El mes de maig de 2010 ha començat amb pluges, neu i fred, com si de cop tornéssim unes setmanes enrere, a l’hivern, i hem hagut de recuperar la roba d’abric que començàvem ja a guardar a l’armari.
Però una altre tempesta ha vingut, en aquest cas no meteorològica sinó econòmica, de la zona est d’Europa, concretament de Grècia. Així, la Unió Europea, principalment els països que tenen l’Euro com a moneda, estan en altíssima tensió degut al possible crac econòmic de l’economia grega ja que podria afectar el sistema monetari i de retruc les economies de la resta de països. Amb un atac sense precedents dels especuladors, el govern grec s’ha vist inundat per una situació econòmica gens positiva (recordar que va ser el govern de dretes anterior a l’actual el que va estar mentint a tothom amb les dades econòmiques), agreujat quan les agències de rating (aquelles que valoren la “qualitat” del deute) van devaluar el deute públic grec; les mateixes agències que anys abans qualificaven alguns bancs i productes financers nord-americans com excel•lents ... els mateixos que van fer fallida i van provocar una nova crisi econòmica i financera mundial. Assetjat per tot, el govern grec ha assumit un dràstic pla d’ajustos que passa per reduir els sous dels funcionaris, pensions,... per tal d’arribar a un estalvi que permeti tirar endavant el país. Una d’aquestes mesures és la reducció de municipis, que passaran, en números aproximats, de més de 1.000 a poc més de 300.
Aquesta idea no és nova ... i no em refereixo a allà, sinó aquí. Mentre al Parlament es va discutint les vegueries que substituiran les diputacions i en una part els consells comarcals, en un calaix dorm tot ple de pols un informe sobre l’organització administrativa de Catalunya que en el seu moment va aixecar una polseguera gens menyspreable. Aquest informe, anomenat Informe Roca (pel seu autor), proposava canvis en el mapa administratiu de Catalunya per tal de poder estalviar costos d’administració en alguns aspectes per tal de racionalitzar-los, a la vegada que aquest canvi suposés pel país disposar d’uns millors serveis públics en referència a la seva millor distribució territorial. No es tracta de cap atac a la independència municipal ni al municipalisme, sinó més aviat el contrari, uns municipis més grans suposen una força més important a exercir davant la resta d’administracions per assolir les reivindicacions necessàries.
La falta d’això ha fet que els municipis busquessin fórmules per semblar que són més grans, unint-se formant Mancomunitats, agrupacions, o Comunitats (no comunitats autònomes), i així poder gestionar alguns serveis conjuntament, i oferir nous serveis que cada municipi per separat no podria portar a terme. Però sobretot els hi dóna força davant les altres administracions per poder aconseguir nous serveis, com l’assolit enguany en la reforma de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans de la Conca, amb recorreguts que apropen els municipis de Vilanova i Montbui als serveis d’Igualada (menció especial de l’Hospital), i a la vegada més xarxa de bus i freqüència de pas a les línies que circulen per la ciutat d’Igualada. Un altre exemple el trobariem amb la lluita contra la violència de gènere, la qual ajuda a disposar d’uns serveis que individualment els municipis de la Conca no tindrien. Amb tot, altres serveis, com la recollida d’escombraries, ja s’ha posat en marxa una base per què en un futur pugui ser mancomunat.
Però, per què no facilitar les coses i modificar el mapa administratiu? Ara que es demana racionalitat a l’administració pública, seria un bon exemple per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada