Fa unes setmanes parlava del deute municipal, com a eina econòmica que tenen els ajuntaments per poder afrontar inversions en nous serveis públics en forma d’equipaments. Equipaments com serien per exemple els centres cívics, autèntics motors de la participació ciutadana i de la vida social de la ciutat; des de cursos de ball fins a debats sobre les consultes indepentistes, des de ludoteques fins a partides d’escacs, d’espai per entitats fins a cursos de cuina. Amb tot, són necessaris els Centres Cívics?
Aquí caldria veure quin és l’objectiu que es persegueix amb la construcció d’un centre cívic. En el seu moment el govern de la Generalitat va promoure la construcció de casals cívics arreu de Catalunya, sobretot en barris amb alt percentatge d’immigració vinguda d’arreu d’Espanya. L’objectiu? Precisament el seu objectiu va ser polèmic, ja que funcionaven com a oficines de promoció del partit del govern; és més, en algun municipi el responsable del casal era també un responsable del partit al territori ... i si el casal estava tancat el podien trobar a la seu del partit ... la mostra d’una utilització totalment partidista de l’administració només per interessos particulars.
Però en general, els ajuntaments han construït centres cívics a barris que necessitaven un cert dinamisme social, o si més no el foment de la vida social en aquella zona. Un altre objectiu, aconseguit amb èxit pel Centre Cívic de Fàtima, ha estat trencar tabús respecte certs barris, intentant integrant-los en la dinàmica social de la ciutat, fent-los més permeables trencant aquelles barreres o murs que amb el temps s’havien fet i que separaven més que edificis. Els equipaments cívics són una clara aposta de l’administració pública, del sector públic, per construir una societat socialment més justa i cohesionada, una aposta necessària que fa créixer com a persones tots els que hi participen, enriquir-les culturalment, i per tant persones amb una ment més crítica, més oberta, més plural.
I això últim fa por. Fa por als sectors que només veien en els centres cívics una eina publicitària, i que tampoc els interessa que la cultura es popularitzi, ja que, com he dit abans, una societat més culta (no elitistament) suposa tenir un sentit més crític, qüestionar l’status quo ... i alguns viuen molt bé des de fa anys en el seu pedestal dominant i remenant les cireres, o dirigint aquells polítics que les remenen. És per això que si aquests partits arriben a governar els centres cívics sen ressentiran, ja que no hi confien, ja sigui disminuint l’oferta d’activitats existent, reduint les inversions (potser fins i tot la construcció de nous centres cívics), o incrementant els preus per tal que les activitats siguin inaccessibles per la majoria de la població.
La ciutat en l’actualitat disposa de dos centres cívics municipals en funcionament (l’Espai Cívic Centre i el Centre Cívic de Fàtima)i el Casal Cívic Montserrat, i té la previsió de construir un altre al barri de Set Camins – Les Comes; en el cas d’aquest últim, els recursos econòmics necessaris per fer-lo possible van ser aprovats sense els vots favorables de CiU i ERC, donant mostra de la sensibilitat i posicionament respecte aquests equipaments públics. Les inscripcions cada any mostren la gran acceptació d’aquests serveis i la recent reforma de l’Espai Cívic Centre amb un gimnàs polivalent ha augmentat l’oferta de cursos. Però que la qualitat d’aquests equipaments de la cohesió social augmenti, tant en quantitat com en oferta, depèn de la sensibilitat amb que es gestionen. No tothom som iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada