Com bé saben, he defensat sempre la funció dels polítics, ja que crec fermament en la democràcia i que els polítics tenen un paper clau en la mateixa. Per això, aquelles persones que tenen com a tasca temporal un càrrec públic crec que han de ser adequadament remunerats, ara bé, tampoc vull justificar alguns sous que són desorbitats per les responsabilitats que es tenen, cosa la qual no hi estic a favor.
Partint d’aquesta premissa voldria fer una apreciació a una noticia apareguda fa uns dies sobre la renúncia, per part de l’alcalde d’Igualada, a les remuneracions de l’ajuntament de manera que només tingui el sou de Diputat a la Diputació de Barcelona. Primer de tot, crec que ha estat una decisió encertada ja que crec que els temps així ho requereixen, i per tant felicitar l’alcalde per la decisió; fora bo que no fos l’únic, ja que sóc partidari que algunes sumes de sous i indemnitzacions per assistències superen, i molt, els sous de la majoria de la ciutadania.
L’alcalde afirma que és una mostra de l’afany d’austeritat, posant per exemple la renúncia de CiU als càrrecs administratius dels grups municipals al mandat anterior, o la reducció del cost polític del govern actual. I aquí voldria aprofundir, ja que em sembla que el representant en cap de la ciutat busca un titular.
Com saben, la crisi econòmica comença al final del 2008 i ... fins ara continua. L’actual alcalde era vicepresident del Consell Comarcal, i a partir del 2009 en va ser president fins el juliol de 2011. Amb això, i essent regidor a l’ajuntament d’Igualada, ingressava més de 40.000 euros per ser president del Consell Comarcal i més de 16.000 per ser regidor a l’oposició, donant una suma molt propera als 60.000 euros anuals. I ara l’alcalde renuncia a l’ingrés de prop de 20.000 euros de part de l’ajuntament, tenint prop de 80.000 euros bruts anuals de sou de la Diputació de Barcelona. Apart que això de les diputacions (i consells comarcals) són qüestionables, crec que la crisi no ha començat ara i per tant els gestos simbòlics en reverència a la deessa austeritat no haurien de venir ARA, sinó abans. I l’alcalde en el seu moment no ho va fer.
D’aquesta manera, voldria posar sobre la taula aquestes xifres no per menysvalorar el gest sinó per situar-lo on toca, afegint un altre detall: el fet que l’alcalde actual tindrà un sou que és més del doble del que tenia l’alcalde anterior, Jordi Aymamí.
Amb tot, recupero el fil del que he comentat al principi, on defensava que els càrrecs polítics tinguin un sou adequat per les responsabilitats que ostenten, ja que, en el cas d’un alcalde, el càrrec t’acompanya 24 hores del dia els 365 dies de l’any, des de que et voten alcalde fins que ho deixes de ser (i a vegades ni això). I això té un cost, econòmic però sobretot personal ja que suposa renúncies a la vida familiar. I això últim no té preu. I tot això s’agreuja encara més en el cas dels municipis petits, on els minvats pressupostos fa que els alcaldes i alcaldesses no percebien RES per tenir la funció ... però la feina hi era igualment, i el temps invertit també. Per això el govern de la Generalitat anterior va establir un sou mínim pels alcaldes d’aquests municipis, de manera que la tasca de ser la primera autoritat municipal tingués el mateix estatus de dignitat que els seus homòlegs dels municipis mitjans i grans.
Fa pocs dies un diari digital comentava també la mateixa noticia que esmento, apel·lant al fet que l’alcalde ha de cobrar per fer la seva tasca, afirmació que comparteixo. Ara bé, el debat va vinculat a un replantejament del paper de les diputacions, dels consells comarcals, de l’acumulació de càrrecs, i d’un establiment d’una escala de sous: no pot ser que el president del govern espanyol tingui un sou menor al d’algun alcalde, presidents autonòmics o del diputats de la diputació de Barcelona. És totalment incoherent que el màxim responsable polític d’un estat de més de 40 milions d’habitants cobri menys pel seu càrrec que l’alcalde-diputat d’un municipi de prop de 40.000 habitants. No pot ser.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
Obeir Ordres -06/07/2011-
Dilluns passat es va celebrar el primer ple municipal a Igualada de la legislatura, amb nous regidors i regidores i nou alcalde. I noves maneres de fer, per que cada alcalde, cada persona, és diferent. Amb tot, això no justifica certes actituds.
El ple tractava els punts de repartiment del cartipàs municipals, representants a les comissions, cost de l’organigrama polític, entre d’altres. Primer de tot, em va sobtar que la transparència i consens de la qual vol fer gala el nou alcalde hagi quedat en ... simplement això, un vestit de gala que ha quedat guardat a l’armari, no pas una actitud normal i habitual. I per què ho comento? Doncs tota l’oposició, fins a 4 partits diferents, van coincidir en el fet que no se’ls havia consultat res del ple amb anterioritat. I el resultat d’això va ser que van quedar 9 punts sobre la taula, sense ser aprovats i a l’espera del pròxim ple municipal, arrel de les peticions de l’oposició de debatre els mateixos, per què el govern dubtava de la seva pròpia decisió ... d’això se’n diu improvització ... però si fa 22 dies que hi ha al alcalde, per tant 22 dies per decidir els punts, més aviat en diria desordre i desorganització.
Respecte els càrrecs de confiança vam tenir una espècie de debat de Barrio Sésamo, on si el govern sortint tenia 2 càrrecs de confiança l’entrant ... també, per tant amb això cap canvi. Inclús algun membre de l’oposició, concretament el PP, va acusar que Castells igual a Aymamí. I aquí faig una parada. Al llarg de tot el ple, observant les cares, expressions, gestos, i paraules, vaig percebre un fet. Castells no és Aymamí, per sort del segon, però el primer s’hi vol apropar, per què creient-se tots els improperis que li havien atorgat a l’anterior alcalde el nou alcalde els vol aplicar. I així, certs tics de prepotència van estar ben presents, i ben escoltats; crec que s’equivoca, però deixem temps per avaluar si ha estat només un principi erroni.
Apart de l’increment de les dietes d’assistència a plens i comissions per part dels regidors del govern, destacaria un punt, per mi cabdal. El portaveu del PSC va preguntar sobre quin era el parer de l’alcalde d’Igualada sobre les retallades anunciades en els serveis sanitaris de l’Anoia, citant el cas explícit d’una anunciada retallada de personal a l’Hospital d’Igualada. La meva sorpresa, i decepció, és que el meu alcalde va repetir com un disc gravat el discurs del seu partit, justificant que eren necessàries les retallades per què algú havia gastat massa abans .... ja vaig comentar la setmana passada que en penso de les retallades, però això de “gastar massa”, i parlant de salut, em sembla una falta de respecte vers la ciutat i territori d’influència de l’hospital. Així, l’alcalde ja ha mostrat quina és la seva prioritat, CiU. Per davant de la salut de la població s’anteposa el model de retallades sanitàries, i el nostre alcalde, utilitzarà el fil directe amb el President Mas per ... defensar les retallades; potser més aviat qui tiva del fil és el President cap als interessos de CiU i no pas l’alcalde cap als interessos d’Igualada.
No voldria acabar sense esmentar que és el primer ple, per tant, cal deixar rodar el govern però aquests gestos d’opacitat, cap consens, prepotència i submissió a les ordres de CiU (de Barcelona), suposen un inici crec que erroni. Ara bé, i a tot això ERC-Rcat no diu res, al ple no van dir res. Potser també estan sotmesos, als de CiU Igualada, i als de Barcelona indirectament. I això que es deien sobiranistes!
El ple tractava els punts de repartiment del cartipàs municipals, representants a les comissions, cost de l’organigrama polític, entre d’altres. Primer de tot, em va sobtar que la transparència i consens de la qual vol fer gala el nou alcalde hagi quedat en ... simplement això, un vestit de gala que ha quedat guardat a l’armari, no pas una actitud normal i habitual. I per què ho comento? Doncs tota l’oposició, fins a 4 partits diferents, van coincidir en el fet que no se’ls havia consultat res del ple amb anterioritat. I el resultat d’això va ser que van quedar 9 punts sobre la taula, sense ser aprovats i a l’espera del pròxim ple municipal, arrel de les peticions de l’oposició de debatre els mateixos, per què el govern dubtava de la seva pròpia decisió ... d’això se’n diu improvització ... però si fa 22 dies que hi ha al alcalde, per tant 22 dies per decidir els punts, més aviat en diria desordre i desorganització.
Respecte els càrrecs de confiança vam tenir una espècie de debat de Barrio Sésamo, on si el govern sortint tenia 2 càrrecs de confiança l’entrant ... també, per tant amb això cap canvi. Inclús algun membre de l’oposició, concretament el PP, va acusar que Castells igual a Aymamí. I aquí faig una parada. Al llarg de tot el ple, observant les cares, expressions, gestos, i paraules, vaig percebre un fet. Castells no és Aymamí, per sort del segon, però el primer s’hi vol apropar, per què creient-se tots els improperis que li havien atorgat a l’anterior alcalde el nou alcalde els vol aplicar. I així, certs tics de prepotència van estar ben presents, i ben escoltats; crec que s’equivoca, però deixem temps per avaluar si ha estat només un principi erroni.
Apart de l’increment de les dietes d’assistència a plens i comissions per part dels regidors del govern, destacaria un punt, per mi cabdal. El portaveu del PSC va preguntar sobre quin era el parer de l’alcalde d’Igualada sobre les retallades anunciades en els serveis sanitaris de l’Anoia, citant el cas explícit d’una anunciada retallada de personal a l’Hospital d’Igualada. La meva sorpresa, i decepció, és que el meu alcalde va repetir com un disc gravat el discurs del seu partit, justificant que eren necessàries les retallades per què algú havia gastat massa abans .... ja vaig comentar la setmana passada que en penso de les retallades, però això de “gastar massa”, i parlant de salut, em sembla una falta de respecte vers la ciutat i territori d’influència de l’hospital. Així, l’alcalde ja ha mostrat quina és la seva prioritat, CiU. Per davant de la salut de la població s’anteposa el model de retallades sanitàries, i el nostre alcalde, utilitzarà el fil directe amb el President Mas per ... defensar les retallades; potser més aviat qui tiva del fil és el President cap als interessos de CiU i no pas l’alcalde cap als interessos d’Igualada.
No voldria acabar sense esmentar que és el primer ple, per tant, cal deixar rodar el govern però aquests gestos d’opacitat, cap consens, prepotència i submissió a les ordres de CiU (de Barcelona), suposen un inici crec que erroni. Ara bé, i a tot això ERC-Rcat no diu res, al ple no van dir res. Potser també estan sotmesos, als de CiU Igualada, i als de Barcelona indirectament. I això que es deien sobiranistes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)