REPTES DEL SEGLE XX-XXI

A finals de novembre s’ajunten dues dates importants, referents en la lluita social per una societat amb més benestar social: el dia mundial contra la violència de gènere i el dia mundial de la SIDA (tot i que aquest és el 1 de desembre).

La violència de gènere ha estat un problema que ha existit sempre, però això no el fa menys greu ni menys important, i és per això que mica en mica ha anat sortint a la llum. Això ha propiciat una major consciència social sobre aquesta temàtica, i aquesta conscienciació ha arribat a la política, impulsant lleis, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats, que busquen lluitar contra aquesta malaltia social. Aquesta lluita s’ha enmarcat en dues direccions principals. La primera, protegir a la persona i la família que ha estat víctima d’aquesta violència, amb una sèrie de reglamentacions que acceleren els tràmits de divorci, alhora que aporten una sèrie de serveis de recolzament psicòlogic; com sempre, hi ha qui s’ha volgut aprofitar de la llei, i emetre denúncies falses, però per sort no ha estat la majoria i està esdevenint una línia efectiva. La segona tracta la prevenció, que bàsicament és l’educació. Però no només anar a l’escola, sinó possibilitar una educació de la societat. Així, la campanya publicitària de la Generalitat “Talla amb els mals rotllos” busca que els joves vegin quan una suposada actitud d’amor es pugui convertir en una obsessió, i parlar-ne, i si no pot ser, tallar. Un altre exemple és l’aparició del permís per paternitat, on els pares també poden gaudir del seu fill/a quan a nascut, assumint també un paper important aquests primers dies d’existència del seu infant; és a dir, es propicia que les tasques de casa siguin compartides, de manera que l’infant creixi en un entorn on els homes i les dones siguin considerats en la mateixa igualtat. Aquesta xacra social que suposa la violència de gènere és un repte que ha de tenir el suport total de la societat, però sobretot considerar que la plena igualtat entre homes i dones ha de suposar aquest pas necessari per poder erradicar aquest problema.

L’altre tema que comentava, la SIDA, porta uns quants anys estant en portada, i segurament és una malaltia de la qual se n’ha parlat i estudiat molt. Atenent aquest currículum, hom podria creure que tothom està conscienciat sobre la perillositat de la malaltia i les maneres de prevenir-la. Però no és així. Com ja en vaig parlar un dia, l’excés d’informació provoca la seva pròpia nul·litat, i en l’era de l’informació, encara hi ha persones que queden contagiades d’aquest virus, amb les conseqüències familiars i personals que això suposa. Recentment s’ha comentat que unes investigacions han avançat molt en trobar un remei, crec que pastilla, per poder curar aquesta malalatia, però encara s’està lluny de trobar-lo. Així, igual que en el cas anterior, es fa necessària molta educació per conscienciar tothom de les prevencions necessàries per evitar ésser contagiat. Amb tot, evitar el contagi no suposa aïllar els malalts, perquè no es tracta d’extraterrestres, són persones. El fet que el cantant de Queen o tants d’altres actors, actrius o esportistes hagin mort a causa d’aquesta malaltia mostra que aquesta no diferencia edats, ni condicions socials, ni ingressos. Res. És per això que des d’aquí seguir fent una crida a la conscienciació sobre aquesta malaltia, utilizant els mètodes preventius existents i provats científicament (que si dempeus, que si un peu a dalt i l’altre al terra...no funcionen), i sobretot solidaritzar-nos (que no vol dir tenir pena) amb aquelles persones que han estat contagiats de la malalia.

Per acabar, un apunt sobre l’Aeroport corporatiu. Esperem que l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena pugui esdvenir aquest aeròdrom corporatiu que la Generalitat pretèn situar a les Comarques Centrals, i esdevingui un punt de dinamisme econòmic de la comarca, una nova font generadora de llocs de treball, de riquesa pel territori. Un estudi realitzat avala la seva compatibilitat mediambiental. No ens ho deixem perdre!