Moltes són les veus que diuen que d’aquesta crisi en sortirem més forts, més preparats, més avançats. Potser per què les crisis són acompanyades de reestructuracions, on en teoria s’intenta buscar una millor eficiència del sistema, però aquestes reestructuracions a vegades vénen intencionades per un aprofitament immoral del moment. Amb tot, aquesta crisi mundial ha de suposar la fi del liberalisme desenfrenat, on alguns s’aprofitaven, o més aviat abusaven, del sistema econòmic, i ens han portat a aquesta situació; ha de suposar la recuperació del paper de l’estat com agent econòmic regulador i participador de l’economia (tot i el mèrit de la bona tasca del Banc d’Espanya). És a dir, de mer espectador o actor de tercera, l’estat, el sector públic ha de ser un dels actors principals.
En aquest sentit, Igualada ja va fer el 2006 un primer pas amb la creació de la Societat Igualadina d’Aparcaments, i el 2007 amb un conjunt de noves societats que han de permetre dinamitzar diversos sectors econòmics estratègics, tenint com objectiu clar el servei a la ciutat, i sobretot la seva projecció de futur. Algunes d’aquestes societats, com la destinada a Equipaments i Espais Firals impulsarà la construcció del nou recinte firal, el nou Palau Firal, a l’Eix direccional de l’Avinguda Catalunya, donant més cabuda a l’important activitat firal de la ciutat i quelcom d’activitats més que es puguin generar a arrel de l’aparició d’aquest equipament. La societat d’aparcaments que construirà aparcaments soterrats a diversos barris de la ciutat, alliberant els carrers de trànsit, de manera que esdevinguin espais més saludables, i per tant una ciutat amb un millor medi urbà. La societat de sòl industrial ha de possibilitar l’aparició de noves inversions al territori, essent un punt impulsor. Heus aquí una mostra d’acció directa sobre l’economia que a vegades tan s’ha reclamat, amb aquest doble objectiu de servei públic i de motor econòmic.
Però apart d’aquests instruments, la creació del Consorci Sociosanitari d’Igualada ha possibilitat que la sigui una de les ciutats millor preparades per oferir els serveis que es contemplen a la Llei de la Dependència, els recursos de la qual arriben lents; Pisos tutelats, Residències, centres de dia, són equipaments creats gràcies a aquest consorci que ha dotat la ciutat, i altres municipis de la comarca i més enllà en aquesta idea d’exercir la capitalitat, dels serveis necessaris per atendre adequadament a la gent gran, i en certa manera millorant el benestar de les famílies.
Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, la que reb cada dia les queixes i les tensions de la societat d’una manera més directe, apareixent la necessitat d’actuar en tots els camps, però la participació de l’administració local en els recursos de l’estat és minsa, i això limita molt la seva capacitat d’actuació. Les societats i els consorcis solventen en part aquest problema i permeten seguir propiciant la creació d’infrastructures i serveis per la ciutat, però un millor finançament pels ajuntaments ha de ser la solució a aquest tema.
Atenent al recent debat d’unes subvencions que es rebran dels pressupostos generals de l’estat, ben rebudes siguin però aquesta font de recursos no garanteix l’aportació necessària per poder portar a terme els projectes de la ciutat; sobretot, però, no permet establir un calendari de la materialització de les idees, dels projectes, és a dir, no permet saber o conèixer el dibuix de la ciutat que es busca, el model de la ciutat que es pretén assolir, o d’una manera més clara, saber quan es disposaran d’aquells serveis que la societat reclama. I ara, no és moment de dubtes, sinó de conviccions i apostes de futur, de projecció, d’entendre la necessària sostenibilitat com la solidaritat entre els pobles i les generacions, les futures generacions que heretaran una ciutat amb serveis i infrastructures de futur o no, segons dissenyem la ciutat ara. Davant el pessimisme paciència optimista, davant la realitat futur esperançador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada