Diumenge passat a Vilanova del Camí es va celebrar una nova edició de la Fira del Camí Ral, i tot xino-xano vam decidir (no anava sol) apropar-nos a la tarda. El fred no t’hi animava, però la curiositat, ja que no recordava haver-hi anat mai, va ser més i a peu vam anar des d’Igualada a Vilanova. Es pot dir que el camí va ser còmode, aprofitant les ampliades voreres del carrer Josep Galtés i del carrer de la Llàntia. Tot i així, algunes herbes al costat del camí i alguna il·luminació massa tènue no eren molt bones. La fira es celebra al centre, als carrers de Santa Llúcia, Major i a la plaça Major (la de davant del mercat), recentment remodelada gràcies a les ajudes de la Llei de barris.
Conforme ens anàvem apropant ens trobàvem gent que en marxava, fins que un cop allà vam poder veure com hi havia moltes parades (amb alta presència d’embotits, formatges, i altres productes alimentaris), i que, tot i que era tard, la gent encara omplia els espais i mirava els productes. De fons els espetecs d’uns diables donaven un toc festiu a l’ambient d’una plaça que renovada ha millorat molt la seva fesonomia. Un cop feta la passejada, camí de retorn pel mateix itinerari d’anada caminant, i arribats a casa gaudir de la calefacció (sense anar en màniga curta per què no cal tenir un “carib” a casa).
En aquell moment em va venir el cap una cosa. El camí cap a Vilanova a peu estava molt bé, però en canvi si volgués anar de casa al barri de Sant Pere d’Òdena (o des del barri cap a Igualada) ho tindria més difícil, que no impossible, per la majestuosa volta que hauria de fer. O arriscar-me a creuar el conglomerat de vies que formen l’antiga N-II i els accessos a Igualada amb el perill que suposa.
I aquí, vaig recordar que ja fa un temps, Òdena va construir un pas de vianants elevat en una de les sortides del barri, que et permetia creuar l’antiga N-II i arribar a Funosa o SABA. Si d’aquí volies anar cap a Igualada, pel voral de l’antiga carretera nacional, i amb dos “creuaments” de carrer arribaves a un talús i aquí, com si anessis d’excursió a la muntanya, el pujaves i arribaves al carrer Mossèn Josep Forn. Vaja, risc i aventura! I a dos minuts de casa!
Llavors, per què no es millora? Ara que els combustibles dels cotxes tornen a enfilar-se pels núvols, per què no oferir una alternativa més barata (gratuïta!) per què la gent es pugui moure? És de sentit comú que si omplir el dipòsit et costa més, i vols estalviar per què l’ambient no es procliu a la despesa, que en els teus desplaçaments ho puguis fer de la manera menys costosa possible, no? I també,
Doncs aquí trobem l’actuació de l’arranjament del parc accés Est que començarà aquest hivern i estarà acabat a l’estiu, recuperant aquest talús i fent un camí més còmode i segur per poder superar aquest desnivell i poder arribar a Igualada, a més que suposarà millorar la imatge d’aquesta façana de la ciutat amb la plantació de nova vegetació (conservant aquells elements que es consideren d’interès).
Amb tot, la feina no acaba aquí i encara quedarà fer més segur l’accés al talús des de la carretera i el pas de vianants elevat, però és evident que el fet que s’hi actuï és quelcom important. Ens queixem del transport públic per anar a Barcelona (amb raó i sobretot del tren), però hem de ser capaços de també voler una xarxa de mobilitat accessible i segura (ja sigui a peu, bici o transport públic) per anar de casa a comprar, a treballar o a estudiar, o simplement a fer vida associativa o esportiva.
Però crec a més que actuacions com aquesta ens permeten avançar cap allò que som però que alguns no es creuen, la Conca d’Òdena, capital Igualada. S’ha fet en el transport públic, en oferta de teatre, en serveis d’atenció a la dona, ... i n’estic segur que en vindran més, si ens ho creiem. I tu, t’ho creus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada