Les festes de Nadal són marcades per aquelles dates especialment assenyalades, i també els actes que hi van associats, com és el cas de la centenària Cavalcada de Reis, que com sempre ha tingut èxit absolut de públic.
Però les festes han acabat aquest any, en el meu cas, havent conegut a noves persones. Així, el propassat diumenge a la tarda vaig conèixer un pastoret anomenat Lluquet que era molt espavilat, un altre anomenat Rovelló que tenia sempre gana i por, un Jeremies que al pobre porta 50 anys perdent l’esmorzar a l’estòmac del pastoret anterior, un Satanàs i Llucifer que volen escampar el mal pel món i realitzen aparicions enmig del color vermell i de fums, ... doncs sí, he anat a veure l’última sessió d’aquesta temporada de “Els Pastorets Igualada”, temporada on es celebren 50 anys de la seva representació. Així, la representació del diumenge va ser el primer cop que les grans calderes de Pere Botero es van situar davant meu, ben ambientades en el vermell de l’infern, o que Rovelló dormia i dormia despertant-se al seu mateix somni on les figures del pessebre prenien vida. Per cert, el Lluquet tenia una bona veu, com si ja haguès practicat això de parlar en públic ... o per micròfon.
Una genial representació de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, que ha estat ben acompanyada de balls del grup de teatre de l’esbart igualadí, com el ball de les bruixes, que més d’una persona va recordar que temps enrere va ser ella qui el feia. Des d’aquí felicitar a totes les persones que van actuar aquest diumenge, així com totes aquelles que al llarg d’aquests 50 anys han anat fent possible aquesta representació; com diu la pàgina web de “Els Pastorets Igualada”:
Els Pastorets. Un somni d'infants. El somni de dos vailets en una nit màgica com és la de Nadal. Un somni que no és res més que un conte. No podia ser res més bell que un conte d'infants. De l'infant que portem tots dintre.
Així, els Pastorets ha marcat aquest final de festes amb nota molt alta, i ara toca tornar a la normalitat laboral, que no es veurà alterada fins el mes d’abril amb la Setmana Santa. Però això, no treu que entremig tinguem festes tan nostrades com els Tres Tombs, que el dia 18 de gener es passejaran pels carrers del centre de la ciutat d’Igualada tot mostrant la seva elegància, tradició, i bellesa, i alhora llençant algun que altre caramel als infants, i no tan infants, que el matí del diumenge els vulgui acompanyar. Cal recordar que els Tres Tombs va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. Amb tot, haurem de vigilar per què “L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el Dimoni”.
L’altre festivitat més pròxima serà la celebració del Carnestoltes, on les disfresses i la xauxa hauran d’omplir els carrers i espais de la ciutat, a més de la Rua que esperem sigui molt participada. Així, aquestes festes tan properes ens animaran l’ambient durant els pròxims dies, i com sempre animar a tothom a ser-hi actiu.
En un altre ordre de coses, aquest mes de gener es donarà l’obertura oficial del carrer Sant Antoni Maria Claret, situat al barri de Sant Agustí. Un carrer renovat i millorat, amb millor il·luminació, amb l’instal·lació de vegetació, la reforma del paviment havent només un nivell. Un nou carrer que ha millorat de manera substancial el seu paisatge urbà, i s’espera que sigui el camí que possibiliti un canvi social, dins el marc d’actuacions del Barri de Sant Agustí, que ja ha actuat a d’altres carrers com les Travessies que uneixen el carrer de Sant Agustí amb les Rambles, i també amb l’impuls de cursos i activitats cíviques, socials i de formació, com les subvencions per la restauració de façanes o per la millora de les instal·lacions comunes dels edificis (ascensors, instal·lacions energètiques). Una actuació global per millorar aquest barri tan cèntric, tan antic, i per què no, bonic, d’Igualada.
dijous, 15 de gener del 2009
diumenge, 11 de gener del 2009
DE LES VELLES ASPIRACIONS ALS NOUS REPTES -09/01/09-
És ja més que un topic que cada principi d’any es faci un repàs d’allò aconseguit el 2008, així com d’allò que ens proposem aconseguir el 2009. Però es fa necessari a vegades ampliar aquest termini temporal, per tal de veure com aquelles velles aspiracions de fa una dècada han estat o estan essent assolides, donant pas a nous reptes per la ciutat.
Així, el 2009 el nou Hospital d’Igualada, el nou edifici dels Jutjats, una nova escola a les Comes són alguns dels reptes amb els quals Igualada ha entrat assolits. Del Pla de Carreteres de principis dels anys vuitanta la Ronda Sud acabarà les obres del seu primer tram, i l’Eix Diagonal començarà les obres dels trams que falten, amb perspectives d’ampliacions. D’un territori desendreçat i sense rumb, a un Pla Director Urbanístic aprovat que ha de controlar el creixement del territori i alhora possibilitar noves oportunitats com el Polígon industrial de la Zona Franca, el Parc Tecnològic Igualada – Jorba, o el creixement de l’Aeròdrom Igualada – Òdena. El nou Complex esportiu del Parc del Puigcornet es seguirà aixecant a l’oest de la ciutat, al costat del nou pont de vianants i el nou bloc de pisos tutelats per la gent gran. Les obres de recuperació del Riu Anoia seguiran obrint aquest espai natural a la ciutadania, tot desitjant passar dels colors dels tints a un color transparent d’aigua (o si més no, color terra). Les millores a la carretera de Piera – Masquefa han de permetre millorar les comunicacions en aquesta zona de la comarca, així com la millora dels equipaments educatius arreu de la comarca de l’Anoia.
Però el 2009 ha d’esdevenir un nou pas en un repte col·lectiu molt important del nostre territori: El tren Gran. Així, des de que l’any 1847 Igualada va perdre aquell tren que permetía connectar amb Barcelona i Zaragoza, mai s’havia apostat d’una manera tan decidida en situar Igualada al món, obrir-la a noves oportunitats com el Port o l’Aeroport de Barcelona, la connexió amb la resta d’Europa a Girona i la resta de la penínsul·la a Lleida. Certament, diverses associacions, com l’Associació dels Amics del Tren d’Igualada, han estat lluitant i reclamant un tren a Lleida, aquell tren gran que el segle XIX es va deixar escapar. Però aquest reclam que el territori feia va passar durant molt de temps sense novetats; més aviat aquesta petició del territori anava acumulant cert humor i burla del tipus “És una bestiesa” o “Fer volar coloms”, com deia un conseller d’obres públiques de la Generalitat que actualment és diputat al congrés a Madrid . . . esperem que ara que ja no governa no vulgui posar pals a les rodes d’aquest projecte que el govern central recolza.
Des de desembre de 2003 la Generalitat està treballant en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, i aquest any 2009 el seu Pla Director Urbanístic ha de definir exactament el seu recorregut, que inclou, entre d’altres detalls, una connexió en túnel directe amb Martorell on s’unirà a la xarxa de l’AVE, de manera que Igualada – Barcelona en 40 minuts. Un nou futur d’oportunitats que, tot i tenir un temps llarg de gestació, ha de suposar un pas per superar el barcelonisme vergonyant que s’ha anat practicant des de la Generalitat, i que mica en mica es va canviant per un territori fort i dinàmic.
Potser és excessivament optimista, però amb aquest any 2009 que serà marcat per la crisi que no té data de finalització coneguda, el fet de tenir projectes que es mouen per ser noves oportunitats de futur permet afrontar aquests nous temps amb altres expectatives, relativament positives. Aquesta tormenta que tenim a sobre, i que ara s’ha intensificat amb més llamps i trons, esperem que vagi reduint la seva intensitat fins que els núvols s’esvaeixin i el sol torni a sortir. Benvinguts seran aquests rajos de l’astre rei.
Així, el 2009 el nou Hospital d’Igualada, el nou edifici dels Jutjats, una nova escola a les Comes són alguns dels reptes amb els quals Igualada ha entrat assolits. Del Pla de Carreteres de principis dels anys vuitanta la Ronda Sud acabarà les obres del seu primer tram, i l’Eix Diagonal començarà les obres dels trams que falten, amb perspectives d’ampliacions. D’un territori desendreçat i sense rumb, a un Pla Director Urbanístic aprovat que ha de controlar el creixement del territori i alhora possibilitar noves oportunitats com el Polígon industrial de la Zona Franca, el Parc Tecnològic Igualada – Jorba, o el creixement de l’Aeròdrom Igualada – Òdena. El nou Complex esportiu del Parc del Puigcornet es seguirà aixecant a l’oest de la ciutat, al costat del nou pont de vianants i el nou bloc de pisos tutelats per la gent gran. Les obres de recuperació del Riu Anoia seguiran obrint aquest espai natural a la ciutadania, tot desitjant passar dels colors dels tints a un color transparent d’aigua (o si més no, color terra). Les millores a la carretera de Piera – Masquefa han de permetre millorar les comunicacions en aquesta zona de la comarca, així com la millora dels equipaments educatius arreu de la comarca de l’Anoia.
Però el 2009 ha d’esdevenir un nou pas en un repte col·lectiu molt important del nostre territori: El tren Gran. Així, des de que l’any 1847 Igualada va perdre aquell tren que permetía connectar amb Barcelona i Zaragoza, mai s’havia apostat d’una manera tan decidida en situar Igualada al món, obrir-la a noves oportunitats com el Port o l’Aeroport de Barcelona, la connexió amb la resta d’Europa a Girona i la resta de la penínsul·la a Lleida. Certament, diverses associacions, com l’Associació dels Amics del Tren d’Igualada, han estat lluitant i reclamant un tren a Lleida, aquell tren gran que el segle XIX es va deixar escapar. Però aquest reclam que el territori feia va passar durant molt de temps sense novetats; més aviat aquesta petició del territori anava acumulant cert humor i burla del tipus “És una bestiesa” o “Fer volar coloms”, com deia un conseller d’obres públiques de la Generalitat que actualment és diputat al congrés a Madrid . . . esperem que ara que ja no governa no vulgui posar pals a les rodes d’aquest projecte que el govern central recolza.
Des de desembre de 2003 la Generalitat està treballant en el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, i aquest any 2009 el seu Pla Director Urbanístic ha de definir exactament el seu recorregut, que inclou, entre d’altres detalls, una connexió en túnel directe amb Martorell on s’unirà a la xarxa de l’AVE, de manera que Igualada – Barcelona en 40 minuts. Un nou futur d’oportunitats que, tot i tenir un temps llarg de gestació, ha de suposar un pas per superar el barcelonisme vergonyant que s’ha anat practicant des de la Generalitat, i que mica en mica es va canviant per un territori fort i dinàmic.
Potser és excessivament optimista, però amb aquest any 2009 que serà marcat per la crisi que no té data de finalització coneguda, el fet de tenir projectes que es mouen per ser noves oportunitats de futur permet afrontar aquests nous temps amb altres expectatives, relativament positives. Aquesta tormenta que tenim a sobre, i que ara s’ha intensificat amb més llamps i trons, esperem que vagi reduint la seva intensitat fins que els núvols s’esvaeixin i el sol torni a sortir. Benvinguts seran aquests rajos de l’astre rei.
dimarts, 6 de gener del 2009
SUBVENCIONS -10/01/2008-
Ja fa força temps que conjuntament amb el debat de les contribucions especials per tal de poder tirar endavant obres de transformació de la ciutat d’Igualada, apareix un comentari sobre que Igualada no reb i no demana subvencions, i que el govern de la ciutat té un afany recaptatori i altres adjectius de caire personal que van dirigits a les persones que el composen.
La ciutat d’Igualada s’ha presentat, es presenta i es presentarà a totes aquelles subvencions que pugui i que siguin beneficioses per la ciutat, com la que s’ha sol·licitat per renovar les llums dels semàfors i instal·lar-hi leds que milloren la seguretat viària i l’eficiència energètica, la que s’ha demanat per la deixalleria mòbil, les diverses subvencions que s’han rebut per tal de finançar la reforma de diversos carrers com el vianalitzat carrer Aurora, els renovats Carrer Sant Agustí i Carrer Pare Tous Soler (subvenció a la qual CiU no hi votà a favor), i actualment estan en tràmit d’altres, tot destacant de les subvencions rebudes les que estan incloses en el Programa d’actuació al Barri de Sant Agustí, que ascendeixen a varis milions d’euros.
Però un dels comentaris més escoltats és que algun municipi veí reb moltes subvencions i que realitzen moltes obres sense cost pels veïns; el municipi al qual es refereixen aquests comentaris és un dels municipis de Catalunya amb la renda per càpita més baixa, i això fa que sigui susceptible de rebre més i majors subvencions de les administracions superiors. Aplaudeixo l’esforç que fa l’Ajuntament d’aquest municipi en aconseguir aquestes subvencions per tal de superar aquesta situació, igual que Igualada també sol·licita totes aquelles subvencions que pot per tal de poder tirar endavant obres i projectes municipals, i seguir millorant el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Això sí, quan s’aconsegueixen i passen per ple, aquelles formacions polítiques que tan en reclamen no hi voten pas a favor...(carrer Sant Agustí, carrer Pare Tous Soler, carrer del Retir, carrer de Sant Magí entre la Torre i Pg. Verdaguer...); i aquestes formacions són les que al juliol votaven en contra les contribucions especials del Carrer Josep Galtés i al desembre no voten en contra de les contribucions especials del carrers Sant Antoni Maria Claret, Travessia Manel Gomis, Travessia del Vallès, Travessia Sant Ferran, Sant Antoni de Baix i carrer la Caritat. Poster volen marcar diferències de classes entre ciutadans i ciutadanes, tot i que el reglament aplicat és el mateix en tots els casos citats.
El govern de la ciutat s’ha bellugat i espavilat per poder aconseguir els grans equipaments de la ciutat ara, i no d’aquí a 20 anys, com alguns volen fer esperar a la ciutat. Així, la creació de les societats municipals ha de suposar una nova via per aconseguir fer realitat aquests grans equipaments com el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya, o la fàbrica de les Arts a l’Antic Escorxador, a més del camí habitual de les subvencions. Hi ha qui li molesta això: primer per què l’idea no és seva, i segon per què l’Entesa tornarà a fer una gran quantitat d’obres que seguiran transformant la ciutat.
Per acabar, i respecte una subvenció que l’Estat donarà a l’AIICA, celebro que CiU s’adoni que el govern de Zapatero és bo per Catalunya, i en aquest cas, bo per Igualada, a diferència dels governs del PP amb els quals han pactat; més val tard que mai per adonar-se’n.
La ciutat d’Igualada s’ha presentat, es presenta i es presentarà a totes aquelles subvencions que pugui i que siguin beneficioses per la ciutat, com la que s’ha sol·licitat per renovar les llums dels semàfors i instal·lar-hi leds que milloren la seguretat viària i l’eficiència energètica, la que s’ha demanat per la deixalleria mòbil, les diverses subvencions que s’han rebut per tal de finançar la reforma de diversos carrers com el vianalitzat carrer Aurora, els renovats Carrer Sant Agustí i Carrer Pare Tous Soler (subvenció a la qual CiU no hi votà a favor), i actualment estan en tràmit d’altres, tot destacant de les subvencions rebudes les que estan incloses en el Programa d’actuació al Barri de Sant Agustí, que ascendeixen a varis milions d’euros.
Però un dels comentaris més escoltats és que algun municipi veí reb moltes subvencions i que realitzen moltes obres sense cost pels veïns; el municipi al qual es refereixen aquests comentaris és un dels municipis de Catalunya amb la renda per càpita més baixa, i això fa que sigui susceptible de rebre més i majors subvencions de les administracions superiors. Aplaudeixo l’esforç que fa l’Ajuntament d’aquest municipi en aconseguir aquestes subvencions per tal de superar aquesta situació, igual que Igualada també sol·licita totes aquelles subvencions que pot per tal de poder tirar endavant obres i projectes municipals, i seguir millorant el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Això sí, quan s’aconsegueixen i passen per ple, aquelles formacions polítiques que tan en reclamen no hi voten pas a favor...(carrer Sant Agustí, carrer Pare Tous Soler, carrer del Retir, carrer de Sant Magí entre la Torre i Pg. Verdaguer...); i aquestes formacions són les que al juliol votaven en contra les contribucions especials del Carrer Josep Galtés i al desembre no voten en contra de les contribucions especials del carrers Sant Antoni Maria Claret, Travessia Manel Gomis, Travessia del Vallès, Travessia Sant Ferran, Sant Antoni de Baix i carrer la Caritat. Poster volen marcar diferències de classes entre ciutadans i ciutadanes, tot i que el reglament aplicat és el mateix en tots els casos citats.
El govern de la ciutat s’ha bellugat i espavilat per poder aconseguir els grans equipaments de la ciutat ara, i no d’aquí a 20 anys, com alguns volen fer esperar a la ciutat. Així, la creació de les societats municipals ha de suposar una nova via per aconseguir fer realitat aquests grans equipaments com el Nou Palau Firal a la renovada Avinguda Catalunya, o la fàbrica de les Arts a l’Antic Escorxador, a més del camí habitual de les subvencions. Hi ha qui li molesta això: primer per què l’idea no és seva, i segon per què l’Entesa tornarà a fer una gran quantitat d’obres que seguiran transformant la ciutat.
Per acabar, i respecte una subvenció que l’Estat donarà a l’AIICA, celebro que CiU s’adoni que el govern de Zapatero és bo per Catalunya, i en aquest cas, bo per Igualada, a diferència dels governs del PP amb els quals han pactat; més val tard que mai per adonar-se’n.
Una ciutat de colors -08/05/08-
Desplaçant-me a peu per la ciutat el dilluns em va destacar o cridar l’atenció un fet. Entremig de les branques i les fulles verdes dels arbres del Passeig Verdaguer destacaven uns colors, uns vermells, uns carbasses, amb dibuixos, i la curiositat m’ha conduït a apropar-m’hi un instant. Es tracta de les banderoles que anuncien la celebració de la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil, “La Mostra”, la nostre fira de teatre, encara que aquest últim nom no és del tot l’adequat.
Igualada es submergirà del 14 al 18 de maig en el món del teatre infantil i juvenil, amb espectacles al carrer, als Teatres de la ciutat, a l’Espai Cívic Centre, a l’Escola de Música, al Museu Comarcal entre d’altres espais. Una important quantitat de professionals i d’alta qualitat faran MOSTRA dels seus arts, de les seves obres, actuacions, tot esperant aixecar l’interès del públic que s’ho estigui mirant, i si pot ser treure’n algun somriure encara millor.
Com cada any, de ben segur que infants i joves de la ciutat, comarca i més enllà vindran, degudament acompanyats pels pares, mares o familiars, i ompliran de públic totes les actuacions, per què la ciutat es volca durant la Mostra, hi participa, en gaudeix, la frueix, i com es sol fer en primavera, on la calor comença a apretar, la gent sol vestir amb màniga més curta i colors més vius, amb més varietat, deixant enrere el “gris” hivern (més aviat diria sec), i que sumats als colors que de per si ja solen porten les obres de teatre infantil i juvenil, es produeix una explosió de colors que alegra la vista, i l’ànima de rebot.
Cada any la mostra va millorant, essent de caràcter més professional però alhora més oberta a la ciutat, amb l’objectiu de seguir esdevenint un punt de referència d’aquesta branca de teatre arreu de Catalunya i d’Espanya. Els últims anys, han suposat un pas endavant, no només pel fet que les fires de teatre infantil i juvenil que es feien a Cerdanyola del Vallès i a Igualada es van concentrar en una sola i que es va quedar a Igualada, sinó pel fet d’introduir professionals en la gestió de la Mostra que han permès millorar-la, i alhora ser-ne un motor intern de dinamització de la fira. Amb tot, sense la voluntat i esforç dels voluntaris de les entitats Xarxa i Rialles les mostres celebrades, i amb aquesta ja en portem 18, no haguessin estat possible.
Així que només em queda convidar a tothom, grans i petits, a assistir a alguna de les representacions que es proposen i deixar-se portar per la màgia de la il·lusió del teatre, de la màgia de les arts escèniques.
Abans d’acabar l’article de la setmana, i canviant radicalment de tema, no em puc estar de comentar l’emissió del programa Polònia del dijous dia 1 de maig passat. Tot i no estar d’acord amb la primera part, on es diu que el Govern de la Generalitat no està fent res, tot el gag referent al projecte de Pont entre Igualada i Cornellà és força encertat, sobretot pel que es refereix a les reaccions ciutadanes: els ciutadans/es d’Igualada diuen no al Pont, els ciutadans/es de Manresa diu no al Pont per què passa per Igualada, Vilafranca en vol un ramal, un municipi es queixa que el pont li tapa l’ermita romànica (i el pont no està dissenyat encara), els de CiU critiquen el pont només per què el fan els socialistes (encara que part de l’idea hagi pogut ser seva), determinats col·legis d’enginyers queixant-se que no els hagin consultat i proposant solucions molt cares ... em faltava la creació d’una Plataforma en contra, encara que els ciutadans/es d’Igualada ja s’hi hagin manifestat en contra...i per últim, un cop superades les traves, polítiques i ciutadanes, quan el projecte està ben encarrilat arriben les eleccions i es para tot. Això m’ha fet pensar que a alguns que els hi agradava portar el projecte de la Ronda Sud cada any electoral els hi passava això, i feien dormir el projecte al calaix 4 anys més. Com he dit, l’actual Govern de la Generalitat ha passat d’aquesta tàctica, i tot el projecte de la Ronda Sud està en marxa, la meitat en construcció i l’altre ha sortit a exposició pública. I això són altres ponts. Reals.
Igualada es submergirà del 14 al 18 de maig en el món del teatre infantil i juvenil, amb espectacles al carrer, als Teatres de la ciutat, a l’Espai Cívic Centre, a l’Escola de Música, al Museu Comarcal entre d’altres espais. Una important quantitat de professionals i d’alta qualitat faran MOSTRA dels seus arts, de les seves obres, actuacions, tot esperant aixecar l’interès del públic que s’ho estigui mirant, i si pot ser treure’n algun somriure encara millor.
Com cada any, de ben segur que infants i joves de la ciutat, comarca i més enllà vindran, degudament acompanyats pels pares, mares o familiars, i ompliran de públic totes les actuacions, per què la ciutat es volca durant la Mostra, hi participa, en gaudeix, la frueix, i com es sol fer en primavera, on la calor comença a apretar, la gent sol vestir amb màniga més curta i colors més vius, amb més varietat, deixant enrere el “gris” hivern (més aviat diria sec), i que sumats als colors que de per si ja solen porten les obres de teatre infantil i juvenil, es produeix una explosió de colors que alegra la vista, i l’ànima de rebot.
Cada any la mostra va millorant, essent de caràcter més professional però alhora més oberta a la ciutat, amb l’objectiu de seguir esdevenint un punt de referència d’aquesta branca de teatre arreu de Catalunya i d’Espanya. Els últims anys, han suposat un pas endavant, no només pel fet que les fires de teatre infantil i juvenil que es feien a Cerdanyola del Vallès i a Igualada es van concentrar en una sola i que es va quedar a Igualada, sinó pel fet d’introduir professionals en la gestió de la Mostra que han permès millorar-la, i alhora ser-ne un motor intern de dinamització de la fira. Amb tot, sense la voluntat i esforç dels voluntaris de les entitats Xarxa i Rialles les mostres celebrades, i amb aquesta ja en portem 18, no haguessin estat possible.
Així que només em queda convidar a tothom, grans i petits, a assistir a alguna de les representacions que es proposen i deixar-se portar per la màgia de la il·lusió del teatre, de la màgia de les arts escèniques.
Abans d’acabar l’article de la setmana, i canviant radicalment de tema, no em puc estar de comentar l’emissió del programa Polònia del dijous dia 1 de maig passat. Tot i no estar d’acord amb la primera part, on es diu que el Govern de la Generalitat no està fent res, tot el gag referent al projecte de Pont entre Igualada i Cornellà és força encertat, sobretot pel que es refereix a les reaccions ciutadanes: els ciutadans/es d’Igualada diuen no al Pont, els ciutadans/es de Manresa diu no al Pont per què passa per Igualada, Vilafranca en vol un ramal, un municipi es queixa que el pont li tapa l’ermita romànica (i el pont no està dissenyat encara), els de CiU critiquen el pont només per què el fan els socialistes (encara que part de l’idea hagi pogut ser seva), determinats col·legis d’enginyers queixant-se que no els hagin consultat i proposant solucions molt cares ... em faltava la creació d’una Plataforma en contra, encara que els ciutadans/es d’Igualada ja s’hi hagin manifestat en contra...i per últim, un cop superades les traves, polítiques i ciutadanes, quan el projecte està ben encarrilat arriben les eleccions i es para tot. Això m’ha fet pensar que a alguns que els hi agradava portar el projecte de la Ronda Sud cada any electoral els hi passava això, i feien dormir el projecte al calaix 4 anys més. Com he dit, l’actual Govern de la Generalitat ha passat d’aquesta tàctica, i tot el projecte de la Ronda Sud està en marxa, la meitat en construcció i l’altre ha sortit a exposició pública. I això són altres ponts. Reals.
APARCAMENT IGUALADA NORD -21/02/2008-
No fa pas gaires dies es va procedir a la inauguració del primer aparcament construït, i gestionat per l’empresa municipal d’aparcaments SIMA; si al desembre ja va començar amb força la seva activitat amb l’assumpció de la gestió de les zones d’estacionament regulat, o zones blaves, ara s’inicia una nova etapa amb la gestió d’un aparcament.
La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.
Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.
L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.
Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.
La creació de l’empresa municipal SIMA, igual que la resta d’empreses municipals, busca dotar la ciutat d’aquells equipaments i serveis que necessiti en un termini breu de temps, ja que si es fessin via ordinària a través dels pressupostos de l’Ajuntament aquests serveis i equipaments no estarien disponibles fins terminis de temps molt llargs. Així, SIMA busca dotar la ciutat de places d’aparcament subterrànies, per tal de facilitar l’aparcament en aquelles zones on hi ha concentració de serveis i afavorir una major rotació dels vehicles i en altres zones l’objectiu dels aparcaments de SIMA serà poder resoldre el dèficit de places d’aparcament atenent que certs barris, per la seva configuració urbanística, no en disposen, de manera que els residents no estiguin donant voltes buscant una plaça d’aparcament.
Actuar a l’aparcament és una de les línies bàsiques d’actuació per potenciar un ús més racional del vehicle privat, però no l’única, ja que al construir-se aquests aparcaments s’allibera espai públic, que recordem és de tothom i no dels cotxes, i es permet ampliar voreres, el que suposa que els vianants tinguin espais més segurs per poder-se desplaçar, alhora que el transport públic millora la seva velocitat comercial, ja que els cotxes passen menys estona circulant i buscant aparcament.
L’Aparcament Igualada Nord és un equipament de mobilitat que dóna servei a l’Hospital d’Igualada que té molt aprop, però també al Nou Centre d’Atenció Primària que s’està construint i que disposarà del Servei d’Atenció a la Salut Mental, als Mossos d’Esquadra, i en previsió, a la delegació d’Hisenda, la Guardia Civil, i la Policia Nacional; una concentració tan alta de serveis necessitava l’ubicació d’un aparcament que permetés un accés ràpid a aquests equipaments, alhora que disminuir la circulació de cotxes al seu voltant. Però per accedir a tota aquesta zona no és necessari el cotxes, ja que les tres línies d’autobús d’Igualada disposen de parada a l’hospital, i una d’elles, la línia transversal, fa una connexió ràpida entre l’estació de tren i autobús interurbà amb el Nou Hospital; cal recordar que el servei de transport públic col·lectiu urbà d’Igualada circula tots els dies de l’any, exceptuant la línia transversal que els diumenges no, i això hi ha capitals de comarca que no he tenen. A més del transport públic, també es pot arribar anant a peu, ja que l’any 2007 es van acabar les obres de l’últim tram de l’Eix de vianants del Carrer Sant Magí - Avinguda Andorra, que permeten un accés segur a tot el conjunt de serveis i equipaments citats; a més, cal comentar que amb l’acabament del primer tram urbanitzat de l’Avinguda Catalunya que actualment s’està construint davant de l’hospital en forma de Rambla disposarà també de voreres amples, places d’aparcament i un primer tram de carril bicicleta que ha de transcórrer al llarg de tota l’Avinguda Catalunya.
Amb la construcció del Nou Hospital l’eix de dinamisme de la ciutat s’està ampliant cada vegada més cap al Nord, un efecte que el futur World Trade Center Igualada farà encara més gran, i és per aquesta raó que s’està dotant la zona Nord de la ciutat d’uns equipaments i infrastructures de mobilitat com els aparcaments, eixos de vianants, carrils bicicleta, o el servei de transport públic col·lectiu urbà que permeten cobrir aquesta demanda que la població de desplaçar-se, alhora que s’intenta que aquesta sigui amb menys circulació de cotxes, per què com més cotxes més fum, i com més fum pitjor ciutat. Cadascú que esculli.
EL RESULTAT D’AMPLIAR VORERES -19/03/08-
Aquesta fotografia es va fer durant la primavera del 2007, uns mesos després d’acabar les obres de reforma del carrer Sant Josep, unes obres que van permetre ampliar les voreres tot creant un nou eix Nord-Sud que es pot fer a peu de manera més còmode i segura. La fotografia, però, és una mostra d’un resultat important d’ampliar voreres: les persones, totes les persones, recuperen l’espai públic, per què l’espai públic és de tothom, és per comunicar-se amb els demés, per moure’s. Un temps abans, un dels dos cotxets hagués hagut de baixar de la vorera, amb el conseqüent perill d’atropellament; però aquesta situació de perill entre cotxets podria haver passat amb dues persones que portessin bosses o carros de la compra, o simplement dues persones que haguessin volgut passar per la mateixa vorera. Ara hi poden passar dos cotxets, dues persones, tranquil·lament i d’una manera segura; això és democratitzar la mobilitat.No fa gaires setmanes que els infants d’un carrer de Barcelona li van demanar a la seva regidora de districte que els diumenges els hi tanqués el carrer on viuen perquè poguessin jugar-hi tranquil·lament, ja que només els hi tancaven el carrer els dies de festa major. I la regidora de districte va acceptar la proposta i els hi va fer cas, essent un èxit; ells ja han entès que el carrer no és dels cotxes.
Potenciar els desplaçaments a peu, bicicleta o transport públic no és només un objectiu del govern municipal d’Igualada, és un objectiu recollit a la Llei de la Mobilitat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, és un dels principals objectius de la Unió Europea i dels seus països membres, i és una de les principals solucions per reduir el consum energètic del sector del transport, o el que és el mateix, per combatre el Canvi Climàtic. “Les ciutats que es preparin per quan arribi el moment de pujada dels preus del petroli, es trobaran en una situació avantatjosa econòmicament parlant. A més del recolzament a formes d’energia alternativa, la promoció del canvi en la distribució modal (més viatges a peu o en bicicleta) serà una estratègia adequada.” (COMPETENCE, Unió Europea).
diumenge, 4 de gener del 2009
COMPLEX ESPORTIU PUIGCORNET -07/02/2008-
A l’últim ple municipal de l’Ajuntament d’Igualada vam veure com hi ha persones que no saben perdre les eleccions, però el que es pitjor, no saben que és la democràcia; la setmana passada, amb la nota de premsa publicada al present setmanari van fer la mostra pública del mateix, a més d’afegir-hi un cert toc de “dic però no dic”.
El grup municipal de CiU es va presentar a les eleccions amb la proposta de canviar l’ubicació del Complex Esportiu de Puigcornet. CiU no va guanyar les eleccions, i afirma que és una decisió i obstinació de l’Entesa per Igualada construir l’equipament on es preveu fer-ho; no déu recordar que va ser el Ple municipal, l’òrgan on estan els representants escollits per la ciutadania, qui va aprovar l’ubicació del complex esportiu amb els únics vots en contra del grup convergent, i no pas una decisió unilateral de l’alcalde, ni del grup municipal de l’Entesa per Igualada. Potser l’estil de govern de CiU sí que és així, i un exemple d’això és arribar a un Ple i ...voler modificar el pla general per què es puguin fer 400 pisos a l’Avinguda Catalunya, i en format de moció d’urgència! Ja diuen que els estils retornen.
Però crec que també és greu el toc “dic i no dic”, i m’explico. Llegint per primer cop la nota de premsa publicada, el lector es queda amb la sensació que l’Ajuntament d’Igualada està a punt de construir un Complex Esportiu il·legal, que s’ha saltat les normes; llegint un segon cop, el lector s’adona que en cap moment hi diu que és il·legal, però l’idea que es vol transmetre és aquesta; si els senyors/es de CiU creuen que és il·legal que ho diguin amb totes les lletres, per què sinó ho diuen és per què no diuen tota la veritat. Com per exemple que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya és la que ha d’autoritzar la construcció del complex esportiu, i sense aquesta autorització el Secretari de l’Ajuntament no hagués permès tirar endavant el projecte, a més que hi ha un club esportiu de la ciutat i una empresa que hi inverteixen més de 8 milions d’euros; no crec que juguin perdre’ls. Certament, s’ha volgut situar una manta d’obscuritat sobre un projecte que compleix la llei; potser l’estil de govern de CiU sí que és no complir la llei. Malament.
Abans d’acabar, voldria fer una reflexió sobre tot plegat. Crec en la política activa, la de presentar propostes, la de debatre idees, però també crec en el respecte a les decisions, encara que no hi sigui favorable, per què la democràcia ha de ser un debat d’idees, i la que tingui un major recolzament serà la que es portarà a terme; certes actituds immovilistes que no accepten que la seva idea no és l’escollida només fan que fer perdre credibilitat als que les porten a terme. Però el que trobo més “lleig” és la voluntat de cert grup municipal de l’oposició d’estendre una manta de dubtes i obscurantisme al funcionament de l’Ajuntament d’Igualada i els seus organismes dependents, posant en dubte la feina que fan els tècnics, la Radio, ...quin serà el pròxim sector? Aquesta actitud es correspon més a maneres de fer política del passat, però també correspon a aquelles persones que a falta d’idees volen guanyar vots a base d’inundar de dubtes l’actuació del govern municipal. I només busquen guanyar vots.
Per últim, voldria fer un esment a uns comentaris del senyor Senserrich; té raó que el projecte de la Ronda Sud ja estava el 2003..i també el 1999, i potser quatre anys abans també. Però ni el 1999 ni el 2003 la Ronda Sud tenia pressupost per executar-se. Més de vuit anys presentant el projecte i ni un euro per construir-la; el Govern d’esquerres i catalanista presenta la Ronda Sud i en 3 anys ja està en obres. El promig de les obres de CiU és de 10 a 12 anys passejant el projecte i en any electoral simular posar-hi diners; el promig del Govern Tripartit és 2-3 anys de debat de projecte i al tercer començar a construir l’obra. Això és treballar per l’Anoia
El grup municipal de CiU es va presentar a les eleccions amb la proposta de canviar l’ubicació del Complex Esportiu de Puigcornet. CiU no va guanyar les eleccions, i afirma que és una decisió i obstinació de l’Entesa per Igualada construir l’equipament on es preveu fer-ho; no déu recordar que va ser el Ple municipal, l’òrgan on estan els representants escollits per la ciutadania, qui va aprovar l’ubicació del complex esportiu amb els únics vots en contra del grup convergent, i no pas una decisió unilateral de l’alcalde, ni del grup municipal de l’Entesa per Igualada. Potser l’estil de govern de CiU sí que és així, i un exemple d’això és arribar a un Ple i ...voler modificar el pla general per què es puguin fer 400 pisos a l’Avinguda Catalunya, i en format de moció d’urgència! Ja diuen que els estils retornen.
Però crec que també és greu el toc “dic i no dic”, i m’explico. Llegint per primer cop la nota de premsa publicada, el lector es queda amb la sensació que l’Ajuntament d’Igualada està a punt de construir un Complex Esportiu il·legal, que s’ha saltat les normes; llegint un segon cop, el lector s’adona que en cap moment hi diu que és il·legal, però l’idea que es vol transmetre és aquesta; si els senyors/es de CiU creuen que és il·legal que ho diguin amb totes les lletres, per què sinó ho diuen és per què no diuen tota la veritat. Com per exemple que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya és la que ha d’autoritzar la construcció del complex esportiu, i sense aquesta autorització el Secretari de l’Ajuntament no hagués permès tirar endavant el projecte, a més que hi ha un club esportiu de la ciutat i una empresa que hi inverteixen més de 8 milions d’euros; no crec que juguin perdre’ls. Certament, s’ha volgut situar una manta d’obscuritat sobre un projecte que compleix la llei; potser l’estil de govern de CiU sí que és no complir la llei. Malament.
Abans d’acabar, voldria fer una reflexió sobre tot plegat. Crec en la política activa, la de presentar propostes, la de debatre idees, però també crec en el respecte a les decisions, encara que no hi sigui favorable, per què la democràcia ha de ser un debat d’idees, i la que tingui un major recolzament serà la que es portarà a terme; certes actituds immovilistes que no accepten que la seva idea no és l’escollida només fan que fer perdre credibilitat als que les porten a terme. Però el que trobo més “lleig” és la voluntat de cert grup municipal de l’oposició d’estendre una manta de dubtes i obscurantisme al funcionament de l’Ajuntament d’Igualada i els seus organismes dependents, posant en dubte la feina que fan els tècnics, la Radio, ...quin serà el pròxim sector? Aquesta actitud es correspon més a maneres de fer política del passat, però també correspon a aquelles persones que a falta d’idees volen guanyar vots a base d’inundar de dubtes l’actuació del govern municipal. I només busquen guanyar vots.
Per últim, voldria fer un esment a uns comentaris del senyor Senserrich; té raó que el projecte de la Ronda Sud ja estava el 2003..i també el 1999, i potser quatre anys abans també. Però ni el 1999 ni el 2003 la Ronda Sud tenia pressupost per executar-se. Més de vuit anys presentant el projecte i ni un euro per construir-la; el Govern d’esquerres i catalanista presenta la Ronda Sud i en 3 anys ja està en obres. El promig de les obres de CiU és de 10 a 12 anys passejant el projecte i en any electoral simular posar-hi diners; el promig del Govern Tripartit és 2-3 anys de debat de projecte i al tercer començar a construir l’obra. Això és treballar per l’Anoia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)