Fa no gaires setmanes citava el món del Facebook a internet com a nou mitjà de comunicació entre persones, i que actualment està tenint molt d’èxit, destacant la seva facilitat de posar en contacte la gent entre ells sense distincions. Una forma nova d’aproximació mútua entre la política i la resta de la societat.
Amb tot, la premsa i les cartes al lector segueixen, i seguiran, essent instruments de difusió d’informació, de comunicació, potser més feixucs, però igual d’interessants i enriquidors. La setmana passada un lector, al qual agraeixo la seva atenció, em comentava principalment dos temes, els quals espero poder-li donar resposta.
Certament es podria extreure com a conclusió de la lectura dels escrits que els governs actuals són infal·libles, però el positivisme o optimisme que reflecteixen els textos busquen donar més informació de la que la premsa estàndard o els nous mitjans telemàtics ofereixen. Com tota explicació, la subjectivitat i l’objectivitat es barregen, però l’objectiu es un relat suficientment constructiu i informador, sense caure en adulacions excessives que condueixen a una depreciació del relat. Tots els govern cometen errors, com els retards en algunes obres (tant a nivell local com estatal), la posada en marxa de la Llei de la Dependència (que s’ha quedat curta veient la superació de les expectatives), o el retard en l’execució d’alguns polígons industrials. Personalment crec que tot això és més que abastament explicat pels mitjans, però en canvi les “bones notícies” no tenen aquest ressò, i crec que també és necessari que s’expliquin (potser amb menys infal·libilitat).
Respecte els aparcaments, la seva millora del medi urbà es tradueix en dos aspectes. El primer, els aparcaments afavoreixen que el vehicle privat faci el recorregut mínim per poder aparcar; és a dir, realitzi menys kilòmetres, i per tant emeti menys contaminació atmosfèrica i acústica. Aquesta mesura, per no esdevenir injusta mediambientalment ni socialment, va acompanyada d’una tarifació per cobrir aquests costos externs que el vehicle privat provoca (l’ocupació de l’espai, la contaminació entre d’altres). El segon aspecte és el fet que la construcció dels aparcaments soterrats possibilitarà l’alliberament d’espai públic per ampliar les voreres (fent-les més accessibles per què tothom les pugui utilitzar) i/o possibilitar l’existència de carrils bici; l’ampliació de voreres no és quelcom inútil, sinó evita que la gent en cadira de rodes o amb cotxets d’infants hagin de passar per la calçada (l’espai del cotxe) per què no passen per la vorera, amb el conseqüent perill. Ambdós aspectes han de suposar millores del medi urbà al reduir-se la contaminació, i potenciant aquells mitjans de transport que no contaminen i són totalment vàlids en una ciutat com Igualada.
Altres mesures de millora del medi urbà són la reforma de varis carrers que propicien un ús més important de l’espai públic per part del vianant, que sovint van acompanyades de l’instal·lació d’arbres o plantes que també realitzen les seves funcions de millora de l’aire i del paisatge. La nova passarel·la a sobre el Torrent de l’Espelt, que conjuntament amb l’ascensor del Parc de Valldaura, han de facilitar l’accés en bicicleta i a peu al nou complex esportiu de piscines del Puigcornet, actualment en construcció. Tot i l’aparició de la nova T-Infant, l’implantació d’un sistema de tarifació social escolar del bus urbà per què els infants utilitzin el transport públic, i en prenguin consciència dels seus beneficis. També, el recanvi dels llums dels semàfors per llums de leds que han de possibilitar un estalvi molt important d’energia i també seran una millora de la seguretat vial. La dotació de vehicles de tipus híbrid per la policia local, que possibiliten un menor i millor consum de combustible, així com de bicicletes pels agents també.
Aquestes en són algunes de mesures. Poques, moltes, segons es miri, però no són les últimes de ben segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada