Aquest cap de setmana de Sant Joan he pogut llegir el llibre “Indigneu-vos” de Stephane Hessel. Certament no és llarg, molt amè, clar. I mereix més d’una lectura per entendre el gran rerefons que té, allò que es reivindica. Molt recomanable.
I arrel del llibre i del debat del qual en vaig fer algunes pinzellades la setmana passada, em ve al cap un comentari que es va dir. Els joves que van acampar a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, i que ells van rebatejar com plaça del poble, tenien entre les seves reclamacions el demanar que no hi haguessin retallades. Un dels assisstents al debat, que és militant actiu del partit que governa el país, va dir “Això passa per què algú va gastar abans”. Amb algunes de les persones que tenia al meu voltant vaig comentar que podria sortir i dir que Sí, que hem gastat en allò, allò altre... i fer un llistat de les actuacions, i entrar amb un debat que no està en la línia del que, crec, reivindiquen els joves acampats.
I això em venia al cap per què a l’octubre del 2010, concretament el dia 27, moria a l’Argentina l’ex-president Néstor Kirchner. Apart que la passió política es viu d’una altre manera, vaig poder llegir varis articles en premsa sobre les seves accions quan estava al govern, tant en positiu com negatiu. I de totes elles, la premsa en general en destacava una com a positiva. Haver plantat el Fons Monetari Internacional, FMI, en el sentit de no aplicar les receptes econòmiques que aquest organisme imposava al país, ja que consideraven que estava demostrat que aquestes receptes obeeixen al neoliberalisme econòmic i que castigaven de manera severa les classes mitjanes i populars del país (i totalment ineficients com s’ha demostrat als països africans on s’han aplicat), tot just quan aquest surtia del seu Corralito. I això ho destacaven tant i amb tant d’èmfasi que un dels diaris deia que “Argentina se negó a aplicar las medidas del FMI que ahora este organismo obliga a realizar a los paises europeos” i afegia que suposaven el creixement de les desigualtats socials a través de les retallades socials. Vaja, el missatge és “que els europeus provin la seva pròpia medicina en matèria econòmica i ataquin el seu propi estat del benestar”.
I això és el que crec que es reivindica. No és per les retallades de Mas, ni les de Cameron, ni Merkel, sinó el rerefons ideològic, el fonament de les mateixes: retallades per què les institucions financeres (FMI) opinen que tenim massa estat del benestar i això no és bo per l’economia ... no es bo per què els rics segueixin (i creixen) essent rics i ningú més hi arribi. No és bo que creixin els serveis sanitaris i socials per què no hi ha un benefici directe per les empreses privades, i això no interessa.
Si ens quedem en el debat que si alguns gasten massa i altres retallen encara més no haurem entès allò que s’està reclamant. Hem d’anar al debat de fons, quines són les metes que com a societat ens plantegem per quan siguem grans. No vull les retallades per què crec que la salut està per davant de tot, sigui l’estat físic, mental o social. I si volem un món millor per demà crec que aquesta hauria de ser la prioritat màxima d’aquest país. No avançarem amb bases sòlides sinó som capaços d’entendre-ho; podem avançar com l’escuma, pujar molt, però ... al final desapareix i es torna a la base, molt més avall. Ara bé, si aconseguim fer passos i crear una bona base, forta, ferma, una societat cohesionada, serem imparables. En això hem d’estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada