Els bolets, Som-hi!

Buscant un paper al calaix dels mals endreços, vaig trobar un retall de diari on en una cantonada hi havia un logotip que deia “Igualada, som-hi”, una campanya de l’Ajuntament de fa uns anys...però el lema és ben bé actual, i la Generalitat té una campanya actual amb aquest mateix lema “Som-hi”. I per què el lema segueix essent actual? Doncs una mica per insuflar optimisme dins les grisoses perspectives econòmiques que s’aproximen, atenent el bombardeig constant i a totes hores de la crisi econòmica, i també per mostrar que la Generalitat, malgrat tot, segueix invertint i treballant per la ciutadania catalana.

Però deixant el “som-hi” apart, ara és l’època dels Bolets. A més del programa de TV3 “Caçadors de Bolets”, els boscos del territori, sobretot del Pirineu i Pre-Pirineu, s’omplen de buscadors d’aquest element culinari tant peculiar; en certa manera, els “pixapins” i “quemacus” s’escampen entre arbres i arbustos tot intentant trobar-ne algun, i un cop se’n troba, l’alegria és més que àmplia. Però cal vigilar no ens confonguem en les classes, ja que alguns no són comestibles i tot i la bona pinta, principalment colors i el record de ser la casa dels barrufets, poden ser bastants perjudicials per la salut. Això sí, hi ha alguns que són àmpliament coneguts com els moixernons o els rovellons, que sovint acompanyen els plats de la nostra cuina habitual.

En el nostre llenguatge, però, els bolets tenen més definicions apart de la que ja hem comentat, com per exemple a la frase “ Quins bolets”, precisament no ens referim al concepte culinari, sinó algú que és suficientment valent o desvergonyit per fer/dir alguna cosa, tant positiva com negativa. I això traslladat a aquests dies, podem trobar exemples dels dos tipus. En el cas de positiu, un gos atrapat dins l’incendi d’una casa, va estar guardant i vigilant una caixa de gatets, arribant a salvar la seva existència, tot i que els bombers li van practicar certes cures respiratòries a causa de l’aspiració dels fums. Però en el cas negatiu també en tenim, com utilitzar la crisi econòmica com a arma política quan ara és el moment de ser més “patriòtics” i posar per endavant els interessos de la ciutat, intentant buscar una unitat de veritat, i no només accions mediàtiques que a la pràctica es queden en paper mullat.

Tal com he començat, per tal que les administracions, i els polítics, mostrin la voluntat de superar la crisi no val només amb una campanya que digui “Som-hi”, sinó amb accions que siguin palpables. Exemples? L’aprovació recent del Pacte Nacional per la Recerca i Investigació, on empreses, sindicats, universitats, i el govern de la Generalitat es comprometen a seguir invertint i treballant per aconseguir que Catalunya sigui capdavantera en investigació i recerca, per què aquest camps són els que han de seguir impulsant com a societat avançada, millorant el nostre entorn, i per tant aconseguint una millor qualitat de vida per tothom. Ha estat un pas difícil, que ha necessitat grans dosis de diàleg, de comprensió, de negociacions, però crec que l’implicació i el convenciment que l’objectiu final serà molt positiu ha animat a posar el màxim esforç per arribar al consens que ha possibilitat la signatura d’aquest pacte. I això és el que hauria de passar, tothom hauria de posar el màxim esforç per aconseguir el consens, sense posicionar-se en postures que d’entrada segur que l’interlocutor no accepta. Però hi haurà qui no l’interessa, i farà rodes de premsa per parlar de plens extraordinaris, quan el seu objectiu és el rèdit mediàtic. Llàstima. Igualada no ho necessita.