Recentment llegia a El Periódico una carta d’una noia que es queixava del servei de transport de la Hispano Igualadina, fent esment dels continus retards (a vegades l’autobús ni passa), la falta d’informació, o el fet que no puguis pujar a l’autobús per què va ple (o per què ha marxat abans ja que s’ha omplert i 10 o 15 persones es queden a terra), ...
Era una carta que ben bé podríem subscriure una bona part dels que hem estudiat a Barcelona, i dels que hi estudien i/o treballen a la capital, en les nostres peripècies amb aquesta gran, però mai prou ben valorada, empresa de transport. Em vaig sentir força identificat amb les paraules d’aquesta persona, ja que quan portes 50 minuts esperant un autobús i no truques al telèfon d’informació a una hora gens intempestiva i ningú et contesta ... certament et fa una ràbia infinitíssima, que l’acaba pagant aquell conductor que et porti en el trajecte. Crec que la majoria de conductors/es fan bé la seva feina, alguns amb més “diligència” i et fan arribar abans, i en general solen ser educats amb tothom, encara que sempre es pot tenir un mal dia, a més que ells no són culpables que alguns serveis “desapareguin” durant dies, d’altres arribin constantment tard, o posin autobusos petits deixant diàriament persones a terra.
L’experiència m’indica que en quan a vehicles s’ha fet un pas endavant amb alguns vehicles, destacant els que tenen format d’autobús de viatge de vacances, però existeixen uns autobusos articulats que fan perdre els punts guanyats amb els primers. I en alguns aspectes s’ha millorat, com els serveis a les 7.00 amb dos autobusos (i dic per experiència que no havia estat així fa uns mesos), però ara el problema s’ha mogut a les 6.45... I la última, el nou servei de bus entre Igualada – Martorell i la Universitat Autònoma de Barcelona; des del govern municipal es proposà un servei ràpid entre Igualada i l’estació de Renfe de Martorell que permetés connectar (atenent que estem amb el sistema tarifari integrat) en menys de 1 hora en transport públic amb la UAB (i el Vallès), Vilafranca (i el Penedès), i Barcelona (Sants). El servei posat en marxa a l’abril feia la parada a l’estació de FGC Martorell – enllaç, de manera que el canvi a Renfe era més difícil ... i els comptes no surten pels usuaris. Certament per l’empresa li surt menys rentable ja que es realitza un recorregut més curt en bus, però afavorir el transport públic en les connexions citades per millorar la qualitat de vida dels ciutadans/es hauria de passar al davant. I així espero que ho faci.
Ara... què podem fer nosaltres? L’administració competent pot imposar sancions a l’empresa si aquesta incompleix horaris, capacitat insuficient,... però per imposar-les se n’ha d’assabentar, ho ha de tenir per escrit. És a dir, ens hem de queixar, on? Doncs a l’ATM (atm@atm.cat; carrer Muntaner, 315-321, 08021 Barcelona; 93.362.00.20), al departament de Política Territorial (bustia_suggeriments.ptop@gencat.cat; Avinguda Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona; 934958000), o als llibres de queixes dels autobusos. La suma de queixes o suggeriments pot suposar motiu de sanció per part de l’administració competent, i per tant reacció de l’empresa concessionària per tal de millorar el servei, com sembla ser que ja li ha passat en els serveis que presta a les comarques del Camp de Tarragona.
Per tant, podem seguir aconseguint millores si ens movem i fem arribar les queixes o suggeriments a l’autoritat pertinent. Entre tots ho podem fer. Entre tots ho aconsgeuirem.
dijous, 20 de maig del 2010
Tempestes de maig -13/05/10-
El mes de maig de 2010 ha començat amb pluges, neu i fred, com si de cop tornéssim unes setmanes enrere, a l’hivern, i hem hagut de recuperar la roba d’abric que començàvem ja a guardar a l’armari.
Però una altre tempesta ha vingut, en aquest cas no meteorològica sinó econòmica, de la zona est d’Europa, concretament de Grècia. Així, la Unió Europea, principalment els països que tenen l’Euro com a moneda, estan en altíssima tensió degut al possible crac econòmic de l’economia grega ja que podria afectar el sistema monetari i de retruc les economies de la resta de països. Amb un atac sense precedents dels especuladors, el govern grec s’ha vist inundat per una situació econòmica gens positiva (recordar que va ser el govern de dretes anterior a l’actual el que va estar mentint a tothom amb les dades econòmiques), agreujat quan les agències de rating (aquelles que valoren la “qualitat” del deute) van devaluar el deute públic grec; les mateixes agències que anys abans qualificaven alguns bancs i productes financers nord-americans com excel•lents ... els mateixos que van fer fallida i van provocar una nova crisi econòmica i financera mundial. Assetjat per tot, el govern grec ha assumit un dràstic pla d’ajustos que passa per reduir els sous dels funcionaris, pensions,... per tal d’arribar a un estalvi que permeti tirar endavant el país. Una d’aquestes mesures és la reducció de municipis, que passaran, en números aproximats, de més de 1.000 a poc més de 300.
Aquesta idea no és nova ... i no em refereixo a allà, sinó aquí. Mentre al Parlament es va discutint les vegueries que substituiran les diputacions i en una part els consells comarcals, en un calaix dorm tot ple de pols un informe sobre l’organització administrativa de Catalunya que en el seu moment va aixecar una polseguera gens menyspreable. Aquest informe, anomenat Informe Roca (pel seu autor), proposava canvis en el mapa administratiu de Catalunya per tal de poder estalviar costos d’administració en alguns aspectes per tal de racionalitzar-los, a la vegada que aquest canvi suposés pel país disposar d’uns millors serveis públics en referència a la seva millor distribució territorial. No es tracta de cap atac a la independència municipal ni al municipalisme, sinó més aviat el contrari, uns municipis més grans suposen una força més important a exercir davant la resta d’administracions per assolir les reivindicacions necessàries.
La falta d’això ha fet que els municipis busquessin fórmules per semblar que són més grans, unint-se formant Mancomunitats, agrupacions, o Comunitats (no comunitats autònomes), i així poder gestionar alguns serveis conjuntament, i oferir nous serveis que cada municipi per separat no podria portar a terme. Però sobretot els hi dóna força davant les altres administracions per poder aconseguir nous serveis, com l’assolit enguany en la reforma de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans de la Conca, amb recorreguts que apropen els municipis de Vilanova i Montbui als serveis d’Igualada (menció especial de l’Hospital), i a la vegada més xarxa de bus i freqüència de pas a les línies que circulen per la ciutat d’Igualada. Un altre exemple el trobariem amb la lluita contra la violència de gènere, la qual ajuda a disposar d’uns serveis que individualment els municipis de la Conca no tindrien. Amb tot, altres serveis, com la recollida d’escombraries, ja s’ha posat en marxa una base per què en un futur pugui ser mancomunat.
Però, per què no facilitar les coses i modificar el mapa administratiu? Ara que es demana racionalitat a l’administració pública, seria un bon exemple per fer-ho.
Però una altre tempesta ha vingut, en aquest cas no meteorològica sinó econòmica, de la zona est d’Europa, concretament de Grècia. Així, la Unió Europea, principalment els països que tenen l’Euro com a moneda, estan en altíssima tensió degut al possible crac econòmic de l’economia grega ja que podria afectar el sistema monetari i de retruc les economies de la resta de països. Amb un atac sense precedents dels especuladors, el govern grec s’ha vist inundat per una situació econòmica gens positiva (recordar que va ser el govern de dretes anterior a l’actual el que va estar mentint a tothom amb les dades econòmiques), agreujat quan les agències de rating (aquelles que valoren la “qualitat” del deute) van devaluar el deute públic grec; les mateixes agències que anys abans qualificaven alguns bancs i productes financers nord-americans com excel•lents ... els mateixos que van fer fallida i van provocar una nova crisi econòmica i financera mundial. Assetjat per tot, el govern grec ha assumit un dràstic pla d’ajustos que passa per reduir els sous dels funcionaris, pensions,... per tal d’arribar a un estalvi que permeti tirar endavant el país. Una d’aquestes mesures és la reducció de municipis, que passaran, en números aproximats, de més de 1.000 a poc més de 300.
Aquesta idea no és nova ... i no em refereixo a allà, sinó aquí. Mentre al Parlament es va discutint les vegueries que substituiran les diputacions i en una part els consells comarcals, en un calaix dorm tot ple de pols un informe sobre l’organització administrativa de Catalunya que en el seu moment va aixecar una polseguera gens menyspreable. Aquest informe, anomenat Informe Roca (pel seu autor), proposava canvis en el mapa administratiu de Catalunya per tal de poder estalviar costos d’administració en alguns aspectes per tal de racionalitzar-los, a la vegada que aquest canvi suposés pel país disposar d’uns millors serveis públics en referència a la seva millor distribució territorial. No es tracta de cap atac a la independència municipal ni al municipalisme, sinó més aviat el contrari, uns municipis més grans suposen una força més important a exercir davant la resta d’administracions per assolir les reivindicacions necessàries.
La falta d’això ha fet que els municipis busquessin fórmules per semblar que són més grans, unint-se formant Mancomunitats, agrupacions, o Comunitats (no comunitats autònomes), i així poder gestionar alguns serveis conjuntament, i oferir nous serveis que cada municipi per separat no podria portar a terme. Però sobretot els hi dóna força davant les altres administracions per poder aconseguir nous serveis, com l’assolit enguany en la reforma de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans de la Conca, amb recorreguts que apropen els municipis de Vilanova i Montbui als serveis d’Igualada (menció especial de l’Hospital), i a la vegada més xarxa de bus i freqüència de pas a les línies que circulen per la ciutat d’Igualada. Un altre exemple el trobariem amb la lluita contra la violència de gènere, la qual ajuda a disposar d’uns serveis que individualment els municipis de la Conca no tindrien. Amb tot, altres serveis, com la recollida d’escombraries, ja s’ha posat en marxa una base per què en un futur pugui ser mancomunat.
Però, per què no facilitar les coses i modificar el mapa administratiu? Ara que es demana racionalitat a l’administració pública, seria un bon exemple per fer-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)