Varietats de cap de setmana

Aquest cap de setmana ha tingut varis focus principals d’activitat. Començant pel personal, felicitar l’Anna i el Marc que es casen aquest dissabte dia 11 d’octubre; una nova aventura, que esperem sigui llarga i fructífera.

Respecte els altres focus, començaré pel Congrés del PSC - Anoia a Cabrera d’Anoia. Ha estat el primer congrés, i a nivell d’organització força bé. Respecte el contingut i fons de qüestió, el debat fou un pèl curt, sense rèpliques, llàstima per què hi havia temes que es poden debatut amb més temps entre tots/es. Pel que es refereix a la figura del primer secretari de la Federació, bé, hagués preferit una renovació; el PSC-Anoia sembla ser que ha tingut durant temps el que popularment deien dues ànimes, però una certa unitat aconseguida fa pocs anys les aconseguí ajuntar, però crec que cap dels màxims exponents d’aquestes ànimes hauria d’estar, ja que així crec que es tanquen les etapes passades. Amb tot, felicitar el primer secretari, però sobretot felicitar i animar a les persones joves que s’incorporen a l’executiva per treballar per l’Anoia, amb voluntat i il·lusió, tot esperant que ho facin molt bé.

En segon terme, i de manera més indirecte, diumenge, passejant pel centre d’Igualada, per la Rambla sense cotxes del cap de setmana, a la Plaça de l’Ajuntament em vaig trobar que feien un ball de la Setmana de la Gent Gran, on es veia com la nostre gent gran està ben activa i en moviment (també hi vaig veure l’Enric Senserrich, sense ballar, però disfrutant de l’acte organitzat per l’Ajuntament), una mostra de vitalitat que no ha de parar. Això em va fer pensar en una qüestió: es treballa prou per la gent gran? La resposta dels interessats seria NO, però si canviem gent gran per joves, transportistes o pagesos, la resposta seria la mateixa. Amb tot, i sense desviar-nos, la societat s’ha anat adaptant al canvi social que ha suposat el fet que cada vegada visquem més anys.

Per atendre la gent gran, actualment s’està desenvolupant, lentament, però de manera ferma la Llei de la Dependència, una llei que busca ajudar a les famílies al fer-se càrrec dels seus familiars més grans, possibilitant una millor conciliació de la vida familiar i la laboral. La Llei no és una entrega de xecs, és l’oferiment de serveis, i en això, en aquest cas Igualada és líder en la creació d’aquests serveis comparativament amb altres capitals, així com en el diagnòstic del grau de dependència, a través del Consorci Sociosanitari d’Igualada; aquest disposa d’un ampli ventall de serveis com Residències, Centres de Dia, Pisos Tutelats, que pretenen cobrir i ajustar-se a les necessitats de la nostra gent gran.

Per últim, breu comentari de la demanda de Ple Extraordinari per parlar de mesures econòmiques a l’Ajuntament d’Igualada que volia fer CiU; si la voluntat fos certa, el document de treball hagués arribat al govern municipal abans de dir-ho a la premsa, i no després; apart que a les comissions informatives no n’han parlat d’aquests temes. A més en el moment de fer la compareixença el cap de l’oposició ja sabia que el Ple no es podria fer, segons la llei. Tot això em fa sospitar, i quasi afirmar, que l’únic objectiu d’aquesta acció de CiU ha estat sortir a la premsa, aprofitant-se de la crisi econòmica per fer desgast del govern. Bastant innecessari vistes les perspectives dels pròxims temps, però sobretot m’inquieta que en fer rodes/notes de premsa siguin ràpids, amb molt bon parlar, però a l’hora de debatre idees al Ple no parlen...potser es tracta de l’”incompareixença” que parlava el senyor Castells en una entrevista a un Diari local. Amb tot, aprofitar-se del malestar social que genera una crisi ho trobo bastant immoral, però com deia la setmana passada hi ha qui busca el protagonisme pel seu partit i ell mateix, passant-se els interessos de la ciutadania...bé, passant d’ells. Aquest és l’estil polític que proposen, d’oposició gens constructiva. Com em va dir un dia l’Enric Senserrich “Hi ha qui sent jove pensa com els vells”. I això que seria un gran Castell(s)!