Quantes vegades haurem dit aquesta paraula, en aquells moments on comencem a fer córrer la ment, la imaginació, i pensant i pensant trobem noves realitats que voldríem que fossin de veritat. Es diu que quan un és petit, aquests moments imaginatius són permanents (no confondre amb estats de “col·locació”), i dia rera dia els infants viuen la seva realitat propera a través de l’imaginació, on els arbres parlen, els animals no són menys, i els cotxes poden ser grans monstres.
Certament quan mica en mica ens fem grans, anem perdent aquest toc imaginatiu. Bé, les persones que es dediquen més a l’art, la cultura o el món de la publicitat tenen aquest instint més desenvolupat, però en general l’anem perdent, o més ben dit, no l’exercitem prou. Parar-se i mirar les formes dels núvols i esbrinar que són les formes que prenen, o jugar amb els números de les matrícules dels cotxes que circulen o estan aparcats són bons exercicis mentals, d’agitació de l’imaginació, que en definitiva ens manté més vius.
Però si tornem a la realitat, dir imagina’t és proposar un desig de futur, una proposta que ens agradaria que esdevingués palpable, però que no veiem que pugui ser, no és creïble ... o això pensem. La història ha estat immersa de nous invents que de ben segur han anat precedits d’un munt d’imagina’t. Sinó, fem-ne un breu resum. L’arribada de les màquines de vapor que feien la feina que anteriorment només es podia fer a mà; l’electricitat que era capaç d’enllumenar les ciutats, moure màquines i animar les cases. El telèfon que en el seu moment va permetre a la veu superar milers de quilòmetres de distància, però sobretot ha estat en el camp del transport on les revolucions han estat molt importants. Leonardo da Vinci ja imaginava que l’home podria volar, i nombrosos han estat els intents de l’home en poder aixecar el vol, però l’arribada de l’aviació va suposar un despegament cap als núvols que tot i que ara trobem ben normal en el seu moment va ser una revolució molt important.
Un altre cas el trobaríem en el ferrocarril, on la seva arribada sorprenia a grans i petits que trobaven increïble fer alguns trajectes dins de Catalunya en menys de 1 dia, el “dinar a Lleida i sopar a Barcelona”, que avui en dia és una realitat més que interioritzada.
Però no tot es fa tant realitat, sinó només cal fer un cop d’ull a les pel·lícules futuristes que parlaven que a partir de l’any 2000 l població humana viuria enmig de robots, essent tot dominat per aquests elements metàl·lics, que passarien de ser només joguines a piles a persones amb sentiments, amb veu,.... sinó fixar-se en “2001, Odissea a l’espai” i els protagonistes que hi participen. Seria l’exemple que la realitat no arriba a l’imaginació col·lectiva, però això no ens ha de fer caure en el buit imaginatiu, ja que de ben segur allò que imaginaven en aquella pel·lícula es farà algun dia realitat, però quan els avenços tecnològics ho permetin. Internet ha estat una gran revolució que 30 anys enrere no s’imaginava, i ara és quelcom totalment necessari pel funcionament del dia a dia de la nostre societat.
Amb més o menys intensitat, les aspiracions de la societat s’han anat fent realitat, però cal que aquestes siguin suficientment positives per tothom, i dic tothom, ja que en l’actual societat que tendeix a l’individualisme no és difícil trobar qui en suposada defensa de l’interès general és capaç de mentir o manipular per només un interès propi. I...si es treballès en beneficis comuns on tothom hi guanyés? Imagina’t!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada