Primer de tot, agrair l’advertència del Josep Mª, que la setmana anterior va fer palès un avís en una carta del lector d’aquest mateix diari sobre el tipus d’arbre al qual feia referència en un article anterior. Un bon consell a tenir en compte.
Tot i que ja han transcorregut uns dies, és adequat comentar el que va passar al ple municipal d’Igualada de la setmana anterior, del qual em quedo amb una frase, dita pel cap del principal grup de l’oposició dirigint-se al portaveu del govern municipal: “Vostès van obrir la caixa de pandora quan van començar a governar”. Aquestes 12 paraules em van sorprendre, ja que s’hi amaga una manera de veure la democràcia curta de mires i molt carca, i sembla estrany que provingui d’una persona tan jove (bé, el portaveu de l’Entesa, i tinent d’alcalde, és més jove). És una manera de veure les coses que alguns encara enyoren, quan la ciutat era el seu hortet i la comarca el seu camp, el seu cortijo particular, i ens tractaven com a borregos, tot avisant-nos “si vénen els socialistes ens ho prendran tot i perdrà Igualada”...quan en veritat qui perdia eren el cap i els amiguets que movien, i alguns segueixen movent, els fils a la comarca.
No és el primer cop que ho comento això, per què la capital de l’Anoia encara existeix aquest tipus de persones que creuen que l’esquerra els ha “robat” el govern, quan en veritat és la ciutadania qui l’escull a través de les comeses electorals. Tornant a la frase, potser volent el cap del principal grup de l’oposició va menysprear el fet que durant tres convocatòries electorals la ciutadania hagi escollit que el seu partit no governi, però cada vegada ho ha volgut menys que governi amb una disminució constant de vots. Amb tot, reduir-ho tot als vots no és adequat, però sí que es fa necessari remarcar-lo ja que els ciutadans que han escollit opció o no han escollit una altre es mereixen tot el respecte, sigui quin sigui aquesta opció, i els senyors de CiU a Igualada no ho han fet així. Sembla que retornin als tacticismes ja fossilitzats i superats per la democràcia moderna per sobre el caciquisme que troben a faltar, alguns.
L’altre aspecte que la frase em suggeria és el tema de la por. Una persona em comentava recentment a través d’una xarxa social sobre la campanya electoral que el PSC està portant a terme per aquestes eleccions europees, destacant sobretot el format de les mateixes, que fins i tot em comentava que espantava el seu fill. I certament, la cara de certs personatges públics (algun dels quals s’adormia a la final de la champions on milers de persones hi estaven enganxades) a certes mides i amb aquest colors fa una certa por, però de ben segur que no és la por que es vol procurar. Sinó el fet que una Europa de dretes ens ha estat a punt de portar a una setmana laboral oficial de 65 hores (si afegim les feines de casa....), ens van conduir cap a una guerra il·legal, i alhora no creuen ni aposten per l’educació com a eina de evolució positiva i creixement de la societat. Però, a nivell de ciutat, quina por ens referim? A ampliar i millorar les escoles existents? A plantar arbres als carrers per què en gaudim tothom i no només qui està vivint a prop d’un parc? A ampliar l’oferta de pisos tutelats per la gent gran i els pisos de lloguer per joves? Més aviat, els fa por a ells.
I com no, acabar felicitant als aficionats al FCB pel gran èxit de l’equip d’aquest any, i també recordant que aquest diumenge hi ha unes eleccions on, com sempre, decidim una part del futur, del nostre futur i dels nostres fills. No per solidaritat amb la gent que estarà a les meses, sinó per l’obligació cívica d’escollir els nostres representants al Parlament europeu. Europa és entre nosaltres molt més del que creiem, com deia fa uns 7 dies, i per això és important que ens movem per dirigir-la cap on creiem que els serveis socials i públics seran protagonistes, l’educació una prioritat i una Europa més sostenible sense perdre’ns per les branques. El futur està a Europa, i Europa la decidim diumenge. Som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada