UNA SETMANA

Doncs fa poc més d’una setmana el món tenia els ulls, les orelles, i quelcom més orientat cap als Estats Units d’Amèrica, on els resultats de les seves eleccions presidencials havien de marcar l’esdevenir del futur del país i de tota la Terra. I els resultats segur que faran canviar el rumb portat fins ara, no sabem si molt o poc, però segur que canviarà.

També fa una setmana s’aprovaren els pressupostos municipals a Igualada, amb un cert debat sobre el deute municipal que s’havia anat reduïnt des de les exagerades xifres del 1999 fins ara.

Amb tot, una setmana pot ser profundament llarga, fent-se eterna, pel nostre desig que arribi el cap de setmana i que tarda molt, o es pot fer curta quan al llarg de la mateixa tenim activitats que ens van entretenint, o si més no la feina no ens deprimeix. Ja diuen que el temps és relatiu, que la mateixa “quantitat” de temps ens pot passar més ràpid o més lent depenent d’allò que estiguem fent o vivint, i de ben segur que tothom té experiències vàries sobre el tema. Però sí que és cert que en una setmana poden canviar moltes coses, més aviat en segons, però la perspectiva d’una setmana et permet fer una valoració global. Sinó, una d’aquestes setmanes d’octubre on les borses tenien pujades i baixades més semblants al circuit del Dragon Khan de Port Aventura, mirant les portades publicades durant la setmana hom veu la línia, el fil continu de la història, i segurament permet entendre millor tots els fets, i per tant comprendre d’una manera més exacta l’actualitat.

Fer aquest exercici de recapitulació, de balanç, de les notícies de la setmana és quelcom positiu, ara que constantment i diàriament ens bombardegen amb informació, tant a la televisió, com a la ràdio, i sobretot internet, mitjà on les notícies “volen”. Però, tot excés és un problema, i l’excés d’informació també ho pot ser, per què al final no ens enterem de res de tanta gent que ens vol explicar coses, i a sobre ho volen fer alhora. Això, que podria ser un problema menor en segons quins temes, no ho és en tots, i concretament voldria comentar el cas de la salut dels joves. Més d’un mite s’ha anat mantenint de generació en generació sobre el sexe i els seus “problemes”, així com de una diversitat infinita de mètodes anticonceptius de més que dubtosa eficiència i utilitat. Però repeteixo, s’han anat mantenint. És a dir, en l’era on l’informació vola, on és accessible per tothom,, a totes hores i en múltiples idiomes, encara es mantenen certs o creences que la seva poca “utilitat” fa que es mantinguin encara els nivells de adolescents embarassades, així com de persones que contrauen malalties infeccioses, tote i que les xifres s’han anat reduint mica en mica, ja sigui per major conscienciació dels “afectats directes”, com dels pares i mares, com de l’escola en explicar les coses com són i les seves conseqüències, o les campanyes publicitàries de l’administració. Però certament, resulta curiós que precisament el col·lectiu que més està lligat a la revolució de les noves tecnologies, a l’impuls de l’era de l’informació, encara caigui en errors que els seus pares, avis i generacions enrere feien, però per falta d’informació, per ignorància, i el dia de casament...sorpresa. Això segueix justificant les tasques que s’estan fent per una major i millor educació, en aquest cas sexual, per intentar anar reduint les xifres d’adolescents embarassades, o també ho podríem traslladar al camp de les drogues, del qual se n’ha fet major difusió, i que a Igualada es pretén treballar amb un Pla de Drogodependències, però potser les ganes de rebel·lar-se al sistema, de “passar” del que diguin els grans, i fer la seva evoca a no fer cas de l’informació que es reb. Però això no ens pot desanimar.