Fa uns mesos la campanya electoral a la presidència americana omplia pàgines i pàgines d’informació i milions de bytes d’informació digital, tant per la transcendència internacional del fet (la política exterior nord-americana és clau en l’estat polític mundial) com pel propi país en diversos afers interns. L’existosa campanya “Yes, we can” protagonitzada per Barack Obama, va tenir un molt bon resultat electoral, es va basar en donar l’esperança d’un canvi cap a millores socials, citant com exemple la reforma del sistema sanitari.
És ben cert que els Estats Units d’Amèrica tenen un funcionament i circumstàncies diferents, una forma de fer i veure la vida que es distancia en bona part de l’estil europeu. Amb tot, les necessitats socials en educació i sanitat són semblants, però les solucions ben diferents. Centrant-nos en el segon camp, citar una xifra: comparativament, l’estat espanyol, que té accés universal a la sanitat, té una despesa sanitària menor que els Estats Units, els quals tenen un sistema sanitari que deixava varis milions (milions!) de persones sense cobertura sanitària.
El president Obama ha aconseguit portar a terme una reforma d’aquest sistema sanitari nord-americà, donant més drets a la ciutadania per davant de les companyies asseguradores, a la vegada que es garanteix una cobertura (amb matisos) sanitària. No era la seva proposta inicial, que incloïa aspectes com la possibilitat d’una assegurança pública o l’avortament (finançat per fons públics), però aquest petit pas, aquesta escletxa dins un sistema pensat per fer riques les asseguradores suposa un important abans en drets socials, o el que és el mateix, en drets de la ciutadania. El president, mentre buscava els recolzaments a la seva reforma, va dir la frase “farem que guanyin els interessos particulars d’alguns o farem un pas per què guanyi el poble nord-americà?”. Una frase que ben bé traslladaria aquí, en altres i variats temes, però no bé al cas. Amb tot, la dreta nord-americana, els republicans, ja han començat la seva ofensiva per abolir la llei, ja que els “interessos particulars” no els ha agradat aquest avanç social per què econòmicament no els surt rendible, i utilitzaran els mitjans que disposen (la política, la justícia, i els mitjans de comunicació) per aconseguir-ho.
Al veure tot això em fa valorar molt més el sistema sanitari que disposem, tant pels serveis que pugui utilitzar ara com pels que s’utilitzaran quan sigui més gran d’edat. El fet de tenir la seguretat que en qualsevol moment es disposa d’un sistema sanitari (millorable sempre) que et pot donar resposta als problemes de salut és quelcom que aquí donem per normal, estàndard, de tota la vida, quan el fet explicat anteriorment mostra que no és així. Però per tal que això pugui continuar és necessari que entre tots fem un ús responsable d’aquest sistema sanitari, amb un millor ús dels medicaments entre d’altres aspectes, per què sinó tot plegat pot esdevenir inaguantable.
Fixant-nos en el fet nord-americà, nosaltres també hem tingut avenços en drets socials que hauríem de “celebrar” tant? Sí, el nou Estatut d’Autonomia, la llei de la dependència, la llei de drets socials, la llei contra la violència de gènere o la d’Igualtat entre homes i dones entre d’altres. I s’han traduït en fets? Mica en mica sí, com l’augment de serveis assistencials per la gent gran (pisos tutelats, residències, centres de dia), o el permís de paternitat de 30 dies. I ho celebrem? No, per què no tothom té la necessitat de fer-los servir, “quan em toqui a mi, ja estaré content”. Potser no cal celebrar-ho amb cava però sí la satisfacció que “entre tots” els avenços socials “per tots” són possibles.
divendres, 2 d’abril del 2010
El POUM desperta mòmies (i IV) 18_03_10
Fa dues setmanes parlava que el POUM dóna plenes garanties als propietaris ja que aquests no perden drets, a la vegada que la transformació del sòl actualment industrial en residencial no és obligatori.
Amb tot, el POUM va ser retirat en un ple extraordinari amb un debat...bé, en veritat no va haver-hi debat (el dia anterior, en el punt del ple ordinari on s’aprovava allargar el període d’al•legacions, se’n va parlar més), amb discursos poc consistents en alguns casos, inclús faltant a la veritat. I així la possibilitat que la ciutadania pugui opinar sobre el POUM, queixar-se, suggerir o aprovar, va ser avortada pels polítics; certament, en un món on s’intenta que la ciutadania participi en les decisions polítiques, on les xarxes socials volen augmentar aquest pes participatiu, on s’impulsen consultes populars (estigui o no d’acord),... aquí s’impedeix el procés de participació, s’obstaculitza i els polítics es posen al davant per impedir-lo. De nou, un cas únic, no pas positivament, a Catalunya on un POUM sense cap vot en contra en la seva tramitació és retirat en ple període d’al•legacions.
Però com hagués funcionat el període d’al•legacions? Un cop finalitzat el període d’al•legacions els tècnics redactors haguessin realitzat un informe tècnic per tal de valorar totes i cadascuna de les al•legacions i donar una resposta. Tot això es portaria al ple que votaria una per una les al•legacions, sigui la quantitat d’al•legacions que sigui, i per tant aquí els partits polítics havien de fer la feina de decidir quines es tiren endavant i quines no, per tant el moment on es farien els canvis al POUM, i l’oposició té majoria per tant el podria canviar d’una manera substancial. Aquell seria el moment del debat polític, però la jugada política ha pesat més que escoltar la ciutadania, així que no s’hi ha arribat.
Crec que no s’ha explicat prou bé el POUM, tot i que ja havia passat un període d’informació pública (jo mateix en vaig parlar en un article el 2008 animant a participar-hi), tot i l’exposició muntada a la sala de l’Escorxador amb tècnics per resoldre dubtes, els documents accessibles des de la xarxa internet des del primer dia, i articles i entrevistes a membres del govern municipal. L’esforç d’explicació ha estat important però potser insuficient per un pla que té tantes coses a dir sobre el futur de la nostre ciutat.
Amb aquest article tanco aquest conjunt d’explicacions sobre el POUM d’Igualada. He intentat explicar els punts clau d’aquest pla que projectava una ciutat pel segle XXI, preparada pel conjunt de serveis i infraestructures que han d’arribar a la Conca en el futur, un pla que no obligava sinó que permetia canvis, que donava sortida a zones industrials actualment sense activitat, que dotava la ciutat dels equipaments necessaris per garantir la cohesió social (educació, sanitat, cultura), que no expropiava res sinó que s’autofinançava (els costos d’urbanització i dels serveis l’assumeixen els promotors, que segueixen tenint beneficis tot i això), que garantia els drets dels propietaris, que ampliava el nombre d’edificis protegits com a patrimoni arquitectònic, que no obliga a construir pisos si no són necessaris, i que s’ha treballat amb la màxima transparència.
Crec que ha estat una oportunitat històrica perduda igual que en el seu temps va ser veure el tren gran passar de llarg. Ara que el tren gran, el futur Eix Transversal Ferroviari, ja té una traça al nostre territori, tornem enrere, concretament al 1986, a un passat gris i sense expectatives de canvis.
Per últim, i com a nota, al blog on es publiquen els articles (http://jocdecartes.blogspot.com) el nom dels articles és Passions de POUM, amb la mateixa numeració.
Amb tot, el POUM va ser retirat en un ple extraordinari amb un debat...bé, en veritat no va haver-hi debat (el dia anterior, en el punt del ple ordinari on s’aprovava allargar el període d’al•legacions, se’n va parlar més), amb discursos poc consistents en alguns casos, inclús faltant a la veritat. I així la possibilitat que la ciutadania pugui opinar sobre el POUM, queixar-se, suggerir o aprovar, va ser avortada pels polítics; certament, en un món on s’intenta que la ciutadania participi en les decisions polítiques, on les xarxes socials volen augmentar aquest pes participatiu, on s’impulsen consultes populars (estigui o no d’acord),... aquí s’impedeix el procés de participació, s’obstaculitza i els polítics es posen al davant per impedir-lo. De nou, un cas únic, no pas positivament, a Catalunya on un POUM sense cap vot en contra en la seva tramitació és retirat en ple període d’al•legacions.
Però com hagués funcionat el període d’al•legacions? Un cop finalitzat el període d’al•legacions els tècnics redactors haguessin realitzat un informe tècnic per tal de valorar totes i cadascuna de les al•legacions i donar una resposta. Tot això es portaria al ple que votaria una per una les al•legacions, sigui la quantitat d’al•legacions que sigui, i per tant aquí els partits polítics havien de fer la feina de decidir quines es tiren endavant i quines no, per tant el moment on es farien els canvis al POUM, i l’oposició té majoria per tant el podria canviar d’una manera substancial. Aquell seria el moment del debat polític, però la jugada política ha pesat més que escoltar la ciutadania, així que no s’hi ha arribat.
Crec que no s’ha explicat prou bé el POUM, tot i que ja havia passat un període d’informació pública (jo mateix en vaig parlar en un article el 2008 animant a participar-hi), tot i l’exposició muntada a la sala de l’Escorxador amb tècnics per resoldre dubtes, els documents accessibles des de la xarxa internet des del primer dia, i articles i entrevistes a membres del govern municipal. L’esforç d’explicació ha estat important però potser insuficient per un pla que té tantes coses a dir sobre el futur de la nostre ciutat.
Amb aquest article tanco aquest conjunt d’explicacions sobre el POUM d’Igualada. He intentat explicar els punts clau d’aquest pla que projectava una ciutat pel segle XXI, preparada pel conjunt de serveis i infraestructures que han d’arribar a la Conca en el futur, un pla que no obligava sinó que permetia canvis, que donava sortida a zones industrials actualment sense activitat, que dotava la ciutat dels equipaments necessaris per garantir la cohesió social (educació, sanitat, cultura), que no expropiava res sinó que s’autofinançava (els costos d’urbanització i dels serveis l’assumeixen els promotors, que segueixen tenint beneficis tot i això), que garantia els drets dels propietaris, que ampliava el nombre d’edificis protegits com a patrimoni arquitectònic, que no obliga a construir pisos si no són necessaris, i que s’ha treballat amb la màxima transparència.
Crec que ha estat una oportunitat històrica perduda igual que en el seu temps va ser veure el tren gran passar de llarg. Ara que el tren gran, el futur Eix Transversal Ferroviari, ja té una traça al nostre territori, tornem enrere, concretament al 1986, a un passat gris i sense expectatives de canvis.
Per últim, i com a nota, al blog on es publiquen els articles (http://jocdecartes.blogspot.com) el nom dels articles és Passions de POUM, amb la mateixa numeració.
Diferències de neus 11_03_10
Faré una pausa en les explicacions del POUM d’Igualada per fer una referència a la nevada ocorreguda dilluns, i per il•lustrar-ho disposo d’aquestes dues fotografies, una feta a les 20.30 del dia 8 i l’altre a les 7.36 del dia 9 de març.
En el cas de la primera, es tracta del tren que va sortir de Barcelona a les 19.20 (amb 18 minuts de retard) i que va arribar fins a Masquefa a l’hora que es va fer la fotografia. Aquí, un transbord a un altre tren elèctric que ens va portar fins a l’estació de tren d’Igualada, on vam arribar vora les 21.30, amb una espera de 15 minuts a Piera. Això, en sí, seria ja tota una alegria comparativament amb altres territoris de Catalunya que van veure com es queden incomunicats. Però realment és important si comparem amb el 2001, l’última gran nevada, on les persones dels trens que sortien a les 19.00 de Barcelona no van arribar a Igualada fins el dia següent a les 7 del matí. Una diferència molt important.
La segona fotografia correspon a l’estació de tren d’Igualada, i es tracta del tren (elèctric) d’Igualada a Barcelona que cobria el seu horari habitual de sortida. La fotografia no tindria cap sentit sino comparem amb l’any 2001, quan a les 7.30 el servei habitual el dia després de la nevada no existia, i només s’inicià regularment per allà les 10 i amb unitats diesel.
Evidentment, ambdós viatges en tren donaven imatges de postal del nostre territori, amb els camps ben nevats, les viles ben blanques i les muntanyes de Montserrat lluint un color més clar.
I la tercera diferència, l’autovia A-2 no va ser la el cau de centenars de cotxes atrapats entre la Panadella i el Bruc com ho fou el 2001, ja que prèviament s’havia restringit el trànsit de camions i en el cas dels turismes van poder circular quasi tot el dia. El dia següent, dimarts, l’autovia va ser neta i el trànsit totalment normalitzat (inclòs el del transport per carretera).
M’és ben bé igual on fos el conseller d’interior dilluns al matí, per què a la tarda ja era a Barcelona, que conjuntament amb el President, estaven al capdavant de l’operatiu d’emergències (i no a una discoteca on el 2001 sí que hi havia alguns). Al matí no tenia fe de tornar, no confiava que haguéssim après lliçons del 2001, però ha estat una grata sorpresa, també a nivell municipal (tant per part de la ciutadania com de la brigada de neteja), que aquest cop ens anem en sortit bé, que no ens hem quedat incomunicats, i això és un èxit col•lectiu. De tothom.
dimecres, 10 de març del 2010
Passions de POUM (III) 03/03/10
La setmana passada giràvem des del melic de la ciutat i ens situàvem al carrer del Rec, tot comentant la transformació d’aquest barri prevista pel POUM retirat. Ara tornem al melic i en comptes de anar cap a un punt concret mirem el seu voltant, el voltant de la ciutat d’Igualada, la Igualada real o l’àrea metropolitana d’Igualada.
La realitat urbanística del nostre territori, a vista d’ocell, mostra que en veritat les fronteres entre els municipis de la Conca s’han difuminat i tots formen part duna mateixa unitat, d’una mateixa àrea urbana, tal com he anomenat abans, l’àrea metropolitana d’Igualada. Aquesta estreta dependència entre els municipis que la formen s’hauria de traduir en majors col•laboracions entre els mateixos (com s’ha vist en la millora de la xarxa d’autobusos de la Conca) així com un planejament urbanístic comú. És a dir, més que el POUM d’Igualada s’hauria de treballar en el POUM de la Conca (entesa com els municipis d’Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui), i aquest és un important objectiu a assolir. Però, no s’ha fet res en aquest aspecte? Sí, es disposa d’una eina de planificació del territori que ordena a grans trets els creixements, infraestructures i serveis de la Conca, el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Aquest, situa les noves àrees de creixement residencial, nous polígons industrials, el pas de l’Eix Transversal Ferroviari, el pas de l’Eix Diagonal i la Ronda Sud, així com aquells espais d’interès ambiental o agrícola a protegir.
I per què parlar ara del Pla Director? El POUM s’ha d’entendre dins l’ordenació prevista pel pla director, que és el document que ordena el desenvolupament urbanístic de tota la Conca d’una manera conjunta i coherent. És per això que alguns aspectes del POUM sense el Pla Director no tenen resposta, com és el cas del sector industrial. El POUM indica certes zones de transformació del teixit industrial de la ciutat (tant al Rec com a les Comes) en zones residencials. Vol dir això que renunciem a ser ciutat industrial? No, aspirem a ser capital d’una CONCA industrial, facilitant l’ubicació de les empreses als nous polígons, igual que en el seu temps algunes empreses van sortir del centre d’Igualada per anar a Les Comes o a d’altres de municipis propers. És a dir, Igualada seguirà tenint un sector industrial, però la Igualada REAL, no la del terme municipal.
Respecte aquest tema, també, es comenta que s’obliga a marxar a les indústries. Bé, en l’actualitat, amb el Pla general de 1985 vigent de nou, encara hi ha alguns edificis “afectats”... però estan drets i amb vida. És a dir, la transformació de industrial a residencial es realitzaria si la ciutat (que no l’ajuntament) la necessita, i si no NO. Per tant, aquelles empreses situades en algun dels sectors previstos de transformació podrien seguir la seva activitat fins i tot quan es fes un nou POUM el 2025, si no s’hagués retirat l’altre. Però el POUM situava un carrer just sobre la meva nau! Com a propietari el POUM garanteix els drets, de manera que no es té un carrer sinó l’aprofitament urbanístic de tot el Pla de Millora Urbana (PMU) o el Pla d’Actuació Urbanística (PAU), repartit entre els propietaris en qüestió. I per evitar que algun empresari volgués fer la transformació ben ràpidament (tancar l’empresa i a fer pisos) hi havia una clàusula que fins d’aquí a 6 anys com a mínim els sectors industrials no es podien transformar.
En resum, projecció més enllà del melic de la ciutat tot mirant la Igualada real, trasnformant el nostre territori entenent que no estem sols en aquesta cursa perquè la Conca esdevingui un important motor econòmic. A la vegada, plenes garanties dels propietaris que els seus drets no es perden, i també que les transformacions urbanístiques són per si la ciutat les necessita no pas obligatòries.
La realitat urbanística del nostre territori, a vista d’ocell, mostra que en veritat les fronteres entre els municipis de la Conca s’han difuminat i tots formen part duna mateixa unitat, d’una mateixa àrea urbana, tal com he anomenat abans, l’àrea metropolitana d’Igualada. Aquesta estreta dependència entre els municipis que la formen s’hauria de traduir en majors col•laboracions entre els mateixos (com s’ha vist en la millora de la xarxa d’autobusos de la Conca) així com un planejament urbanístic comú. És a dir, més que el POUM d’Igualada s’hauria de treballar en el POUM de la Conca (entesa com els municipis d’Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui), i aquest és un important objectiu a assolir. Però, no s’ha fet res en aquest aspecte? Sí, es disposa d’una eina de planificació del territori que ordena a grans trets els creixements, infraestructures i serveis de la Conca, el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Aquest, situa les noves àrees de creixement residencial, nous polígons industrials, el pas de l’Eix Transversal Ferroviari, el pas de l’Eix Diagonal i la Ronda Sud, així com aquells espais d’interès ambiental o agrícola a protegir.
I per què parlar ara del Pla Director? El POUM s’ha d’entendre dins l’ordenació prevista pel pla director, que és el document que ordena el desenvolupament urbanístic de tota la Conca d’una manera conjunta i coherent. És per això que alguns aspectes del POUM sense el Pla Director no tenen resposta, com és el cas del sector industrial. El POUM indica certes zones de transformació del teixit industrial de la ciutat (tant al Rec com a les Comes) en zones residencials. Vol dir això que renunciem a ser ciutat industrial? No, aspirem a ser capital d’una CONCA industrial, facilitant l’ubicació de les empreses als nous polígons, igual que en el seu temps algunes empreses van sortir del centre d’Igualada per anar a Les Comes o a d’altres de municipis propers. És a dir, Igualada seguirà tenint un sector industrial, però la Igualada REAL, no la del terme municipal.
Respecte aquest tema, també, es comenta que s’obliga a marxar a les indústries. Bé, en l’actualitat, amb el Pla general de 1985 vigent de nou, encara hi ha alguns edificis “afectats”... però estan drets i amb vida. És a dir, la transformació de industrial a residencial es realitzaria si la ciutat (que no l’ajuntament) la necessita, i si no NO. Per tant, aquelles empreses situades en algun dels sectors previstos de transformació podrien seguir la seva activitat fins i tot quan es fes un nou POUM el 2025, si no s’hagués retirat l’altre. Però el POUM situava un carrer just sobre la meva nau! Com a propietari el POUM garanteix els drets, de manera que no es té un carrer sinó l’aprofitament urbanístic de tot el Pla de Millora Urbana (PMU) o el Pla d’Actuació Urbanística (PAU), repartit entre els propietaris en qüestió. I per evitar que algun empresari volgués fer la transformació ben ràpidament (tancar l’empresa i a fer pisos) hi havia una clàusula que fins d’aquí a 6 anys com a mínim els sectors industrials no es podien transformar.
En resum, projecció més enllà del melic de la ciutat tot mirant la Igualada real, trasnformant el nostre territori entenent que no estem sols en aquesta cursa perquè la Conca esdevingui un important motor econòmic. A la vegada, plenes garanties dels propietaris que els seus drets no es perden, i també que les transformacions urbanístiques són per si la ciutat les necessita no pas obligatòries.
Passions de POUM (III) 03/03/10
La setmana passada giràvem des del melic de la ciutat i ens situàvem al carrer del Rec, tot comentant la transformació d’aquest barri prevista pel POUM retirat. Ara tornem al melic i en comptes de anar cap a un punt concret mirem el seu voltant, el voltant de la ciutat d’Igualada, la Igualada real o l’àrea metropolitana d’Igualada.
La realitat urbanística del nostre territori, a vista d’ocell, mostra que en veritat les fronteres entre els municipis de la Conca s’han difuminat i tots formen part duna mateixa unitat, d’una mateixa àrea urbana, tal com he anomenat abans, l’àrea metropolitana d’Igualada. Aquesta estreta dependència entre els municipis que la formen s’hauria de traduir en majors col•laboracions entre els mateixos (com s’ha vist en la millora de la xarxa d’autobusos de la Conca) així com un planejament urbanístic comú. És a dir, més que el POUM d’Igualada s’hauria de treballar en el POUM de la Conca (entesa com els municipis d’Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui), i aquest és un important objectiu a assolir. Però, no s’ha fet res en aquest aspecte? Sí, es disposa d’una eina de planificació del territori que ordena a grans trets els creixements, infraestructures i serveis de la Conca, el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Aquest, situa les noves àrees de creixement residencial, nous polígons industrials, el pas de l’Eix Transversal Ferroviari, el pas de l’Eix Diagonal i la Ronda Sud, així com aquells espais d’interès ambiental o agrícola a protegir.
I per què parlar ara del Pla Director? El POUM s’ha d’entendre dins l’ordenació prevista pel pla director, que és el document que ordena el desenvolupament urbanístic de tota la Conca d’una manera conjunta i coherent. És per això que alguns aspectes del POUM sense el Pla Director no tenen resposta, com és el cas del sector industrial. El POUM indica certes zones de transformació del teixit industrial de la ciutat (tant al Rec com a les Comes) en zones residencials. Vol dir això que renunciem a ser ciutat industrial? No, aspirem a ser capital d’una CONCA industrial, facilitant l’ubicació de les empreses als nous polígons, igual que en el seu temps algunes empreses van sortir del centre d’Igualada per anar a Les Comes o a d’altres de municipis propers. És a dir, Igualada seguirà tenint un sector industrial, però la Igualada REAL, no la del terme municipal.
Respecte aquest tema, també, es comenta que s’obliga a marxar a les indústries. Bé, en l’actualitat, amb el Pla general de 1985 vigent de nou, encara hi ha alguns edificis “afectats”... però estan drets i amb vida. És a dir, la transformació de industrial a residencial es realitzaria si la ciutat (que no l’ajuntament) la necessita, i si no NO. Per tant, aquelles empreses situades en algun dels sectors previstos de transformació podrien seguir la seva activitat fins i tot quan es fes un nou POUM el 2025, si no s’hagués retirat l’altre. Però el POUM situava un carrer just sobre la meva nau! Com a propietari el POUM garanteix els drets, de manera que no es té un carrer sinó l’aprofitament urbanístic de tot el Pla de Millora Urbana (PMU) o el Pla d’Actuació Urbanística (PAU), repartit entre els propietaris en qüestió. I per evitar que algun empresari volgués fer la transformació ben ràpidament (tancar l’empresa i a fer pisos) hi havia una clàusula que fins d’aquí a 6 anys com a mínim els sectors industrials no es podien transformar.
En resum, projecció més enllà del melic de la ciutat tot mirant la Igualada real, trasnformant el nostre territori entenent que no estem sols en aquesta cursa perquè la Conca esdevingui un important motor econòmic. A la vegada, plenes garanties dels propietaris que els seus drets no es perden, i també que les transformacions urbanístiques són per si la ciutat les necessita no pas obligatòries.
La realitat urbanística del nostre territori, a vista d’ocell, mostra que en veritat les fronteres entre els municipis de la Conca s’han difuminat i tots formen part duna mateixa unitat, d’una mateixa àrea urbana, tal com he anomenat abans, l’àrea metropolitana d’Igualada. Aquesta estreta dependència entre els municipis que la formen s’hauria de traduir en majors col•laboracions entre els mateixos (com s’ha vist en la millora de la xarxa d’autobusos de la Conca) així com un planejament urbanístic comú. És a dir, més que el POUM d’Igualada s’hauria de treballar en el POUM de la Conca (entesa com els municipis d’Igualada, Vilanova, Òdena i Montbui), i aquest és un important objectiu a assolir. Però, no s’ha fet res en aquest aspecte? Sí, es disposa d’una eina de planificació del territori que ordena a grans trets els creixements, infraestructures i serveis de la Conca, el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. Aquest, situa les noves àrees de creixement residencial, nous polígons industrials, el pas de l’Eix Transversal Ferroviari, el pas de l’Eix Diagonal i la Ronda Sud, així com aquells espais d’interès ambiental o agrícola a protegir.
I per què parlar ara del Pla Director? El POUM s’ha d’entendre dins l’ordenació prevista pel pla director, que és el document que ordena el desenvolupament urbanístic de tota la Conca d’una manera conjunta i coherent. És per això que alguns aspectes del POUM sense el Pla Director no tenen resposta, com és el cas del sector industrial. El POUM indica certes zones de transformació del teixit industrial de la ciutat (tant al Rec com a les Comes) en zones residencials. Vol dir això que renunciem a ser ciutat industrial? No, aspirem a ser capital d’una CONCA industrial, facilitant l’ubicació de les empreses als nous polígons, igual que en el seu temps algunes empreses van sortir del centre d’Igualada per anar a Les Comes o a d’altres de municipis propers. És a dir, Igualada seguirà tenint un sector industrial, però la Igualada REAL, no la del terme municipal.
Respecte aquest tema, també, es comenta que s’obliga a marxar a les indústries. Bé, en l’actualitat, amb el Pla general de 1985 vigent de nou, encara hi ha alguns edificis “afectats”... però estan drets i amb vida. És a dir, la transformació de industrial a residencial es realitzaria si la ciutat (que no l’ajuntament) la necessita, i si no NO. Per tant, aquelles empreses situades en algun dels sectors previstos de transformació podrien seguir la seva activitat fins i tot quan es fes un nou POUM el 2025, si no s’hagués retirat l’altre. Però el POUM situava un carrer just sobre la meva nau! Com a propietari el POUM garanteix els drets, de manera que no es té un carrer sinó l’aprofitament urbanístic de tot el Pla de Millora Urbana (PMU) o el Pla d’Actuació Urbanística (PAU), repartit entre els propietaris en qüestió. I per evitar que algun empresari volgués fer la transformació ben ràpidament (tancar l’empresa i a fer pisos) hi havia una clàusula que fins d’aquí a 6 anys com a mínim els sectors industrials no es podien transformar.
En resum, projecció més enllà del melic de la ciutat tot mirant la Igualada real, trasnformant el nostre territori entenent que no estem sols en aquesta cursa perquè la Conca esdevingui un important motor econòmic. A la vegada, plenes garanties dels propietaris que els seus drets no es perden, i també que les transformacions urbanístiques són per si la ciutat les necessita no pas obligatòries.
dijous, 25 de febrer del 2010
Passions de POUM (II)
La setmana passada comentava alguns aspectes del POUM, i ara continuaré. Tot i que quan surti escrit l’article no es sabrà encara si el POUM està retirat o no, o el que és el mateix, l’oposició haurà (o no) avortat la participació a tots aquells que haguessin volgut al•legar al POUM, crec que segueix essent útil explicar aspectes del mateix.
En aquest cas, farem un gir des del melic de la ciutat al qual ens mirem constantment cap al riu, i ens trobem el barri del Rec oblidat per tothom fins ... ara. Sí que hi ha hagut alguna iniciativa de valoració del barri del Rec com a patrimoni, però no ha estat fins ara que s’ha mostrat per un barri al qual ningú hi vol viure ni passar. Les característiques del barri, amb carrers estrets i sovint sense ordre, ha marcat el seu desenvolupament fins que l’obertura del carrer del Rec el va poder esponjar, facilitant sortides i entrades a les indústries del mateix. L’actual activitat industrial ocupa una superfície que ocupa 130.000 metres quadrats, amb 32 empreses, dels 300.000 metres quadrats que ocupa el barri; així, ara existeixen 170.000 metres quadrats de sòl que estan sense activitat, naus industrials buides amb vidres de les finestres trencats i que mica en mica semblen grans fantasmes de totxo imponents. En definitiva, 170.000 metres quadrats de ciutat que amb l’actual pla del 1985 no tenen perspectiva i que el nou POUM els vol integrar a la ciutat, transformant-los en una nova zona amb habitatges, comerços, serveis i equipaments, amb carrers que permetin una mobilitat més segura i confortable (bàsicament que hi puguin passar persones), i conservant aquells edificis que es creuen de valor notable per la ciutat. Ara que el riu s’està obrint a la ciutat, millorant el seu aspecte i possibilitant que el seu espai sigui d’ús ciutadà no podem seguir mantenint l’esquena al riu, i el POUM planteja una actuació que obre el barri, i per tant la ciutat, al riu.
Aquí m’ha sorprès, gratament, un altre fet. Els mateixos que en el seu dia volien enderrocar la Cotonera, que utilitzaren el Parlament de Catalunya per impedir que es conservés, i tot per interessos particulars, ara s’abanderin d’estimar la ciutat i què volen conservar el Rec i tot el seu patrimoni arquitectònic. Tot sigui per estar en contra del govern municipal, que en veritat tampoc és així ja que el pla de protecció del patrimoni arquitectònic protegeix alguns dels edificis i el POUM amplia aquesta protecció a d’altres (l’aportació d’ERC al POUM), però ja es bo que s’adonin del tema, val més tard que mai, encara que alguns antecedents viscuts a la ciutat no donen credibilitat als nous “protectors”.
Que suposaria la retirada del POUM pel Rec? Primer, el nombre d’edificis protegits baixaria, per tant sempre seran susceptibles d’ésser enderrocats, tot i que és de suposar que la sensibilitat pel Rec no desapareixerà en dos dies. Segon aspecte, no hi hauria perspectiva de canvi de la situació actual del barri, per tant tindríem un riu recuperat i un barri degradat com a façana del mateix, això sí, amb perspectiva de degradar-se més, i llavors sí que assistiríem a un rèquiem del barri que duraria com a mínim fins d’aquí a uns 3-5 anys sí és que el nou POUM és retirat finalment. Si segueix el procés d’al•legacions, és el moment que tothom, tant els conservacionistes com els més especuladors presentin les seves al•legacions indicant aquells aspectes que no hi estiguin d’acord, i el ple, previ informe tècnic, votarà una per una totes les al•legacions presentades siguin 10, 300, 800 o 5.200.
En aquest cas, farem un gir des del melic de la ciutat al qual ens mirem constantment cap al riu, i ens trobem el barri del Rec oblidat per tothom fins ... ara. Sí que hi ha hagut alguna iniciativa de valoració del barri del Rec com a patrimoni, però no ha estat fins ara que s’ha mostrat per un barri al qual ningú hi vol viure ni passar. Les característiques del barri, amb carrers estrets i sovint sense ordre, ha marcat el seu desenvolupament fins que l’obertura del carrer del Rec el va poder esponjar, facilitant sortides i entrades a les indústries del mateix. L’actual activitat industrial ocupa una superfície que ocupa 130.000 metres quadrats, amb 32 empreses, dels 300.000 metres quadrats que ocupa el barri; així, ara existeixen 170.000 metres quadrats de sòl que estan sense activitat, naus industrials buides amb vidres de les finestres trencats i que mica en mica semblen grans fantasmes de totxo imponents. En definitiva, 170.000 metres quadrats de ciutat que amb l’actual pla del 1985 no tenen perspectiva i que el nou POUM els vol integrar a la ciutat, transformant-los en una nova zona amb habitatges, comerços, serveis i equipaments, amb carrers que permetin una mobilitat més segura i confortable (bàsicament que hi puguin passar persones), i conservant aquells edificis que es creuen de valor notable per la ciutat. Ara que el riu s’està obrint a la ciutat, millorant el seu aspecte i possibilitant que el seu espai sigui d’ús ciutadà no podem seguir mantenint l’esquena al riu, i el POUM planteja una actuació que obre el barri, i per tant la ciutat, al riu.
Aquí m’ha sorprès, gratament, un altre fet. Els mateixos que en el seu dia volien enderrocar la Cotonera, que utilitzaren el Parlament de Catalunya per impedir que es conservés, i tot per interessos particulars, ara s’abanderin d’estimar la ciutat i què volen conservar el Rec i tot el seu patrimoni arquitectònic. Tot sigui per estar en contra del govern municipal, que en veritat tampoc és així ja que el pla de protecció del patrimoni arquitectònic protegeix alguns dels edificis i el POUM amplia aquesta protecció a d’altres (l’aportació d’ERC al POUM), però ja es bo que s’adonin del tema, val més tard que mai, encara que alguns antecedents viscuts a la ciutat no donen credibilitat als nous “protectors”.
Que suposaria la retirada del POUM pel Rec? Primer, el nombre d’edificis protegits baixaria, per tant sempre seran susceptibles d’ésser enderrocats, tot i que és de suposar que la sensibilitat pel Rec no desapareixerà en dos dies. Segon aspecte, no hi hauria perspectiva de canvi de la situació actual del barri, per tant tindríem un riu recuperat i un barri degradat com a façana del mateix, això sí, amb perspectiva de degradar-se més, i llavors sí que assistiríem a un rèquiem del barri que duraria com a mínim fins d’aquí a uns 3-5 anys sí és que el nou POUM és retirat finalment. Si segueix el procés d’al•legacions, és el moment que tothom, tant els conservacionistes com els més especuladors presentin les seves al•legacions indicant aquells aspectes que no hi estiguin d’acord, i el ple, previ informe tècnic, votarà una per una totes les al•legacions presentades siguin 10, 300, 800 o 5.200.
dimecres, 17 de febrer del 2010
Passions de POUM (I)
Diuen que tot torna, que les modes són passatgeres i cícliques, i que de tant en tant es van repetint. Però també hi ha estils de fer que es mantenen vius sempre, i ara ho estem veient amb el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el pla que dibuixa la ciutat del futur. Els poders fàctics que estan en mans de POCS no volen renunciar als suculents beneficis que l’activitat immobiliària els donava i s’han despertat un cop han vist que algú SÍ que deia prou a tant d’afartament, i han començat a tergiversar-ho tot, acompanyats dels seus músics pagats (UPS!!!), de la seva caverna comentarista digital, i finalment la comparsa política.
Però vaig per parts, intentant explicar les claus del pla i fer-ho el més entenedor possible.
Hi ha qui vol estendre una primera sospita que el pla s’ha fet d’amagat, d’esquenes al món mundial, ... bé, l’avanç de pla va sortir a informació pública a mitjans de l’any 2008, presentat amb una conferència al Museu de la Pell d’Igualada. Abans d’aprovar-se inicialment al desembre es va facilitar tota la informació del pla als partits presents a l’ajuntament, dels quals ERC i PP aportaren propostes i CIU CAP NI UNA. També es presenta el pla als propietaris dels 37 Plans de Millora Urbana (actuacions concretes de transformació urbanística), i a diverses entitats econòmiques de la ciutat. Un cop aprovat inicialment el desembre de 2009 (sense vots en contra, ni de CiU ni PP), el document és consultable íntegrament a internet, a l’ajuntament i té una exposició a l’Escorxador (amb presència de tècnics per resoldre dubtes). El termini d’informació pública segons la llei és de 30 dies, però s’ha ampliat a 45 dies per facilitar la participació. Hi ha qui troba a faltar els temps on els plans generals es feien entre “amics”, al despatx d’algun constructor (potser un dels que bramen ara),.... Ara, hi ha partits que no volen ni escoltar la ciutadania, ni donar-los la possibilitat que s’expressin amb les al•legacions; si tant volen fer valer els drets dels propietaris per què no deixen que presentin al•legacions? Quina por tenen, que es descobreixi qui hi ha al darrera? O bloquejar un pla que saben no és bo pels interessos dels seus amics (i mentors)?
El pla estableix una capacitat teòrica de 90.000 habitants. I ara ens estirem els cabells, i fem comentaris del tipus “si arribem a 90.000 jo vull marxar de la ciutat”; és curiós que ningú critiqués que el pla general del 86 dóna una capacitat teòrica de 80.000, a la qual és evident que no hi hem arribat i amb la qual hi hem conviscut tranquil•lament, però ja se sap que fer comentaris absurds és gratuït. La capacitat teòrica no és tant pel nombre d’habitants com pels serveis que s’ofereixen, posant com exemple el nou Hospital d’Igualada, que dóna servei a un territori molt més gran que els habitants de la capital.
Un tercer aspecte destacat és el tema del cost del POUM per les arques municipals, és a dir, per tota la ciutadania d’Igualada. El nou POUM s’autofinancia, és a dir, els costos d’urbanització (construcció de carrers, zones verdes, serveis) els paguen els promotors, i és per això que es queixen ja que els seus “petits” beneficis es veuen reduïts. La llei d’urbanisme estableix que el promotor ha d’assumir el seu compromís amb la societat i costejar aquests conceptes; amb tot, el cost d’un habitatge no és car per la urbanització (això és una mentida que només mantenen els promotors) sinó pel cost del sòl, del terreny. En aquest punt ressaltar un fet, una curiositat; CiU, el partit que ha estat en contra de les contribucions especials (excepte quan els veïns no li són amics, com el cas del carrer Covadonga al barri de Fàtima) ara vulgui fer pagar a TOTA LA CIUTADANIA els 133 milions d’euros de costos d’urbanització del nou POUM per tal que els promotors no redueixin els seus beneficis. Certament, aquest volum supera amb escreix totes les contribucions especials aplicades a la ciutat en els últims 10 anys, però ho volen fer pagar a TOTHOM.
Però vaig per parts, intentant explicar les claus del pla i fer-ho el més entenedor possible.
Hi ha qui vol estendre una primera sospita que el pla s’ha fet d’amagat, d’esquenes al món mundial, ... bé, l’avanç de pla va sortir a informació pública a mitjans de l’any 2008, presentat amb una conferència al Museu de la Pell d’Igualada. Abans d’aprovar-se inicialment al desembre es va facilitar tota la informació del pla als partits presents a l’ajuntament, dels quals ERC i PP aportaren propostes i CIU CAP NI UNA. També es presenta el pla als propietaris dels 37 Plans de Millora Urbana (actuacions concretes de transformació urbanística), i a diverses entitats econòmiques de la ciutat. Un cop aprovat inicialment el desembre de 2009 (sense vots en contra, ni de CiU ni PP), el document és consultable íntegrament a internet, a l’ajuntament i té una exposició a l’Escorxador (amb presència de tècnics per resoldre dubtes). El termini d’informació pública segons la llei és de 30 dies, però s’ha ampliat a 45 dies per facilitar la participació. Hi ha qui troba a faltar els temps on els plans generals es feien entre “amics”, al despatx d’algun constructor (potser un dels que bramen ara),.... Ara, hi ha partits que no volen ni escoltar la ciutadania, ni donar-los la possibilitat que s’expressin amb les al•legacions; si tant volen fer valer els drets dels propietaris per què no deixen que presentin al•legacions? Quina por tenen, que es descobreixi qui hi ha al darrera? O bloquejar un pla que saben no és bo pels interessos dels seus amics (i mentors)?
El pla estableix una capacitat teòrica de 90.000 habitants. I ara ens estirem els cabells, i fem comentaris del tipus “si arribem a 90.000 jo vull marxar de la ciutat”; és curiós que ningú critiqués que el pla general del 86 dóna una capacitat teòrica de 80.000, a la qual és evident que no hi hem arribat i amb la qual hi hem conviscut tranquil•lament, però ja se sap que fer comentaris absurds és gratuït. La capacitat teòrica no és tant pel nombre d’habitants com pels serveis que s’ofereixen, posant com exemple el nou Hospital d’Igualada, que dóna servei a un territori molt més gran que els habitants de la capital.
Un tercer aspecte destacat és el tema del cost del POUM per les arques municipals, és a dir, per tota la ciutadania d’Igualada. El nou POUM s’autofinancia, és a dir, els costos d’urbanització (construcció de carrers, zones verdes, serveis) els paguen els promotors, i és per això que es queixen ja que els seus “petits” beneficis es veuen reduïts. La llei d’urbanisme estableix que el promotor ha d’assumir el seu compromís amb la societat i costejar aquests conceptes; amb tot, el cost d’un habitatge no és car per la urbanització (això és una mentida que només mantenen els promotors) sinó pel cost del sòl, del terreny. En aquest punt ressaltar un fet, una curiositat; CiU, el partit que ha estat en contra de les contribucions especials (excepte quan els veïns no li són amics, com el cas del carrer Covadonga al barri de Fàtima) ara vulgui fer pagar a TOTA LA CIUTADANIA els 133 milions d’euros de costos d’urbanització del nou POUM per tal que els promotors no redueixin els seus beneficis. Certament, aquest volum supera amb escreix totes les contribucions especials aplicades a la ciutat en els últims 10 anys, però ho volen fer pagar a TOTHOM.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)