Interessant article de Toni Bolaño
http://www.catalunyapress.es/opinion.php?pIdOpinion=1157&pIdioma=cat
Convergència Democràtica no guanya per a ensurts o per ficades de pota. I per a absències, perquè al senyor Mas i el senyor Duran no els hem vist el pèl durant aquesta Setmana Santa. Desapareguts han estat mentre els seus hosts s'han limitat a alertar sobre tots els mals que oferirà a Catalunya el canvi de Govern de Zapatero.
Les paraules buides des de CiU han estat omplertes amb missatges clars, molt clars, per part dels nous ministres. Blanco ha estat el més explícit. Es tancaran els assumptes pendents com Rodalies i Aeroports. Chaves ha estat el més mesurat però les seves reunions amb el president Zapatero i amb la vicepresidenta Salgado fan intuir que en breu hi haurà moviments de peça sobre finançament.
La Setmana Santa ha estat, certament, un via crucis. Les gerres d'aigua freda des de l'executiu de Zapatero cap a l'etern aliat que ara es mostra indiferent als cants de sirena. CiU no vol aportar res per solucionar la crisi. Tampoc no vol ser actiu en la millora de l'autogovern. L'únic que vol és recuperar el que consideren que és seu: governar la Generalitat de Catalunya. Vénen a dir alguna cosa així com la Generalitat és nostra i ens l'han de tornar. No compta que no tenen la majoria parlamentària. Només explica que els socialistes han usurpat "la seva casa" i l'han de pagar.Per això, CiU cada dia està més a prop del PP, de la mà del PNB, perquè consideren que un canvi de llogater a La Moncloa seria l'equivalent a un canvi de llogater en el Palau. Però aquesta estratègia ha provocat el primer gran forat entre els nacionalistes. Ignasi Guardans ha entrat en el Govern de Zapatero en el Ministeri de Cultura. Guardans, representant de la CiU de sempre, ha fet el pas i ha deixat amb un pam de nassos a Artur Mas i a la seva cohort soberanista que s'allunya a passos gegantescos de les tesis del nacionalisme català.
Mas s'ha d'estar llepant encara les ferides. Mentre la inefable Carme Laura Gil diu la ximpleria més important sentida en els últims temps. Ana María Matute, Creu de Sant Jordi d'aquest any, ha estat durament criticada per no tenir un cert pedigrí que exigeixen aquests nacionalistes de nou encuny. Consideren que no ha de rebre la creu perquè sempre ha escrit en castellà i és membre de la Reial Acadèmia de la Llengua. Consideren que no és prou catalana. Continuen donant de forma racista i amb escassa alçària ideològica carnets d'identitat catalans. Continuen explicant la política, la història i la vida des d'una visió retallada que divideix a la societat en bons i dolents. Els bons catalans són els nacionalistes, la resta traïdors al país. Ho és Matute, però també ho és el president Montilla. Cap dels dos no estan per a ells a l'altura de ser català. El problema el té CiU, no Catalunya, perquè, per sort, som una societat més oberta, més plural i més democràtica que aquests que cada dia ens diuen com hem de viure, pensar i actuar
1 comentari:
Amb perdó, però si s'ha criticat la Matute és perquè va firmar el manifest en contra del català, no perquè escrigui en castellà.
Publica un comentari a l'entrada