UNA ESTADA A UNA MESA ELECTORAL 11/06/2009

Diumenge passat es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu on estaven cridats a les urnes més de 350 milions d’electors i ... més de la meitat van decidir quedar-se a casa, tot i que potser en el cas del nostre territori el bon dia i bon sol que brillava convidava més a anar a la platja. La participació a les eleccions europees ha anat a la baixa mentre el poder de decisió del Parlament Europeu ha anat a l’alça... és a dir, mentre allà decideixen més coses que ens afecten al dia a dia aquí es passa del que diuen. L’abstenció és una bossa de motius molt grans, tant volguts com no, però sí que destaca l’augment del nombre de vots en blanc, aquelles persones que volen votar, participar, però que de tots els candidats presentats (35 partits en total en el cas d’Igualada) no n’hi ha cap que el convenç, que li generi la suficient confiança per donar-li el vot. Tot ha de ser analitzat suficientment i debatut per poder esbrinar com es pot invertir aquestes tendències existents.

Però diumenge vaig tenir la ocasió (més ben dit, em van “convidar voluntariosament” –escollir-) de ser president d’una mesa electoral, tot participant en primera línia del funcionament d’un procés electoral. En el moment que se’m va comunicar, i atenent les previsions de participació que es realitzaven, uns auguris d’avorriment immens i de dia soporífer eren molt presents. Amb tot, haig de dir, que no va ser així, tot valorant que és una experiència per la qual tothom hauria de passar (i sense repetir).

La jornada va començar amb uns petits problemes administratius amb una de les vocals suplents, però la mesa es va poder constituir, on vaig compartir mesa amb dues grans dones com la Antònia i la Fuensanta, dues veïnes amb les quals les hores es van fer més curtes. Entre xerrada i xerrada d’anècdotes familiars o d’actualitat, donat que la poca afluència de públic ho permetia, els votants anaven venint i exercien el seu dret (i deure cívic) de votar, encara que el sistema de registre i control no sigui tan propi del segle XXI; a Lleida i Pontevedra ja han provat el vot electrònic amb èxit, de manera que podria ser extensible, encara que no sé fins a quin punt això permetria prescindir dels vocals i presidents de mesa.

Anècdotes durant la votació també succeïen, com aquells que venien directament a la taula per identificar-se i comprovar que estaven al cens, per tot seguit anar a buscar el vot; la típica competició entre meses per veure qui porta més electors que han votat amb el conseqüent càlcul del nivell de participació. O la persona que vol votar amb el carnet de jubilat però la norma es clara, i en un moment torna de casa amb el DNI a la mà. Amb tot, el més destacable va ser una persona d’origen extracomunitari, acompanyat dels seus fills, s’apropà a la taula i preguntà “És el primer cop que vinc, com es fa això?” i didàcticament se li explica el procés, que culmina amb l’emissió del seu vot, el seu primer vot aquí. L’altre mesa tingué també alguns joves que feren la mateixa pregunta. Potser hi haurà qui creu que no serveix per res votar, que les coses no canvien, però quan veiem que les beques no arriben, que el transport públic no es renova o que els cursos de formació professional minven tindrem severes crítiques, però això i molt més es decideix a Europa.

Amb tot, el colofó a la tranquil·la jornada va ser un comptatge de vots també tranquil, tot esperant saber els resultats electorals. Aquests, com sempre, són interpretables des de qualsevol punt de vista, o més ben dit d’interès. Les victòries i derrotes sempre depenen del punt de vista. Amb tot, personalment, un bon resultat en general, felicitant als guanyadors, encara que la poca participació no permet certes extrapolacions a altres eleccions, que ben aviat alguns ja estan fent, sobretot en clau local/nacional...que no eren les eleccions a Europa? Potser els que més pressa tenen en parlar d’altres claus no europees són els que menys els interessa Europa...menys quan es vota.

Apa, Europa! -25/05/09-

Tot i que fa potser una setmana ben bé no se sabia que hi hauria unes eleccions, ara ja hi som, en plena campanya de les eleccions europees, i els pobles i ciutats s’han anat omplint a una velocitat més lenta que de costum dels tradicionals cartells electorals. Cartells, per tots els gustos i colors, vermells, taronges, grocs, verds i blaus i algun altre que també apareixerà. Els estils de campanya també ben variats, segons l’estratègia que cada partit ha escollit per encarar unes eleccions que estan cridades a ser poc participatives. Però per què?

El motiu principal que es diu és que Europa està lluny, molt lluny,... si agafem Brussel·les com a centre d’Europa està lluny, però de Barcelona a Brussel·les hi ha 1.075 km, uns 200 més que de la capital catalana a A Coruña. Per tant no és la distància quilomètrica, és alguna cosa més. Podria ser desconeixement, encara que més o menys tothom sap que és Europa, la pot situar,...però que es fa a Europa? Això sí que podria ser el problema. Preguntant que fa Europa per nosaltres la resposta es centra principalment a la moneda única europea, l’Euro, que moltes subvencions vénen d’Europa, sobretot al sector agrícola, i ben poca cosa més com a resposta. Europa, amb tot, és molt més. I molt a prop.

I citaré alguns exemples. L’any 2008 es van acabar les obres d’adequació de la riera d’Òdena al seu pas per Vilanova del Camí i Igualada, amb un arranjament que li permet absorbir possibles crescudes de cabal, tan típiques al clima mediterrani. Aquesta obra ha estat finançada amb fons FEDER, els Fons de Desenvolupament Regional de la Unió Europea. Varis programes que té l’Ajuntament d’Igualada i la Mancomunitat de la Conca d’Òdena en matèria de formació i per ajudar a les persones a trobar feina estan finançats amb fons que provenen de la Unió Europea. I altres exemples els trobaríem en el centre la Vinícola de Santa Margarida de Montbui, algunes de les obres portades a terme a l’Avinguda Catalunya d’Igualada i també el projecte Leader a l’Alta Anoia per tal d’impulsar el desenvolupament de les àrees rurals, amb el foment d’activitats turístiques, conservació i millora del patrimoni rural, i millorar els processos de transformació i comercialització dels productes. Europa també és Erasmus, el programa que facilita als universitaris estades per estudiar a l’estranger o el programa Equal pel foment de la participació de les dones en feines tradicionalment masculines, on Igualada hi ha participat conjuntament amb altres capitals de comarca.

Amb tot, és evident que hi ha d’haver algú que decideixi cap on s’aboquen més recursos, sí cap a les polítiques socials i d’igualtat com Equal o Erasmus, o seguint el model econòmic que fins ara hem tingut i que tan bé ha anat per alguns i tant malament està anant per moltes altres... Així, tot i que pugui semblar lluny, allò que fan a Europa té repercussió, impacte molt a prop nostre. És per tant molt important el vot, sigui el que sigui, fer-lo. Les noves generacions ja no hauran viscut les guerres mundials, i la pesseta la coneixeran pels llibres o alguna que encara quedi guardada en algun calaix de casa. Europa ens ha fet tenir un ampli temps de pau, i mica en mica s’està construint. Ja ens agradaria viure com al nord d’Europa, però no tot són drets, allà també tenen deures.

La construcció d’Europa, que estem fent entre tots, serà possible sí hi creiem, no només quan es juga determinada lliga de futbol, sinó al dia a dia, quan agafem un metro a Barcelona que ha estat finançat des d’Europa, o quan alguna normativa del nostre estat i país és fruït de l’adaptació de normes vingudes d’Europa, i això ens afecta en coses tan quotidianes com les etiquetes dels aliments o les hores de treball setmanals.

Tot i que alguns han volgut crear una Europa més de dretes, per sort s’ha pogut evitar que s’imposesin les 65 hores setmanals de treball. I això, ho decideixen aquells senyors/es de tan lluny. Però l’urna per decidir qui són aquells senyors/es és ben aprop. Aprofitem-la.