El pas dels dies, anys i dècades sempre dóna una perspectiva sobre l’idoneïtat de les decisions, podent extreure’n un balanç positiu o negatiu amb un alt grau d’objectivitat. Actualment, però la rapidesa de l’informació provoca que aquest anàlisi es pugui fer amb més antel·lació de l’habitual.
Per il·lustrar el tema, comentaré un cas concret, l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona. Com bé diu el seu nom, està al bell mig dels camps de Tarragona, de manera literal, envoltada de terrenys agrícoles, masies i pobles petits. La flamant nova estació, està situada a uns quants quilòmetres tant de Reus com de Tarragona. A tants, que per anar-hi en autobús o taxi es tarda aproximadament el mateix que en anar en AVE de Tarragona a Barcelona. En cotxe, es tarda menys en arribar a l’estació, però l’excursió enmig dels prats és inevitable. I parlo de transport públic, taxi i cotxe per què no hi ha més maneres d’arribar-hi. Això, que es pot reduir a un tema de trànsit, també és un tema econòmic. Les grans estacions de tren o aeroports, o els aeròdroms, són infraestructures que poden induir un creixement econòmic important si al voltant s’hi poden instal·lar activitats comercials o industrials, algun relacionades amb la mateixa activitat de l’infraestructura (com en el cas dels aeròdroms o aeroports). Però a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona això no ha estat així, i els cultius que envolten l’estació no han crescut més ràpid ni més frondosos per la seva presència. Aquest error en la situació de l’estació l’alcalde de Tarragona ja ho ha qualificat d’error històric, entenent que l’estació de tren ha d’estar on hi ha gent, per què tot i les suposades facilitats d’aparcament que suposa tenir una estació fora de la ciutat, en veritat no serveixen per a res. S’ha entès que a una estació de viatgers s’hi ha de poder arribar en transport públic, cotxe, taxi i també a peu o en bici, i això si que reduiria el trànsit del voltant de l’estació així com es faria realitat que l’estació donés un impuls econòmic a la zona on està situada.
El nou Eix Transversal Ferroviari, que ha d’unir Igualada amb Lleida, Barcelona i Girona en tren d’una manera ràpida ha situat l’estació de viatgers al costat del Nou Hospital, soterrada, accessible a peu o en bici(amb l’eix de vianants del carrer Sant Magí al costat), amb un gran nombre d’habitants en menys de 500 metres a la rodona, i si ampliem a 1000 s’arriba a quasi tota la ciutat. El fet que estigui situada a dins la trama urbana possibilitarà que també generi activitat econòmica al seu voltant, molta més que si estigués situada fora la trama urbana. A més vàries línies d’autobús urbà ja circulen al costat de la nova ubicació i és molt accessible a que vàries línies més hi arribin, creant-se un important nus de comunicacions. Igualada i l’Anoia no es poden permetre el luxe de cometre aquests errors històrics, i hem d’aprendre de l’experiència de Tarragona. Actualment es planeja una nova estació de tren a Tarragona, i la consciència per evitar l’error de l’ubicació de l’estació del Camp és molt viva. Senzillament pensar que si el tren porta gent, la gent ha de poder tenir aprop el tren per poder-hi pujar, a més que el fet que l’estació estigui lluny dels nuclis urbans provoca que més gent tendeixi a agafar el cotxe per què “total, si tardo el mateix en arribar a l’estació”. Respecte la política d’aparcaments, totes les estacions i aeroports tenen grans aparcaments, i alguns dels cotxes s’hi queden dies per què la persona usuària no tornarà en una setmana o dos, o menys; aquesta aparcaments mai estan buits, més aviat força plens.
Per últim, entendre les possibilitats que ofereix una estació permet aprofitar-les per impulsar el nostre territori per què esdevingui un territori de futur esperançador, no de passats gloriosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada