El passat diumenge es va celebrar la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, essent convidats a votar més de 1 milió de persones en el conjunt de municipis que s’hi celebrava l’acte. Entre ells, varis de la comarca de l’Anoia, entre els quals s’inclou Igualada.
En el seu moment ja vaig comentar que no trobava prioritària aquesta consulta, opinió que segueixo mantenint, ja que l’agenda política hauria de centrar-se en altres aspectes més importants de la vida ciutadana, especialment la crisi econòmica, que el nostre territori arrossega. Crec fermament que no era el moment per això, tot i l’espectacle del Tribunal Constitucional i l’Estatut pogués encendre l’ànima de molta gent.
Amb tot, cal comentar alguns aspectes. L’experiència pròpia em serveix per entendre que mobilitzar gent per una causa, sobretot si és política, té una dificultat molt elevada, i calen grans dosis de convenciment personal i empatia per intentar convèncer més gent per què s’hi apunti. Així, personalment crec que s’ha de felicitar als organitzadors i a tots els voluntaris per haver-ho aconseguit, per tot l’esforç donat, que de ben segur ha estat superat per la il•lusió de fer la consulta. Certament hi ha hagut una mobilització important en forma de cartells col•locats, pamflets, anuncis i actes paral•lels de dinamisme i debat sobre el tema, amb presència de PSC, CiU, ERC, i ICV. L’Ajuntament no podia donar recolzament explícit, i menys amb l’aprovació d’una moció al ple municipal que de bon principi no era legal, però no ha negat l’ús d’equipaments públics pels debats organitzats.
Respecte el procés, crec que la voluntat ha estat fer-lo el més creïble possible, garantint que la mateixa persona no votés dos cops, i amb la necessitat de disposar d’un document acreditatiu oficial de residència a Igualada per poder-ho fer. I, important, les dades registrades (només el DNI) no seran donades a NINGÚ, un fet que pot passar desapercebut però en l’època de les dades que vivim quelcom molt important.
Vaig estar dubtant sobre si anar-hi o no, ja que prenent la consideració primera que he fet la participació a la mateixa seria donar-li importància, o més importància del que em pogués interessar. Però, personalment, des de que he tingut “l’edat per votar” he cregut més convenient participar en aquelles consultes on se’m demani l’opinió, ja que opinant ningú em podrà interpretar la meva abstenció. I així vaig fer.
Amb tot, no m’ha agradat una certa apropiació “fotogràfia” política de l’esdeveniment per part d’alguns partits, com tampoc que ho titllin de cop al govern municipal, per què tergiversa la bona imatge “apolítica” de l’esdeveniment i, en el cas segon, mostra l’únic interès partidista que tenen alguns és que a l’Entesa li vagi malament, encara que al pugui suposar que li vagi malament a la ciutat (que no és el cas).
1 comentari:
Felicitats, Carles, per entendre que en aquesta consulta tothom podia dir-hi la seva i el que es buscava és la participació. L’Ajuntament podia donar-hi suport o no, ara bé en el tema de la cessió de locals ha fet el ridícul. Si que s’han pogut fer debats en espais municipals (només faltaria!) ara bé, altres ajuntaments, fins i tot aquells que no havien aprovat cap moció, han cedit espais municipals per a poder-hi realitzar les votacions. A Igualada no ha estat el cas i per això encara cal donar més valor al resultat de diumenge. En aquestes altres ciutats només ha calgut voluntat política de col·laborar amb una iniciativa sorgida de la societat civil; a Igualada aquesta voluntat no hi ha sigut i fins i tot s'ha hagut de muntar alguna taula al mig del carrer. Sap greu que l'Ajuntament s'hagi quedat al marge d'aquesta ‘onada’ democràtica; negar locals a les entitats per a poder-hi fer la consulta no és un comportament gaire democràtic ni participatiu ni per estar-ne orgullós.
Publica un comentari a l'entrada