Números 01_04_10

Fa pocs dies mantenia un cert debat a través de la xarxa social facebook sobre un comentari que hi vaig fer, concretament el comentari: “L'ajuntament va tancar l'exercici del 2009 amb superàvit, que es destinarà a plans d'ocupació per persones que estan a l'atur”.

El comentari feia referència als resultat de la liquidació del pressupostària de l’any 2009 que es va portar a aprovació al ple municipal a Igualada del passat dia 23 de març. Així, el consistori de la capital de la comarca va tancar amb un superàvit de 170.000 euros, recursos econòmics que es destinaran als plans d’ocupació que estan promovent la Generalitat i l’Ajuntament per tal de crear ocupació en sectors de futur, amb cursos previs de formació. És a dir els números no són vermells, en el sentit negatiu, encara que s’intenti fer filigranes amb diversos conceptes econòmics per tal que quedin en evidència (sumant “peres i pomes” i restant “melons”), però el resultat és el que és. Fa just un any, pel mateix concepte l’oposició municipal vaticinava una tempesta perfecte de llamps i trons que acabava en dèficit superior als dos milions d’euros pel 2009 ... bé, ja s’ha vist que no tenien raó, ja que el resultat ha estat positiu, i que tampoc en saben de com funciona.

Amb tot, el meu interlocutor al comentari al facebook em parlava del refinançament i del deute per càpita. En el primer cas, s’al•legava que sense el refinançament l’ajuntament no hagués tingut superàvit; el refinançament del deute municipal va ser una operació financera que va generar uns recursos econòmics que es van destinar ÍNTEGRAMENT a inversions, com és el cas del nou centre cívic Set Camins – Les Comes (si l’oposició no hi va votar a favor és per què no l’interessava que es fes aquest nou equipament) com a més destacat.

En el cas del segon aspecte, el deute per càpita, feia pocs dies que el diari EL PAIS va treure una llista amb els ajuntaments més endeutats d’Espanya ... i encara que alguns també diuen que Igualada és dels pitjors, no hi era a la llista ... . Crec que no és el primer cop que en parlo, però és positiu debatre-ho. El deute públic és una eina que totes les administracions utilitzen per poder avançar en la construcció d’equipaments o infraestructures per poder donar un major i millor servei a la ciutadania. Algunes de les obres finançades d’aquesta manera han estat la Biblioteca Central d’Igualada, situada a la plaça de Cal Font, i el nou Hospital d’Igualada; per aconseguir els recursos per pagar els dos equipaments ens podríem haver esperat molt de temps, però d’aquesta manera es pot avançar bastants anys que aquests nous serveis siguin operatius i per tant puguin ser utilitzats per la ciutadania. Alguns preferien, per interessos particulars, que alguns serveis haguessin seguit bastants anys d’una forma no òptima i sense el nivell d’atenció que ens mereixíem, però l’interès públic va guanyar i l’Hospital és una realitat ben palpable. Reduir el deute pot suposar reduir serveis socials o inversions, perquè hi hauria menys diners per utilitzar; això és ben clar.

Però, és bo o dolent? Per això caldria valorar dos aspectes, un primer és la capacitat de generar els recursos econòmics per reduir-lo i un segon aspecte és tenir la seguretat que es poden retornar. En el primer cas, es relaciona amb les normatives de comptabilitat municipal que posen un màxim a l’endeutament dels consistoris, el qual el màxim no l’hem tingut ara sinó quan governaven els que estan a l’oposició, i que s’ha anat reduint els últims anys. El segon aspecte, en aquests moments el patrimoni de l’ajuntament (incloent les empreses públiques municipals i els seus deutes) és superior al deute, cosa que no havia passat mai fins ara, donant un coixí de seguretat a les finances municipals. D’aquesta manera, el deute, ben utilitzat, pot suposar un gran instrument però mal utilitzat (sense tenir cap tipus de coixí de seguretat com alguns havien fet) pot suposar situar les finances municipals en un precipici. I hi vam estar, però ara estan en terra ferma.