets i sovint sense ordre, ha marcat el seu desenvolupament fins que l’obertura del carrer del Rec el va poder esponjar, facilitant sortides i entrades a les indústries del mateix. L’actual activitat industrial ocupa una superfície que ocupa 130.000 metres quadrats, amb 32 empreses, dels 300.000 metres quadrats que ocupa el barri; així, ara existeixen 170.000 metres quadrats de sòl que estan sense activitat, naus industrials buides amb vidres de les finestres trencats i que mica en mica semblen grans fantasmes de totxo imponents. En definitiva, 170.000 metres quadrats de ciutat que amb l’actual pla del 1985 no tenen perspectiva i que el nou POUM els vol integrar a la ciutat, transformant-los en una nova zona amb habitatges, comerços, serveis i equipaments, amb carrers que permetin una mobilitat més segura i confortable (bàsicament que hi puguin passar persones), i conservant aquells edificis que es creuen de valor notable per la ciutat. Ara que el riu s’està obrint a la ciutat, millorant el seu aspecte i possibilitant que el seu espai sigui d’ús ciutadà no podem seguir mantenint l’esquena al riu, i el POUM planteja una actuació que obre el barri, i per tant la ciutat, al riu.
Aquí m’ha sorprès, gratament, un altre fet. Els mateixos que en el seu dia volien enderrocar la Cotonera, que utilitzaren el Parlament de Catalunya per impedir que es conservés, i tot per interessos particulars, ara s’abanderin d’estimar la ciutat i què volen conservar el Rec i tot el seu patrimoni arquitectònic. Tot sigui per estar en contra del govern municipal, que en veritat tampoc és així ja que el pla de protecció del patrimoni arquitectònic protegeix alguns dels edificis i el POUM amplia aquesta protecció a d’altres (l’aportació d’ERC al POUM), però ja es bo que s’adonin del tema, val més tard que mai, encara que alguns antecedents viscuts a la ciutat no donen credibilitat als nous “protectors”.
Que suposaria la retirada del POUM pel Rec? Primer, el nombre d’edificis protegits baixaria, per tant sempre seran susceptibles d’ésser enderrocats, tot i que és de suposar que la sensibilitat pel Rec no desapareixerà en dos dies. Segon aspecte, no hi hauria perspectiva de canvi de la situació actual del barri, per tant tindríem un riu recuperat i un barri degradat com a façana del mateix, això sí, amb perspectiva de degradar-se més, i llavors sí que assistiríem a un rèquiem del barri que duraria com a mínim fins d’aquí a uns 3-5 anys sí és que el nou POUM és retirat finalment. Si segueix el procés d’al•legacions, és el moment que tothom, tant els conservacionistes com els més especuladors presentin les seves al•legacions indicant aquells aspectes que no hi estiguin d’acord, i el ple, previ informe tècnic, votarà una per una totes les al•legacions presentades siguin 10, 300, 800 o 5.200.
En aquest cas, farem un gir des del melic de la ciutat al qual ens mirem constantment cap al riu, i ens trobem el barri del Rec oblidat per tothom fins ... ara. Sí que hi ha hagut alguna iniciativa de valoració del barri del Rec com a patrimoni, però no ha estat fins ara que s’ha mostrat per un barri al qual ningú hi vol viure ni passar. Les característiques del barri, amb carrers estrets i sovint sense ordre, ha marcat el seu desenvolupament fins que l’obertura del carrer del Rec el va poder esponjar, facilitant sortides i entrades a les indústries del mateix. L’actual activitat industrial ocupa una superfície que ocupa 130.000 metres quadrats, amb 32 empreses, dels 300.000 metres quadrats que ocupa el barri; així, ara existeixen 170.000 metres quadrats de sòl que estan sense activitat, naus industrials buides amb vidres de les finestres trencats i que mica en mica semblen grans fantasmes de totxo imponents. En definitiva, 170.000 metres quadrats de ciutat que amb l’actual pla del 1985 no tenen perspectiva i que el nou POUM els vol integrar a la ciutat, transformant-los en una nova zona amb habitatges, comerços, serveis i equipaments, amb carrers que permetin una mobilitat més segura i confortable (bàsicament que hi puguin passar persones), i conservant aquells edificis que es creuen de valor notable per la ciutat. Ara que el riu s’està obrint a la ciutat, millorant el seu aspecte i possibilitant que el seu espai sigui d’ús ciutadà no podem seguir mantenint l’esquena al riu, i el POUM planteja una actuació que obre el barri, i per tant la ciutat, al riu.
Aquí m’ha sorprès, gratament, un altre fet. Els mateixos que en el seu dia volien enderrocar la Cotonera, que utilitzaren el Parlament de Catalunya per impedir que es conservés, i tot per interessos particulars, ara s’abanderin d’estimar la ciutat i què volen conservar el Rec i tot el seu patrimoni arquitectònic. Tot sigui per estar en contra del govern municipal, que en veritat tampoc és així ja que el pla de protecció del patrimoni arquitectònic protegeix alguns dels edificis i el POUM amplia aquesta protecció a d’altres (l’aportació d’ERC al POUM), però ja es bo que s’adonin del tema, val més tard que mai, encara que alguns antecedents viscuts a la ciutat no donen credibilitat als nous “protectors”.
Que suposaria la retirada del POUM pel Rec? Primer, el nombre d’edificis protegits baixaria, per tant sempre seran susceptibles d’ésser enderrocats, tot i que és de suposar que la sensibilitat pel Rec no desapareixerà en dos dies. Segon aspecte, no hi hauria perspectiva de canvi de la situació actual del barri, per tant tindríem un riu recuperat i un barri degradat com a façana del mateix, això sí, amb perspectiva de degradar-se més, i llavors sí que assistiríem a un rèquiem del barri que duraria com a mínim fins d’aquí a uns 3-5 anys sí és que el nou POUM és retirat finalment. Si segueix el procés d’al•legacions, és el moment que tothom, tant els conservacionistes com els més especuladors presentin les seves al•legacions indicant aquells aspectes que no hi estiguin d’acord, i el ple, previ informe tècnic, votarà una per una totes les al•legacions presentades siguin 10, 300, 800 o 5.200.
dimecres, 17 de febrer del 2010
Passions de POUM (I)
Diuen que tot torna, que les modes són passatgeres i cícliques, i que de tant en tant es van repetint. Però també hi ha estils de fer que es mantenen vius sempre, i ara ho estem veient amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el pla que dibuixa la ciutat del futur. Els poders fàctics que estan en mans de POCS no volen renunciar als suculents beneficis que l’activitat immobiliària els donava i s’han despertat un cop han vist que algú SÍ que deia prou a tant d’afartament, i han començat a tergiversar-ho tot, acompanyats dels seus músics pagats (UPS!!!), de la seva caverna comentarista digital, i finalment la comparsa política.
Però vaig per parts, intentant explicar les claus del pla i fer-ho el més entenedor possible.
Hi ha qui vol estendre una primera sospita que el pla s’ha fet d’amagat, d’esquenes al món mundial, ... bé, l’avanç de pla va sortir a informació pública a mitjans de l’any 2008, presentat amb una conferència al Museu de la Pell d’Igualada. Abans d’aprovar-se inicialment al desembre es va facilitar tota la informació del pla als partits presents a l’ajuntament, dels quals ERC i PP aportaren propostes i CIU CAP NI UNA. També es presenta el pla als propietaris dels 37 Plans de Millora Urbana (actuacions concretes de transformació urbanística), i a diverses entitats econòmiques de la ciutat. Un cop aprovat inicialment el desembre de 2009 (sense vots en contra, ni de CiU ni PP), el document és consultable íntegrament a internet, a l’ajuntament i té una exposició a l’Escorxador (amb presència de tècnics per resoldre dubtes). El termini d’informació pública segons la llei és de 30 dies, però s’ha ampliat a 45 dies per facilitar la participació. Hi ha qui troba a faltar els temps on els plans generals es feien entre “amics”, al despatx d’algun constructor (potser un dels que bramen ara),.... Ara, hi ha partits que no volen ni escoltar la ciutadania, ni donar-los la possibilitat que s’expressin amb les al•legacions; si tant volen fer valer els drets dels propietaris per què no deixen que presentin al•legacions? Quina por tenen, que es descobreixi qui hi ha al darrera? O bloquejar un pla que saben no és bo pels interessos dels seus amics (i mentors)?
El pla estableix una capacitat teòrica de 90.000 habitants. I ara ens estirem els cabells, i fem comentaris del tipus “si arribem a 90.000 jo vull marxar de la ciutat”; és curiós que ningú critiqués que el pla general del 86 dóna una capacitat teòrica de 80.000, a la qual és evident que no hi hem arribat i amb la qual hi hem conviscut tranquil•lament, però ja se sap que fer comentaris absurds és gratuït. La capacitat teòrica no és tant pel nombre d’habitants com pels serveis que s’ofereixen, posant com exemple el nou Hospital d’Igualada, que dóna servei a un territori molt més gran que els habitants de la capital.
Un tercer aspecte destacat és el tema del cost del POUM per les arques municipals, és a dir, per tota la ciutadania d’Igualada. El nou POUM s’autofinancia, és a dir, els costos d’urbanització (construcció de carrers, zones verdes, serveis) els paguen els promotors, i és per això que es queixen ja que els seus “petits” beneficis es veuen reduïts. La llei d’urbanisme estableix que el promotor ha d’assumir el seu compromís amb la societat i costejar aquests conceptes; amb tot, el cost d’un habitatge no és car per la urbanització (això és una mentida que només mantenen els promotors) sinó pel cost del sòl, del terreny. En aquest punt ressaltar un fet, una curiositat; CiU, el partit que ha estat en contra de les contribucions especials (excepte quan els veïns no li són amics, com el cas del carrer Covadonga al barri de Fàtima) ara vulgui fer pagar a TOTA LA CIUTADANIA els 133 milions d’euros de costos d’urbanització del nou POUM per tal que els promotors no redueixin els seus beneficis. Certament, aquest volum supera amb escreix totes les contribucions especials aplicades a la ciutat en els últims 10 anys, però ho volen fer pagar a TOTHOM.
Però vaig per parts, intentant explicar les claus del pla i fer-ho el més entenedor possible.
Hi ha qui vol estendre una primera sospita que el pla s’ha fet d’amagat, d’esquenes al món mundial, ... bé, l’avanç de pla va sortir a informació pública a mitjans de l’any 2008, presentat amb una conferència al Museu de la Pell d’Igualada. Abans d’aprovar-se inicialment al desembre es va facilitar tota la informació del pla als partits presents a l’ajuntament, dels quals ERC i PP aportaren propostes i CIU CAP NI UNA. També es presenta el pla als propietaris dels 37 Plans de Millora Urbana (actuacions concretes de transformació urbanística), i a diverses entitats econòmiques de la ciutat. Un cop aprovat inicialment el desembre de 2009 (sense vots en contra, ni de CiU ni PP), el document és consultable íntegrament a internet, a l’ajuntament i té una exposició a l’Escorxador (amb presència de tècnics per resoldre dubtes). El termini d’informació pública segons la llei és de 30 dies, però s’ha ampliat a 45 dies per facilitar la participació. Hi ha qui troba a faltar els temps on els plans generals es feien entre “amics”, al despatx d’algun constructor (potser un dels que bramen ara),.... Ara, hi ha partits que no volen ni escoltar la ciutadania, ni donar-los la possibilitat que s’expressin amb les al•legacions; si tant volen fer valer els drets dels propietaris per què no deixen que presentin al•legacions? Quina por tenen, que es descobreixi qui hi ha al darrera? O bloquejar un pla que saben no és bo pels interessos dels seus amics (i mentors)?
El pla estableix una capacitat teòrica de 90.000 habitants. I ara ens estirem els cabells, i fem comentaris del tipus “si arribem a 90.000 jo vull marxar de la ciutat”; és curiós que ningú critiqués que el pla general del 86 dóna una capacitat teòrica de 80.000, a la qual és evident que no hi hem arribat i amb la qual hi hem conviscut tranquil•lament, però ja se sap que fer comentaris absurds és gratuït. La capacitat teòrica no és tant pel nombre d’habitants com pels serveis que s’ofereixen, posant com exemple el nou Hospital d’Igualada, que dóna servei a un territori molt més gran que els habitants de la capital.
Un tercer aspecte destacat és el tema del cost del POUM per les arques municipals, és a dir, per tota la ciutadania d’Igualada. El nou POUM s’autofinancia, és a dir, els costos d’urbanització (construcció de carrers, zones verdes, serveis) els paguen els promotors, i és per això que es queixen ja que els seus “petits” beneficis es veuen reduïts. La llei d’urbanisme estableix que el promotor ha d’assumir el seu compromís amb la societat i costejar aquests conceptes; amb tot, el cost d’un habitatge no és car per la urbanització (això és una mentida que només mantenen els promotors) sinó pel cost del sòl, del terreny. En aquest punt ressaltar un fet, una curiositat; CiU, el partit que ha estat en contra de les contribucions especials (excepte quan els veïns no li són amics, com el cas del carrer Covadonga al barri de Fàtima) ara vulgui fer pagar a TOTA LA CIUTADANIA els 133 milions d’euros de costos d’urbanització del nou POUM per tal que els promotors no redueixin els seus beneficis. Certament, aquest volum supera amb escreix totes les contribucions especials aplicades a la ciutat en els últims 10 anys, però ho volen fer pagar a TOTHOM.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)