Faré una pausa en les explicacions del POUM d’Igualada per fer una referència a la nevada ocorreguda dilluns, i per il•lustrar-ho disposo d’aquestes dues fotografies, una feta a les 20.30 del dia 8 i l’altre a les 7.36 del dia 9 de març.
En el cas de la primera, es tracta del tren que va sortir de Barcelona a les 19.20 (amb 18 minuts de retard) i que va arribar fins a Masquefa a l’hora que es va fer la fotografia. Aquí, un transbord a un altre tren elèctric que ens va portar fins a l’estació de tren d’Igualada, on vam arribar vora les 21.30, amb una espera de 15 minuts a Piera. Això, en sí, seria ja tota una alegria comparativament amb altres territoris de Catalunya que van veure com es queden incomunicats. Però realment és important si comparem amb el 2001, l’última gran nevada, on les persones dels trens que sortien a les 19.00 de Barcelona no van arribar a Igualada fins el dia següent a les 7 del matí. Una diferència molt important.
La segona fotografia correspon a l’estació de tren d’Igualada, i es tracta del tren (elèctric) d’Igualada a Barcelona que cobria el seu horari habitual de sortida. La fotografia no tindria cap sentit sino comparem amb l’any 2001, quan a les 7.30 el servei habitual el dia després de la nevada no existia, i només s’inicià regularment per allà les 10 i amb unitats diesel.
Evidentment, ambdós viatges en tren donaven imatges de postal del nostre territori, amb els camps ben nevats, les viles ben blanques i les muntanyes de Montserrat lluint un color més clar.
I la tercera diferència, l’autovia A-2 no va ser la el cau de centenars de cotxes atrapats entre la Panadella i el Bruc com ho fou el 2001, ja que prèviament s’havia restringit el trànsit de camions i en el cas dels turismes van poder circular quasi tot el dia. El dia següent, dimarts, l’autovia va ser neta i el trànsit totalment normalitzat (inclòs el del transport per carretera).
M’és ben bé igual on fos el conseller d’interior dilluns al matí, per què a la tarda ja era a Barcelona, que conjuntament amb el President, estaven al capdavant de l’operatiu d’emergències (i no a una discoteca on el 2001 sí que hi havia alguns). Al matí no tenia fe de tornar, no confiava que haguéssim après lliçons del 2001, però ha estat una grata sorpresa, també a nivell municipal (tant per part de la ciutadania com de la brigada de neteja), que aquest cop ens anem en sortit bé, que no ens hem quedat incomunicats, i això és un èxit col•lectiu. De tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada