De nou, la Generalitat ens ha presentat una proposta de Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, un document que ha de donar les directrius de planejament del futur de la Conca, i aquest fet, no ens ha de fer perdre de vista que el futur, per definició, és imprevisible, però que la planificació pot evitar problemes, i alhora resoldre els actuals.
Així, el Pla dibuixa una possible Conca d’Òdena pel 2026, protegint aquells paratges naturals o agrícoles importants, ordenant-ne les zones de creixement, i alhora guardant espai per les infrastructures de transport i per Polígons Industrials.
Respecte les xifres de població, EL PLA NO OBLIGA A CRÈIXER, ni a doblar la població (com algun “erudit” ens vol fer creure), sinó que fixa una capacitat màxima, un sostre, d’absorció de població de manera ordenada de la Conca. Per entendre-ho, un exemple: El Pla General d’Igualada aprovat als vuitanta establia que Igualada superaria els 60000 habitants pel 2006...els ha tingut? Els té el 2007? No, alhora que no ens hem d’estirar pas dels cabells per no haver-hi arribat, i el Pla General tampoc estava equivocat; simplement, la ciutat no ha tingut la necessitat d’utilitzar aquesta capacitat d’absorció ordenada de població. Ara la pregunta seria, i per què fer previsions de tanta població? Com hem dit al principi, el futur és impredictible, però en temes de planejament urbanístic és millor ser ample de mires, per què el problema no és que vingui la població prevista, per la qual ja li tenim un espai, sinó que en vingui més (i que en vingui més població tampoc ho diu un pla, és un tema que sobrepassa els despatxos), ja que llavors, al no haver previst un espai, és quan apareixen els problemes socials i urbanístics, amb l’aparició de barris sencers sense serveis, ni condicions adequades; recordar, per exemple, que als anys 60 la població de la comarca es multiplicà per dos, i al no estar previst, hi va haver falta d’habitatge (de lloc adequat per fer-ne), alhora que tampoc hi havia els serveis per abastar aquesta població (escoles, equipaments cívics,...).
Un altre tesi que algú també s’entesta a dir, o insinuar, és que l’endemà de l’aprovació del Pla Director es començaran a construir habitatges i urbanitzar-ho tot... MENTIDA. A partir d’aquí, surt una altre pregunta, que és si el 2026, data final de vigència del Pla, s’hauran d’haver construït tots els habitatges previstos? No es pot saber, però afirmar amb rotunditat que sí és MENTIDA, i això no vol dir que el Pla estigui equivocat en les seves previsions, sinó que el Pla dóna una capacitat de resposta en cas de creixement de la població, ordenant aquest creixement. El 2026, segur, que es revisarà el Pla i llavors, depenent de la situació demogràfica, social i econòmica es dibuixarà un nou Pla de la Conca.
El Pla ens dóna la capacitat de tenir una Conca més endreçada, i alhora dotada de més i millors infrastructures, de les quals destacar l’Eix Transversal Ferroviari, o el que alguns anomenen el Tren Gran (el que vam deixar escapar al segle XIX), una infrastructura ja prevista als Plans del Govern Central i del Govern de la Generalitat, i que ha d’esdevenir un nou motor d’impuls econòmic.
Aclarir aquests dubtes sobre el pla crec que és de vital importància, ja que a vegades ens mostren, o ens expliquen, certes coses que no són certes, i alhora per justificar-les s’elaboren estadístiques aberrants (com barrejar xifres de població del 2003 amb nombre d’habitatges del 2001, com si entre el 2001 i el 2003 no s’haguessin construït habitatges!!).
Tot és millorable, però no caiguem en el parany de ser curt de mires, perquè si les previsions es superen...el problema el tindrem tots, llavors serà tard per actuar, i lamentarem no haver-ho fet bé en el seu moment; volem preparar un problema a les generacions futures o el volem tenir solucionat ja? El Pla escull la segona opció, i la Conca?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada