dissabte, 27 de juny del 2009

EN L’AEROPORT, HEM GUANYAT -22/06/2009-

És evident que la notícia de la setmana passada, i segurament de l’any, ha estat l’adjudicació de l’Aeroport Corporatiu a l’aeròdrom Igualada-Òdena, el nostre aeròdrom. Aquesta gran notícia s’afegeix a d’altres tant importants en matèria de comunicacions com és la construcció de l’Eix Diagonal el segon semestre de l’any i les primeres reserves de terreny pel futur Eix Transversal Ferroviari.

Sens dubte ha estat una manera de injectar optimisme a una comarca que li costa creure en ella mateixa, tot i que cada vegada hi ha més gent que creu que la comarca té grans oportunitats i avantatges que s’han d’aprofitar, de treure’n suc. Hi ha qui encara no sap ben bé que és un aeroport corporatiu, però el simple fet d’una notícia d’aquest tipus, que aportarà al territori inversions i llocs de treball fa aixecar els ulls de la continua mirada cap al terra.

Amb tot, cal dir que el procés no ha estat exempt de polèmiques, o si més no de punts de fricció. El primer, la mateixa convocatòria del concurs, que arribà amb un cert retard respecte les previsions inicials, però es tracta d’un procés únic, innovador, alhora que de gran importància pel país. El segon punt de fricció arribà amb l’obertura de la convocatòria del concurs per adjudicar l’aeroport. Aquí hi hagué una important fricció, amb acusacions del tipus “aquest concurs està fet a mida d’algú, però no de la proposta de l’Anoia”, per l’existència d’uns certs condicionants del concurs que la proposta d’Igualada-Òdena tenia difícil de complir. Més aviat afegiria una certa falta de prudència per aquestes veus, un cop transcorregut tot. El tercer punt, es genera un cert debat i propostes de candidatures, algunes titllades de les preferides del govern de la Generalitat en detriment de l’Anoia. Finalment, la proposta del nostre aeròdrom és la única candidatura que es presenta al concurs, de manera que el resultat final poden ser dues opcions, o Igualada-Òdena o desert. El resultat el sabem, és àmpliament conegut, però vull fer notar l’existència de diversos excessos verbals, bàsicament escrits, on es posava en dubte el concurs amb un suposat dirigisme cap a candidatures que no eren l’anoienca; això anava acompanyat de certes acusacions cap al partit polític responsable de la Conselleria de falta de sensibilitat i menyspreu a l’Anoia. No crec que aquestes mateixes veus siguin capaces d’admetre el seu error, però en tot cas el resultat ha mostrat com estaven equivocades.

Sempre he cregut que cada ciutat i cada poble ha de trobar les seves potencialitats i treballar-les, impulsar-les, donar-les a conèixer i amb elles crear nous pols de desenvolupament econòmic i social al territori. En el present cas, l’àmplia experiència i vinculació de l’aeròdrom Igualada - Òdena amb l’activitat aeronàutica ha estat cabdal en aquest concurs, ja que es tracta d’un posicionament que altres possibles candidatures no tenien. S’ha sabut aprofitar aquesta experiència del territori en el camp aeronàutic per crear un nou pol de creixement, de creació d’oportunitats, amb un projecte creïble, ferm i seriós.

Ara comença tot el procés de creació de l’aeroport, amb els Plans de Gestió, l’Aeronàutic i l’Urbanístic, per posteriorment convertir-se en un projecte constructiu i d’aquí a l’inici de les obres, amb la previsió de posar-lo en funcionament el 2012. Un procés que suposarà debat, participació dels ens locals i de la Generalitat en la gestió, i amb alguna possible fórmula per afegir-hi agents econòmics. Un gran repte que de ben segur complirem amb escreix.

Per últim, recordo una entrevista a l’alcalde d’Igualada aquests últims mesos a un diari local on repassava alguns assumptes de política municipal que estaven d’actualitat, tant referents a l’economia com a la mobilitat, però em quedà el titular de la notícia, i resposta de l’alcalde,” en el tema de l’aeroport, Igualada guanya...o guanya”. Heus aquí l’optimisme fet realitat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aeroport corporatiu o com posar seixanta reactors en un cul de sac. Em pregunto sobre les rutes d'enlairament i aterratge dels avions, més quan igualada es troba al mig de dues rutes d'aterratge. Un aeroport ha d'anar on ha d'anar, enredar a la gent es una temeritat.