Recentment llegia a El Periódico una carta d’una noia que es queixava del servei de transport de la Hispano Igualadina, fent esment dels continus retards (a vegades l’autobús ni passa), la falta d’informació, o el fet que no puguis pujar a l’autobús per què va ple (o per què ha marxat abans ja que s’ha omplert i 10 o 15 persones es queden a terra), ...
Era una carta que ben bé podríem subscriure una bona part dels que hem estudiat a Barcelona, i dels que hi estudien i/o treballen a la capital, en les nostres peripècies amb aquesta gran, però mai prou ben valorada, empresa de transport. Em vaig sentir força identificat amb les paraules d’aquesta persona, ja que quan portes 50 minuts esperant un autobús i no truques al telèfon d’informació a una hora gens intempestiva i ningú et contesta ... certament et fa una ràbia infinitíssima, que l’acaba pagant aquell conductor que et porti en el trajecte. Crec que la majoria de conductors/es fan bé la seva feina, alguns amb més “diligència” i et fan arribar abans, i en general solen ser educats amb tothom, encara que sempre es pot tenir un mal dia, a més que ells no són culpables que alguns serveis “desapareguin” durant dies, d’altres arribin constantment tard, o posin autobusos petits deixant diàriament persones a terra.
L’experiència m’indica que en quan a vehicles s’ha fet un pas endavant amb alguns vehicles, destacant els que tenen format d’autobús de viatge de vacances, però existeixen uns autobusos articulats que fan perdre els punts guanyats amb els primers. I en alguns aspectes s’ha millorat, com els serveis a les 7.00 amb dos autobusos (i dic per experiència que no havia estat així fa uns mesos), però ara el problema s’ha mogut a les 6.45... I la última, el nou servei de bus entre Igualada – Martorell i la Universitat Autònoma de Barcelona; des del govern municipal es proposà un servei ràpid entre Igualada i l’estació de Renfe de Martorell que permetés connectar (atenent que estem amb el sistema tarifari integrat) en menys de 1 hora en transport públic amb la UAB (i el Vallès), Vilafranca (i el Penedès), i Barcelona (Sants). El servei posat en marxa a l’abril feia la parada a l’estació de FGC Martorell – enllaç, de manera que el canvi a Renfe era més difícil ... i els comptes no surten pels usuaris. Certament per l’empresa li surt menys rentable ja que es realitza un recorregut més curt en bus, però afavorir el transport públic en les connexions citades per millorar la qualitat de vida dels ciutadans/es hauria de passar al davant. I així espero que ho faci.
Ara... què podem fer nosaltres? L’administració competent pot imposar sancions a l’empresa si aquesta incompleix horaris, capacitat insuficient,... però per imposar-les se n’ha d’assabentar, ho ha de tenir per escrit. És a dir, ens hem de queixar, on? Doncs a l’ATM (atm@atm.cat; carrer Muntaner, 315-321, 08021 Barcelona; 93.362.00.20), al departament de Política Territorial (bustia_suggeriments.ptop@gencat.cat; Avinguda Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona; 934958000), o als llibres de queixes dels autobusos. La suma de queixes o suggeriments pot suposar motiu de sanció per part de l’administració competent, i per tant reacció de l’empresa concessionària per tal de millorar el servei, com sembla ser que ja li ha passat en els serveis que presta a les comarques del Camp de Tarragona.
Per tant, podem seguir aconseguint millores si ens movem i fem arribar les queixes o suggeriments a l’autoritat pertinent. Entre tots ho podem fer. Entre tots ho aconsgeuirem.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
dijous, 20 de maig del 2010
dimarts, 29 de setembre del 2009
50-20-30 -24/09/09-
Aquestes xifres no corresponen a les mesures d’una persona, ni és la combinació guanyadora d’algun joc d’atzar, ni una posició de joc d’esport. No. Aquests números són temps, concretament minuts. O si especifiquem més, minuts de transport en autobús. Doncs sí, es tracta del temps utilitzat per un autobús que surti d’Igualada a les 7.00 del matí i que passant pels pobles (és a dir, Castellolí, el Bruc, Collbató, Esparreguera i Abrera) arriba a Barcelona.
Detallant una mica més, els primers 50 minuts de trajecte corresponen al tram just dels pobles, entre Igualada i Abrera, on l’important quantitat de parades apropa el servei al territori, però per als provinents d’Igualada ens allunya de Barcelona. Aquest tram és el que el servei directe que surt a la mateixa hora estalvia als seus usuaris, ja que el redueix a menys de la meitat. Els següents 20 minuts corresponen al tram entre Abrera i l’entrada a Barcelona (poc abans de convertir-se en Ronda Litoral), on ja comencen a arribar cotxes i camions (autobusos també, però menys) i entre tots es va omplint la carretera com si fos una fàbrica de conserves i es van posant sardines a la llauna... fins que la llauna queda plena. Això passa als següents 30 minuts, on una gran processó de vehicles es van dirigint cap a la ciutat comtal, a una velocitat que fa impensable arribar al límit dels 80 km/h. Això sí, comencem a comptar les persones que hi ha dins els cotxes, i.... 1 persona en la majoria de cops, 2 alguna vegada i 3 ja és infreqüent; segurament si es compartís cotxe les xifres de vehicles baixarien a la meitat o a un terç, per tant menys congestió (i nosaltres més ràpids!). I un cop arribats la història es pot allargar 20 o 30 minuts més segons on vagis. I després es sorprenen els companys de feina que els llibres “es devorin”... amb el temps disponible dóna per molt. Si hagués agafat el directe en 60 minuts ja estaria a Barcelona, però com he arribat tard a l’estació ja havia marxat ple.
Aquesta història de ben segur la compartirien moltes persones, inclús generacions, perquè la necessitat d’anar a Barcelona, ja sigui per estudis, feina o simplement oci, ha estat una constant en el temps. El servei ha anat millorant, ja sigui amb la integració tarifària que va abaixar els preus del transport (a més de facilitar el transbord gratuït amb altres mitjans de transport), algunes noves expedicions i/o el canvi cap a vehicles més còmodes i confortables (i més grans alguns). Amb tot, la població creix curs escolar rera curs escolar, i si bé això que comento ha passat la primera setmana oficial de tornada a l’escola, mica en mica s’anirà ajustant l’oferta a la demanda. O així espero.
Però, si entrem de fons en el tema, què podem fer per anar més ràpids a Barcelona? Dels dos serveis que tenim en l’actualitat, el carrilet es descarta pel temps però l’autobús no, sobretot el directe. Ara bé, els temps que he dit es poden millorar en un futur? Sí, arribar en tren en menys de 50 minuts serà possible gràcies a l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura que ja ha iniciat el seu camí amb la reserva de terrenys. Però mentre aquesta potent línia, el Tren Gran que es va deixar perdre fa més de 100 anys, arriba hi ha d’haver alguna solució... i hi és, en dos aspectes. Un primer, l’augment de serveis directes, previst al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 per primer cop, i un segon aspecte seria la construcció del carril Bus-VAO a la B-23, que reduiria de manera important el temps d’entrada a Barcelona a les hores punta; aquest últim ja disposa d’estudis informatius que estan en consultes amb els ajuntaments per on passarà la nova infraestructura. Plans i projectes que ens auguren un futur millor que l’actual, ens esperancen que si hi ha voluntat per moure les coses aquestes es mouen, encara que algunes tardin més del que voldríem en fer-se realitat.
Tot i el temps utilitzat, el fet que aquest el pugui “utilitzar” (llegint, trucant, escrivint o descansant) permet aprofitar-lo, a diferència de si anés en cotxe, on el temps seria una conducció estressant de pas de tortuga. Qüestió de valoracions.
Detallant una mica més, els primers 50 minuts de trajecte corresponen al tram just dels pobles, entre Igualada i Abrera, on l’important quantitat de parades apropa el servei al territori, però per als provinents d’Igualada ens allunya de Barcelona. Aquest tram és el que el servei directe que surt a la mateixa hora estalvia als seus usuaris, ja que el redueix a menys de la meitat. Els següents 20 minuts corresponen al tram entre Abrera i l’entrada a Barcelona (poc abans de convertir-se en Ronda Litoral), on ja comencen a arribar cotxes i camions (autobusos també, però menys) i entre tots es va omplint la carretera com si fos una fàbrica de conserves i es van posant sardines a la llauna... fins que la llauna queda plena. Això passa als següents 30 minuts, on una gran processó de vehicles es van dirigint cap a la ciutat comtal, a una velocitat que fa impensable arribar al límit dels 80 km/h. Això sí, comencem a comptar les persones que hi ha dins els cotxes, i.... 1 persona en la majoria de cops, 2 alguna vegada i 3 ja és infreqüent; segurament si es compartís cotxe les xifres de vehicles baixarien a la meitat o a un terç, per tant menys congestió (i nosaltres més ràpids!). I un cop arribats la història es pot allargar 20 o 30 minuts més segons on vagis. I després es sorprenen els companys de feina que els llibres “es devorin”... amb el temps disponible dóna per molt. Si hagués agafat el directe en 60 minuts ja estaria a Barcelona, però com he arribat tard a l’estació ja havia marxat ple.
Aquesta història de ben segur la compartirien moltes persones, inclús generacions, perquè la necessitat d’anar a Barcelona, ja sigui per estudis, feina o simplement oci, ha estat una constant en el temps. El servei ha anat millorant, ja sigui amb la integració tarifària que va abaixar els preus del transport (a més de facilitar el transbord gratuït amb altres mitjans de transport), algunes noves expedicions i/o el canvi cap a vehicles més còmodes i confortables (i més grans alguns). Amb tot, la població creix curs escolar rera curs escolar, i si bé això que comento ha passat la primera setmana oficial de tornada a l’escola, mica en mica s’anirà ajustant l’oferta a la demanda. O així espero.
Però, si entrem de fons en el tema, què podem fer per anar més ràpids a Barcelona? Dels dos serveis que tenim en l’actualitat, el carrilet es descarta pel temps però l’autobús no, sobretot el directe. Ara bé, els temps que he dit es poden millorar en un futur? Sí, arribar en tren en menys de 50 minuts serà possible gràcies a l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura que ja ha iniciat el seu camí amb la reserva de terrenys. Però mentre aquesta potent línia, el Tren Gran que es va deixar perdre fa més de 100 anys, arriba hi ha d’haver alguna solució... i hi és, en dos aspectes. Un primer, l’augment de serveis directes, previst al Pla de Transports de Viatgers de Catalunya 2008-2012 per primer cop, i un segon aspecte seria la construcció del carril Bus-VAO a la B-23, que reduiria de manera important el temps d’entrada a Barcelona a les hores punta; aquest últim ja disposa d’estudis informatius que estan en consultes amb els ajuntaments per on passarà la nova infraestructura. Plans i projectes que ens auguren un futur millor que l’actual, ens esperancen que si hi ha voluntat per moure les coses aquestes es mouen, encara que algunes tardin més del que voldríem en fer-se realitat.
Tot i el temps utilitzat, el fet que aquest el pugui “utilitzar” (llegint, trucant, escrivint o descansant) permet aprofitar-lo, a diferència de si anés en cotxe, on el temps seria una conducció estressant de pas de tortuga. Qüestió de valoracions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)