diumenge, 21 de desembre del 2008

EL CARRER COMARCA -05/12/2007-

El carrer Comarca ha estat un dels primers eixos de barri creats a la ciutat, dins aquest model de ciutat on cada barri tingui un carrer principal que esdevingui centralitat, essent un eix de dinamització social i econòmica (sobretot comercial) del barri.

Així, s’han renovat els serveis urbans existents, entre ells l’enllumenat públic que ha augmentat tant en quantitat com en qualitat; apart d’il·luminar millor el lloc de pas dels cotxes, s’il·lumina la vorera, el que suposa una major seguretat pels vianants, i justament ara l’hivern es nota més aquest increment de llum comparat amb l’hivern anterior. També, s’hi han instal·lat canalitzacions que possibilitaran en un futur l’arribada de la fibra òptica. Un altre dels aspectes destacats és que s’hi han plantat arbres, i parterres, donant més vida al carrer.

L’aspecte més destacat, però, ha estat l’ampliació de voreres, l’espai pels vianants, el que sumat a la millora de l’enllumenat, suposa que els vianants (és a dir tothom, per què tothom en algun moment o altre del dia ho som) han guanyat espai, i han guanyat seguretat en els seus desplaçaments. Ampliant les voreres, el carrer està esdevenint cada dia més lloc de passeig, i de trobada, és a dir que el carrer recupera una de les funcions que li havia tret el cotxe: ser un espai de relació, de trobada entre persones (no entre cotxes). S’ha acabat el baixar de la vorera per deixar passar un cotxet, o alguna persona gran, ara tothom pot caminar tranquil·lament pel carrer, amb cotxets, el cistell de la compra, o acompanyats de les dues amigues (una al costat de l’altre) per anar a fer el cafè. Aquesta actuació suposa un nou pas en aquest objectiu de potenciar la mobilitat sostenible, reduint l’ús indiscriminat del cotxe, estalviant energia (objectiu inclòs al programa electoral), el que suposa ciutats amb menys contaminació, menys sorolls, i més segurs. I per últim, d’instal·lació de semàfors i passos elevats ha fet que recuperi encara més el caràcter de via central de barri, reduint-se el trànsit, el que suposa més tranquil·litat pels residents.

Ara voldria respondre el senyor Xaus, agraint-li la seva lectura per endavant. Primer de tot, per motius personals hi passo freqüentment pel carrer Comarca, tan abans de les obres, com durant, com després, i és per això que hi poso molt d’èmfasi en els canvis que he vist. Respecte les contribucions especials, s’ha aplicat el reglament de l’ordenança fiscal que ho regula, igual que a la resta de carrers de la ciutat (inclosos del Barri de Fàtima); exigir uns privilegis atenent a motius històrics per no complir una normativa que és igual per a tothom no és gaire demòcrata (crec que gens), per tant no em doni lliçons de democràcia quan de les seves paraules no se’n dedueix pas això (o una frase que vostè diu sobre un test...). Ara s’ha democratitzat (i ho ha fet l’Entesa per Igualada) la mobilitat al carrer Comarca: per què els cotxes han de tenir més espai al carrer sí hi ha més vianants que cotxes (i que conductors)? Apart que de cotxe no en disposa tothom (els sectors que no tenen accés són majoritàriament joves, dones, i gent gran), amb aquesta actuació s’està facilitant que EL SEU DRET A LA MOBILITAT el puguin realitzar a peu d’una manera còmode i segura, i de pas aprofitar per mirar els aparadors dels comerços; en pocs dies, des del centre de la ciutat el recorregut Centre – carrer Trobadiners – carrer Comarca es podrà fer en voreres de 1,5 metres mínim d’amplada, un nou pas en facilitar encara més l’anar a peu per fer recorreguts urbans.

Per acabar, la frase “poc pa i molts xoriços” li retorno a vostè, per què si amb això ha quedat content endavant, jo tinc altres maneres d’estar content, generalment més constructives, però el món és divers i s’ha de respectar i defensar aquesta diversitat. Li’n faig un de suggeriment: participi als Consells Territorials de Participació, concretament li correspon el Districte de Ponent, i allà expliqui les seves idees; participi en millorar la ciutat, vostè també ho pot fer, demostri-ho (amb fets, no paraules).