Gestionant el futur

En els moments de crisi (o el nom que es vulgui donar) que els recursos públics han d’estar ben dirigits, i actualment que totes les administracions estan debatent els pressupostos per l’any 2009, és el moment de veure les voluntats, els objectius que els diferents governs volen seguir.

A Catalunya, la Generalitat segueix impulsant les obres de recuperació del riu Anoia i també les de la Ronda Sud. A Espanya, el govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero segueix invertint en serveis i infrastructures, destacant la seva inversió en innovació, esmentant els recursos destinats a l’institució AIICA d’Igualada. I a Igualada, el govern municipal també vol seguir invertint per millorar el medi ambient urbà amb els nous aparcaments, alhora que realitzant habitatge de lloguer en la línia de intentar que sigui un dret accessible a tothom. I com es pot fer? Les administracions es doten de consorcis, empreses públiques, que permeten construir i donar aquests serveis el més aviat possible, ja que l’interès públic per què aquests projectes siguin realitat ara és molt important, o ens estarem eternament esperant les escoles bressol? O el nou CAP Igualada Nord? La nova Ronda Sud? La societat demanda els projectes ara, no demà, i l’obligació dels polítics és que els projectes es facin el més ràpid possible, per què si un pare necessita una plaça a una escola bressol pública no hagi d’esperar ....a que el seu fill el faci avi per poder-la estrenar.

La setmana passada l’alcaldessa de Roses va estar a Igualada per poder visitar les instal·lacions i equipaments que gestiona el Consorci Sociosanitari d’Igualada, el consorci liderat per l’Ajuntament d’Igualada que disposa entre els seus serveis la Residència i Centre de Dia Pare Vilaseca, el centre de Dia de malalts d’alzheimer Sant Jordi, els Pisos Tutelats per la Gnt Gran “Viure Bé”, el centre de dia Arian, i altres equipaments d’atenció a la gent gran arreu de la comarca (Calaf, Santa Coloma de Queralt, Masquefa, La Pobla) tant actuals com futurs. Tot això, segurament amb els recursos ordindaris dels ajuntaments no hagués estat possible en el marge breu de temps que s’ha fet, segurament hagués tardat anys en fer-se realitat aquest conjunt d’equipaments. Però la creació d’aquest consorci ha permès posar en funcionament tot aquest sistema d’atenció a la gent gran que ja ha rebut l’admiració de varis alcaldes com el de Granollers i de Manlleu, i que no seran els últims; és a dir, el consorci, igual que ho seran les empreses municipals en els seus sectors, ha estat un instrument que ha dotat la ciutat d’Igualada d’uns equipaments que la societat requeria, o la nostra gent gran no necessita els pisos tutelats? O la residència? O els centres de dia? I, es necessita ara o d’aquí a 10 o 20 anys? Doncs, com he dit, les empreses municipals persegueixen aquest mateix objectiu, i no pas altres objectius buits i sense contingut.

És així com es planteja el futur, garantint els serveis i les infraestructures avui, per demà tenir una millor societat, més justa i solidària, amb unes generacions amb major benestar social. Construir el futur suposa plantar les bases del que ha de ser la ciutat que ha de venir, i així la seva societat. I no ens hem de deixar entabanar per aquells que ofereixen fum, per què darrera hi ha la manca de voluntat d’una societat millor, i per això no estan gens interessats que els serveis arribin a la ciutat ara i no demà, com la seva animadversió al pisos tutelats per la gent gran, als quals van votar en contra per què...per què...per què no els feien ells, i això es traslladable a totes les obres que es puguin fer des de les empreses municipals. Aquesta actitud obstruccionista fa frenar la ciutat, el seu creixement, el seu desenvolupament, fer-se madura, en definitiva mirar al futur. I ara, en aquest moments de crisi no és moment de posar el faristol a la plaça de l’ajuntament i fer-se una foto; és hora de seguir treballant de veritat, que Igualada, i la comarca ho necessiten. Ho exigeixen.