Marc Castells als jutjats?

L'alcalde d'Igualada ha comentat avui dia 21 de setembre que traslladen les places de zones blaves de l'Hospital al Passeig per evitar el desequilibri econòmic de SIMA.

Quantes voltes fa el món sobre els argumentaris de CiU sobre les zones blaves, SIMA, i ... I sinó, mireu el comentari següent aparegut a la noticia

Jordi Riba recorda que les modificacions a les zones blaves poden agreujar el dèficit de SIMA

per part d'un conegut militant de CiU. Portarà Marc Castells als jutjats?

"josep ma. torras payerol

Interessants declaracions,
Gestionar menys Zones Blaves, produeix pèrdues a SIMA.
Podem els ciutadans que la nostra empresa pública ens ensenyi el contracte que te amb l'Ajuntament per “gestionar” les Zones Blaves” i veure d'on surten aquestes pèrdues.
No sé si el ciutadà sap, que quan s'ocupen les Zones Blaves, per Reis, Tres tombs o altres actes, l'Ajuntament “beneficia” a l'empresa SIMA, pagant les Zones Blaves a plena ocupació (cosa que mai passa) i per la totalitat del temps que no és poden fer servir, però no per la gestió del servei sinó per la totalitat del preu, ambdues coses molt irregulars.
Dir que si es treuen Zones Blaves hi hauran pèrdues, és com dir que si ni poessin més hi haurien beneficis per SIMA, per tant s'està prioritzant els beneficis d'una empresa mercantil, que no te res a veure que sigui pública o privada, per sobre els drets del ciutadà, creant un servei de pagament que abans no existia.
Això a casa meva se'n diu prevaricació, que vol dir que és fan “prevaldre” els drets de SIMA per sobre dels dels ciutadans i això està penat per la llei. Crear uns serveis de pagament, per poder tirar endavant l'empresa. Evidentment els beneficis serien enormes si és pogués cobrir la ciutat de Zones Blaves, però l'Ajuntament no hi està per fer beneficis a base de taxes, sinó per solucionar i gestionar els problemes dels ciutadans de la millor manera i lo menys onerosa possible.
Per últim, SIMA, no és pot quedar amb el muntant total de les Zones Blaves, simplement només pot cobrar per fer una gestió, la propietat de atorgar l'ocupació del carrer no pot ser adjudicada a cap empresa (pública o privada), perquè és de tots els ciutadans. Una empresa pot recaptar una taxa com a servei, mai quedar-se la taxa.
Si el Sr. Riba te la amabilitat de publicar el contracte, s'aclaririen tots el dubtes, o potser hauríem d'anar directament al jutjat."

No faré la meva valoració encara, però ... serà interessant...

Vergonya, senyor Castells -28/07/11-

Aquest cap de setmana tenia clar el tema del qual volia parlar a l’article setmanal, i em volia referir als tràgics i menyspreables successos ocorreguts a Noruega, els qual aprofito de nou per condemnar de manera enèrgica.

Però dimarts dia 26 de juliol vaig assisstir a la manifestació contra les retallades de la sanitat i posteriorment, bé, vora les 20.10 vaig entrar al ple municipal. Per cert, amb l’única credencial de ... ser un ciutadà anònim que té el dret a assisstir al ple municipal del seu ajuntament, concretament sóc ciutadà d’Igualada i vull assisstir al seu ple. Segons comenten els convocants, la policia i la premsa, entre 1.500 i 3.000 persones es van sumar a la manifestació, xifres històriques per una ciutat com Igualada, amb persones provinents d’altres municipis de la comarca. Joves, grans, dones i homes, metges, infermeres, pacients, ... tots junts a favor de la sanitat pública i en contra de les retallades a la mateixa. Entre ells, cito l’Associació de veïns La Coraza, del barris Sant Pere, Pla de la Masia, i Sant Ramon d’Òdena, que em van fer arribar una carta on exigeixen que es preservi el sistema de salut públic, universal i de qualitat, tot reclamant prou retallades. Un cop tothom va ser a la plaça de l’Ajuntament una primera sorpresa es van trobar: s’havien instal·lat valles davant la casa consistorial marcant un espai ampli de seguretat, com si els que es manifestaven tinguessin armes o volguessin agredir, amb mossos d’esquadra vigilant; alguns “igualadins veterans” em deien que això no ho havien vist mai. Totalment injustificat el dispositiu, semblava ben bé una barrera per protegir algú, algú que no és suficientment valent per afrontar els reptes que la ciutat necessita.
Es va llegir el manifest, va ser aplaudit, i ... els ciutadans i ciutadanes demanaven que l’alcalde de la ciutat sortís, ... i va sortir, sí, quan acabà el ple a quarts d’una de la matinada amb la plaça buida.

Vaig ser un dels privilegiats que van deixar accedir al ple, que per cert, estava més que mig buit de ciutadans escoltant, així que si amb algú li van dir que no s’hi cabia no era cert. Un cop allà, l’alcalde defensà les retallades (per cert, el seu soci de govern, ERC, també), titllà la manifestació de “soroll de la plaça”, va pujar els sous dels seus companys de govern, apart, evident, de no fer cas del carrer. Finalment, passades les 10 del vespre, recordem que des de les 20.00 estaven a la plaça, l’alcalde rep els representants de la Plataforma per la sanitat pública que li donen les 18.000 signatures recollides en una setmana; ah! Els rep a porta tancada, quan es proposava que intervinguessin al ple municipal. I vist tot això, el grup municipal socialista s’aixeca del ple i l’abandona.

Certament, Marc Castells va ser escollit alcalde per una àmplia majoria ciutadana, que crec confiaven en el fil directe que deia tenir amb l’Artur Mas, President de la Generalitat, i en l’afirmació que Igualada per sobre de tot; així, creien que era la millora eina per evitar les retallades de la Generalitat. Doncs personalment crec que està essent la millor eina perquè les retallades es facin possibles, perquè l’hospital, la Ronda Sud, La Cotonera són equipaments i projectes que tindran retallades, i alguns tardarem en veure’ls fets. I l’alcalde mostra com està més a favor de defensar el President i la seva acció que defensar Igualada davant el President. O potser el fil directe ha fallat, és problema de la telefònica?.

Ahir vaig sentir vergonya quan l’alcalde Castells impedia l’accés al ple, i recordava els plens de les zones blaves o del POUM que van tenir molt públic, majoritàriament en contra del govern municipal, però no per això se’ls impedia l’accés al ple municipal. I menys, que ho expressessin en públic al mateix ple.

Vergonya de tenir un alcalde poc valent, dialogant, democràtic i transparent.

Per cert, que algú truqui al lampista o a la companyia de telèfons. El fil directe està trencat. I comencem a patir els problemes d’incomunicació.

L’Hospital, per a tots -15/10/2010-

Aquests dies de pluja intensa han permès omplir encara més alguns embassaments i pantans, tot i que també ha desbordat rius i rieres, ocasionant alguns problemes en algunes poblacions.

A casa nostre també portem una pluja no tant intensa que sembla que s’acabarà aviat, però que va aclarint maneres de fer. Fa dues setmanes comentava el tema de les zones blaves i l’entorn de l’Hospital. Sorpresa vaig tenir la setmana anterior quan un ex-regidor de CiU que escriu a aquest mateix setmanari comenta que l’ampliació de voreres dels carrers a l’entorn de l’Hospital és per afavorir les zones blaves; bé, apart que no és cert, suposo que deu ser la raó per la qual aquesta mateixa persona votà en el ple municipal d’Igualada les modificacions del planejament que donaven com a resultat aquestes voreres.

Però bé, la pluja dic que s’acabarà aviat perquè el principal grup de l’oposició ja ha presentat la seva proposta final, amb ascensor i passarel·la inclosos, i desafien a la població amb un “que algú s’atreveixi a dir que fer accessible a l’Hospital el pàrquing soterrani, no és necessari. Que algú s’atreveixi”. Doncs jo mateix “m’atreveixo”, tot i que actituds tant prepotents i dictatorials crec que no són bones. Primer, l’aparcament Igualada Nord ja és accessible, i disposa d’un ascensor que dóna accés directe a l’àrea ambulatòria i a Urgències; per anar a consultes externes existeix una vorera accessible que condueix a un ascensor que hi permet accedir. Per tant, accessible ho és en aquests moments, ara, si volem situar un tercer ascensor a la zona ... I comenten que sortiria gratuït pels igualadins, cosa que no és certa ja que la gratuïtat de l’aparcament es pagaria amb el pressupost municipal, per tant tenint o no tenint cotxe es pagaria (comptant que hi ha 18.000 cotxes a la ciutat i quasi 40.000 habitants). Enllaçant amb això, es comenta que l’aparcament d’Infinit és gratuït i el de l’hospital no; el que s’amaga és que el complex esportiu Infinit ha fet bé les coses i ha construït i assumit el cost de l’aparcament dels seus usuaris (que el paguen), a diferència de l’Hospital que la Generalitat de CiU, amb l’Artur Mas com a Conseller en Cap, NO va assumir el cost de l’aparcament pels usuaris i va imposar una hipoteca a la ciutat: o aparcament o no hi ha hospital, i aquesta hipoteca la van assumir els igualadins. És a dir, no en teníem prou amb una que ens proposen una segona.

I respecte les zones blaves, la proposta del principal grup de l’oposició diu ser “fidel a la voluntat que sempre hem expressat nosaltres” de suprimir les zones blaves a l’entorn de l’Hospital; primer, agrair que acceptin el 78 % de les noves zones blaves (més de 165) quan van fer una recollida de signatures en contra de totes les 211, i quan parlaven de suprimir les de l’entorn de l’hospital parlaven de 57 quan ara només ho fan en 46. D’això no en dic fidelitat, més aviat falta de compromís per què hi ha falta de model de ciutat, i qualsevol tàctica electoral és vàlida. Una infidelitat en tota regla.

Millorar l’accessibilitat de qualsevol equipament és quelcom positiu, però en comptes de millorar només l’accessibilitat per uns pocs treballaria per millorar la de tots. És a dir, en la línia de les subvencions que va aconseguir de l’Estat l’ajuntament per arreglar la vorera sud del Passeig Verdaguer i fer-la accessible, aquests diners que es volen dedicar al tercer ascensor es podrien destinar a fer accessibles les voreres de l’Avinguda Barcelona o la vorera Nord del Passeig, i així possibilitar l’accés a peu a l’Hospital i a la resta de la ciutat. Perquè conductors són pocs, que tinguin vehicle sempre a disposició menys, però en canvi vianants ho som TOTS; la gent jove, la gent gran, els que no tenen carnet de conduir o les famílies que tot i haver-hi vàries persones amb carnet només hi ha un cotxe, també han de poder desplaçar-se fins l’Hospital, hi tenen el dret i l’ajuntament l’ha de garantir, ja sigui a peu o en transport públic (10 autobusos urbans arriben cada hora a l’hospital i en 15 minuts o menys és accessible des de qualsevol punt de la ciutat). I surt molt més barat que anar en cotxe, ni zones blaves ni  i amb moltes menys preocupacions. Això és apropar l’Hospital a TOTHOM, fer-lo accessible a tots. Aquest, crec, hauria de ser l’objectiu de tots.

Tot s’hi val? Sí home! -29/09/2010-

El passat dijous presentaven al Cercle Mercantil el Pla Estratègic de l’Anoia, un document que ha d’esdevenir el full de ruta del futur de la nostre comarca. La presentació va ser dinàmica, interessant, i deixant la mentalitat comuna al descobert: som tancats, conservadors, sense consciència de bé comú, sense buscar sinèrgies amb els municipis del costat, mirant només el benefici propi, ... i varis més. Certament tots som persones, i qui estigui lliure de tota culpa que llenci la primera pedra, però alguns acumulen un major grau de compliment d’aquests “factors”, quan mirant només el benefici propi apliquen un “tot s’hi val” per aconseguir els seus objectius, i com bé remarcava el Pla, amb aquesta tàctica hi sortim perdent tots.

Atenent a la polèmica de les zones blaves, he estat revisant el procés de naixement de SIMA (l’empresa municipal d’aparcaments), l’aparcament Igualada Nord i la configuració urbanística final (és a dir, com queda) de l’entorn del nou Hospital d’Igualada, per què prefereixo comprovar per mi mateix el que diuen uns i altres; sóc 11 anys més jove que el cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Igualada però en canvi alguns comentaris em sembla que no coincideixen amb l’ocorregut aquests últims anys a aquella zona, o en tot cas se n’oblida de què va fer el seu grup municipal ... si som capaços de alabar la gestió de Jordi Pujol que fa 7 anys que no governa serem capaços d’acceptar que s’ha fet els últims 7 anys pels companys de partit, com a mínim.

L’empresa SIMA es va constituir el 2005 per decisió del ple municipal de l’Ajuntament el 25 d’octubre, per unanimitat (és a dir CiU, també digué sí), amb els objectius de crear aparcaments i gestionar la zona blava; cal dir que anteriorment, concretament el ple municipal del 26 de juliol de 2005 aprovava la modificació del planejament per fer possible l’aparcament soterrat de l’Hospital. L’any 2006 el ple aprova per unanimitat (és a dir, CiU també) ampliar el capital social de SIMA per fer possible l’aparcament Igualada Nord (25 d’abril), i també s’aprova per unanimitat autoritzar a SIMA que contracti un préstec amb l’Institut Català de Finances per construir l’aparcament Igualada Nord (11 de juliol); és més, el grup municipal de CiU reclama en varis plens que l’aparcament Igualada Nord entri en funcionament el més aviat possible per evitar problemes de trànsit i que pugui donar servei als usuaris. Finalment l’aparcament entra en funcionament el 2008.

I l’entorn? Tot forma part del projecte de l’Avinguda Catalunya, el qual va es va aprovar també amb els vots a favor de CiU, i que suposava dignificar l’entorn de l’Hospital amb zones verdes (concretament en un ple CiU comenta que està a favor de les zones verdes i la seva ampliació); el projecte de la zona verda ubicada a sobre de l’aparcament Igualada Nord i que va suposar canvis als carrers del voltant van ser aprovats amb els vots de CiU.

Primer, me n’alegro que a falta de projecte de ciutat per part del principal grup de l’oposició estiguin d’acord amb el de l’Entesa, i en el projecte de l’Avinguda Catalunya hagin coincidit, o això mostren les voluntats expressades en vots al ple. Però no entenc perquè critiquen allò mateix que van votar; si estaven tant en contra de SIMA, per què no hi van votar al principi? I si ho estan tant de l’aparcament? I de com ha quedat l’entorn? Però la única resposta que se m’acut és que amb al voluntat expressa de voler governar, vulguin desgastar el govern municipal induint canvis que creuen que busquen alterar la població, crear crispació, i per tant malestar. Si amb això li afegim el joc brut i anònim del seu entorn, aquesta estratègia és un tot s’hi val amb tota regla. Certament, no em puc creure el pla estratègic de l’Anoia si el responsable polític del mateix, el president del Consell Comarcal, no és capaç d’aplicar els principis que el pla cita. En el tot s’hi val no hi perd un govern, hi perd una societat. Hi perd Igualada.

2009, fum, fum ,fum!

Aquest passat dilluns la neu, i el fred, van fer un massiu acte de presència a Catalunya, emblanquinant sobretot els paisatges de la Catalunya interior (que no central), com és el cas d’Igualada i la comarca de l’Anoia. Algun que altre problema de trànsit, els nens (i no tant nens) jugant amb la neu, i alguna patinada, però la presència de la neu ha embellit una mica les nostres viles just abans de l’arribada del Nadal, com es diria en castellà “Hoy es Nochebuena, y mañana Navidad”.
Aquest Nadal serà dur, per què el context econòmic convida a ser-ho, i hi haurà famílies que ho passaran més just. Una alta taxa d’atur que ja ha fet reaccionar els governs en injectar diners a la inversió pública com és el cas del Plan E, o també una major inversió en tot el sistema educatiu i productiu com és el cas del Pacte Anticrisi que patronal, sindicats i Generalitat han signat. Els ajuntaments, en la mesura del possible, també estan promovent projectes per crear riquesa com és el cas de la fibra òptica a Igualada, les promocions turístiques de l’Alta Anoia, o fires arreu de la comarca. Per tant, a vegades més lenta del que voldríem però fermament, la maquinària es mou.
Aquest any 2009 hem tingut grans notícies per la nostre comarca, com és la concessió de l’Aeroport corporatiu de Catalunya a l’aeròdrom d’Igualada – Òdena, un nou pas de l’Eix Transversal ferroviari amb l’inici de la reserva de terrenys de la seva traça, l’obertura del Parc Motor de Castellolí, l’inici de les obres de l’Eix Diagonal al tram Igualada - Manresa potser en serien els més importants, ja siguin per què són infraestructures que ens connectaran amb el món per terra i per aire, com per què ens faran créixer econòmicament i socialment, i això sí que és la principal prioritat de les nostres agendes.
A nivell de ciutat d’Igualada, el 2009 tanca amb una ciutat que es segueix transformant. L’inici de la recuperació de l’Antic Escorxador com a Fàbrica de les Arts i la conversió de la Igualadina Cotonera en el Museu de la Premsa de Catalunya com a símbols de recuperació de la nostre història, que alguns han volgut menysprear tirant a terra l’edifici fabril però que la ciutat ha sabut valorar i salvar d’aquestes intencions. L’obertura del complex esportiu Infinit, una millora en els serveis esportius públics de la ciutat que l’ha fet avançar un salt qualitatiu molt important en aquest tipus d’equipaments. Les millores al carrer Joaquima Vedruna o la regulació semafòrica de la cruïlla que dóna accés a la zona educativa del Pere Vives i el Milà i Fontanals. Millores a l’Espai Cívic Centre amb un gimnàs, el nou carril bici del Passeig Verdaguer, el nou parc del costat de l’Hospital d’Igualada a l’Avinguda Catalunya en serien altres exemples.
I l’any 2010? Doncs s’apunta la recuperació econòmica a nivell general, que espero no es quedi en un simple “augment del PIB” sinó en un augment de l’ocupació, de l’economia real, la de les persones. L’acabament de les obres del primer tram de la Ronda Sud d’Igualada, les obres dels nous pisos tutelats, la millora de la B-224, nous centres educatius arreu de la comarca, la recuperació del Riu Anoia al seu pas per Igualada i Montbui, o altres grans projectes com l’Igualadina Cotonera i el World Trade Centre Igualada també avançaran de forma decidida, així com l’Eix Transversal Ferroviari que tindrà el pla director urbanístic aprovat al gener. Per tant, l’esperança d’un futur millor hi és, cal creure en ella.
A les portes del 2010 desitjar a tothom i molt bon any 2010 esperant que els millors desitjos es compleixin, que seguim fent avançar el nostre país, la nostre ciutat, la nostre llar, i que junts puguem seguir celebrant el pas dels anys. Així que en família, amb amics o amb qui desitgeu, espero que passeu unes bones festes. Salut!!!

UN SOMRIURE A L’HOSPITAL -18/06/09-

Els hospitals sempre han estat espais las quals mostren un cert respecte, a la vegada que no és que faci molta il·lusió ser-hi, ni com a visitant i menys com a pacient. Amb tot, la construcció dels edificis hospitalaris ha evolucionat entenent que han de ser espais agradables, que tot i els problemes de salut als quals va associat ha de ser un espai ampli i lluminós. Un exemple d’això ho trobem a l’Hospital d’Igualada, on és més que apreciable el canvi en els espais, amb major llum natural, espais més amables per estar-s’hi i també més còmode per accedir-hi. Una personeta de 8 anys em deia un dia que perquè han fet l’Hospital tan bé si total, la gent no hi vol anar a l’hospital sinó estar curat...

Però aquesta evolució ha d’anar acompanyada d’uns millors serveis, com també ha passat, però no només els serveis hospitalaris. Ja des de fa uns 7 anys existeix un servei a l’Hospital d’Igualada que es diu la Ludoteca La Finestra. Es tracta d’un espai on els infants pacients i aquells que vénen com a visitants tenen per poder jugar, ja sigui pintant amb colors, jugant amb cotxes o amb nines, o fins i tot algun Play Mòbil en alguna de les seves infinites formes. No és una guarderia, sinó un espai on els nens i nenes que estan ingressats poden trencar la rutina que l’hospital, oblidar-se per un moment on estan i compartir amb altres jocs i una estona d’esbarjo. La malaltia no marxarà, però en canvi sí que es farà més agradable l’estada al mateix. En veritat, es tractaria de poder fer sorgir un somriure a les cares dels infants, un somriure que es trasllada als familiars (sobretot als pares), recuperar un certs moments d’alegria que arribaran un cop es surti del recinte hospitalari i la malaltia hagi estat solucionada.

Aquest projecte, al qual vaig poder col·laborar com a voluntari, va aparèixer quan encara l’Hospital estava en dos edificis i estava situat a l’edifici de la Mútua, en un espai petit però que permetria encabir-hi taules i cadires per infants, una capsa amb cotxes (tant grans com petits) i un pupitre, per poder pintar dibuixos o jugar al Qui és Qui, encara que durant alguns moments l’espai va ser compartit amb llitets de bebès. Va ser Ara, amb el nou equipament hospitalari l’espai de la Ludoteca ha crescut, s’ha fet més gran, i per tant els infants han guanyat un espai per ells, dedicat a ells, on ells manen, tot i que un responsable, el Joan, serà qui controli els jocs i dinamitzi l’espai.

Segurament abans que existís ningú la trobava a faltar però ara, és un servei, un equipament més de l’hospital el qual cada dia més infants, pares i mares, hi donen confiança i hi participen, i gràcies a això ha arribat als 7 anys d’existència, i per molts més que es puguin complir. La petita celebració realitzada el dilluns dia 15 de juny al vestíbul de l’Hospital ha simbolitzat aquest nou any de feina, a la vegada que un reconeixement a la tasca feta per totes aquelles persones que d’alguna manera o altre hi ha dedicat una part del seu temps, però sobretot pel Joan, la persona que l’està portant a terme i que ha cregut fermament en el projecte lúdic i educatiu que pot suposar una Ludoteca a un hospital. Per aquells que estigueu interessats, al vestíbul de l’Hospital trobareu una exposició de fotografies de la Ludoteca en commemoració d’aquests anys d’existència, on es poden veure tant l’espai anterior com el nou, les taules de jocs, les joguines, els jocs de taula, colors de fusta i “plastidecor”....

En definitiva, un projecte que pretén crear somriures en un Hospital, davant les adversitats que poden suposar les malalties o els mals moments que creen, un somriure per ajudar a superar-les i encarar amb més ànims aquest moments crítics. Un “petit” projecte social que se suma al gran projecte col·lectiu de l’Hospital. Felicitats a tots aquells i aquelles persones que hi han participat i participaran, i per molts anys que en poguem gaudir (en el benentés que haguem d’estar a l’Hospital, és clar).